Toni Soriano: “Com a pediatre i epidemiòleg, no puc entendre que es relaxin mesures en uns altres llocs i no a les escoles”

  • Entrevista a Toni Soriano, pediatre i epidemioleg de l'Hospital Vall Hebron i vocal de la junta de la Societat Catalana de Pediatria

VilaWeb
Txell Partal
01.02.2022 - 21:50
Actualització: 01.02.2022 - 22:09

Ahir, la Societat Catalana de Pediatria va demanar que s’eliminessin progressivament les restriccions de les escoles per la covid. Volen dir adeu a la màscara al pati, eliminar els grups bombolla i posar punt final a les quarantenes. Per ells, actualment els danys que impliquen aquestes restriccions als nens són pitjors que els danys d’infectar-se un nen. Hores després, la Generalitat va expressar la voluntat d’eliminar les quarantenes abans de final de mes. Però per què s’ha pres ara aquesta decisió? En parlem amb Toni Soriano, pediatre i epidemiòleg de l’Hospital Vall Hebron i vocal de la Junta de la Societat Catalana de Pediatria. “És un bon moment perquè es comenci a canviar aquest protocol. Com a pediatre i epidemiòleg no puc entendre que es relaxin mesures en uns altres llocs i no a les escoles. Hem de defensar la salut dels infants”, diu.

Per què ara és un bon moment per a eliminar la quarantena a les escoles? Què ha canviat?
—Tenim un gran nombre de nens que ja han estat diagnosticats en aquesta onada. Per tant, entenem que hi ha una immunitat col·lectiva que els protegeix. Alhora, cada vegada n’hi ha més que tenen els beneficis de la vacuna. També hem vist que les mesures actuals no eviten els contagis. Sabem que probablement un nen de cada quatre s’han contagiat en aquesta onada. Cal tenir en compte que els protocols dels centres educatius no s’han modificat gaire des del setembre del 2020. L’únic canvi va ser el mes passat. En canvi, a la resta d’espais sí que hi ha hagut canvis. Això té un impacte molt important en l’àmbit emocional i de l’aprenentatge. Són en una etapa de maduració, és clau no perdre classe. És un bon moment perquè es comenci a modificar aquest protocol. Com a pediatre i epidemiòleg no puc entendre que es relaxin mesures en uns altres llocs i no a les escoles. Hem de defensar la salut dels infants. No podem entendre que no ho hagin tingut en compte els diferents governs.

És a dir, que els efectes negatius de les mesures són pitjors que els efectes negatius de la covid-19 per als nens?
—Sí. Hem retirat el certificat covid, la restauració és plena al cent per cent, el lleure nocturn obrirà la setmana que ve, però els centres educatius pràcticament no s’han mogut pel que fa a protocols des del setembre del 2020. No pot ser. Creiem que la immunitat col·lectiva, gràcies a la infecció o la vacunació, és prou elevada. A més, en aquest col·lectiu es fan moltes proves. Les últimes tres setmanes sabem que n’han fet al 50% dels nens en algun moment. I no tenim controlats aquells a qui els pares els hi han fet una prova d’antígens a casa. Per tant, si més no, un nen de cada dos ha estat burxat per fer la prova d’antígens d’ençà que van tornar a l’escola. No és normal. La resta de la població no se’n fa tantes. És el moment de fer canvis. Els afecta molt. I no sols afecta la salut emocional, sinó l’aprenentatge. Que és importantíssim en l’etapa d’educació infantil i primària.

I això ha de ser igual entre nens vaccinats i no vaccinats?
—Sí. El fet de vacunar-se o no pot tenir cert interès entre els adolescents, però penso que hauríem de començar a passar per alt aquest fet en els nens d’infantil o primària.

Parlàveu de xifres. Que hi hagi tants nens amb proves altera les xifres sobre casos de coronavirus en infants?
—Totalment. Si mires els indicadors diaris que surten a l’ACUAS, veuràs que el percentatge de positivitat en els menors de quinze anys és clarament inferior a les altres franges d’edat. I a partir del 10 de gener, que ja hi ha escola, la corba comença a baixar i baixar, fins que avui tenim uns percentatges positius molt inferiors que les altres franges d’edat. Això fa que sembli que hi ha molts casos. Però, si ho mirem, la majoria són asimptomàtics. És gent a qui han fet una prova d’antígens perquè ha tingut contacte amb algun cas a l’escola, però probablement, tenint en compte la gran transmissibilitat d’òmicron, no podrem saber on s’ha contagiat. De fet, un informe de Ministeri de Sanitat espanyol diu que continua essent molt més important la càrrega de transmissió dins les cases que no pas a les escoles. No ha canviat durant la pandèmia. Per tant, el fet de fer proves en massa en centres educatius fa aflorar casos asimptomàtics que d’una altra manera podrien anar a l’escola.

Però aquests nens contagiarien uns altres nens?
—No, hi ha pocs brots en grups bombolla. Veiem un cas o dos aïllats. Tanmateix, els nens s’han de confinar igual, però probablement no caldria. Vam calcular la pèrdua de dies lectius que havien tingut els infants l’últim trimestre escolar per haver estat contacte d’un nen a l’escola, abans de canviar el protocol. Ens sortien que al voltant de 180.000 nens s’havien trobat en aquesta situació. Si això ho multipliquem per deu dies, que eren els dies de quarantena en aquell moment, surt que els nens de Catalunya havien perdut gairebé dos milions de dies de classes presencials per fer un confinament preventiu. Aviat és dita aquesta xifra! És una barbaritat. Parlem de xifres fora de lloc.

Hi ha pares que han celebrat molt la notícia, però n’hi ha que s’han mostrat preocupats… Poden encomanar la malaltia als pares?
—L’encomanen més els pares als nens que no al revés. Entenem que hi hagi preocupació, però l’hem de controlar. Amb aquesta preocupació, no podem limitar els passos per encarar la nova situació que ens deixa la pandèmia. Hem de girar full. La grip i més infeccions de virus respiratoris han impactat molt més en la població infantil. Hem tingut casos greus de covid-19, no ho negaré. Però n’hem vist molt pocs. I molts eren amb alguna patologia de base que feia que la seva resposta davant a la covid-19 no fos tan bona. Ara demanen sentit comú. Els nens que tenen símptomes s’han de quedar a casa, perquè hi ha molt risc que puguin transmetre el virus. La resta poden anar a l’escola.

També ho han dit sindicats de mestres, com USTEC.
—Ho sé. Cada vegada ho fan. És un fet inherent i associat a qualsevol nova mesura que es pugui prendre en un centre educatiu. Els mestres han treballat moltíssim en aquesta pandèmia. Com molts altres professionals, des de sanitaris a treballadors dels supermercats. Tots hem fet feina per mirar de conviure amb la pandèmia. Però els mestres han d’entendre que la situació demana de fer un pas endavant. Les escoles no poden tenir el mateix protocol que el setembre del 2020. M’agradaria que em donessin una raó perquè els nens han de dur màscara al pati. Per què no es poden barrejar els grups bombolla? Per què hem de fer proves en massa a les escoles i no els restaurants o els gimnasos? Per què hem de fer proves als nens indiscriminadament i no als centres de treball? Realment veiem el perjudici que significa això per als nens, o no ho volem veure? Entenc la por, però no ens pot paralitzar com a societat.

Per tant, els mestres no tenen més perill que les altres professions?
—No, s’han fet estudis que ho demostren. Els mestres no han tingut més risc que els altres professionals. En conseqüència, no és cert que això els impliqui més risc.

Al document també parlàveu de la necessitat que s’acabessin les màscares al pati.
—Sí, no té gens de sentit actualment. Quan ets l’exterior hi ha un risc mínim. I durant les setmanes vinents hauríem de mirar quins canvis fem amb la màscara en espais interiors. Es podria començar amb els més petits, és a dir, amb els de primer i segon de primària. I pensar d’anar retirant les màscares si veiem que té poc impacte en la contagiositat. Lògicament, també és important de poder trencar amb els grups bombolla. Això permetrà de fer activitats d’aprenentatge i socialització amb companys del mateix curs. Això s’ha deixat de fer durant tota la pandèmia. Ha arribat un moment que el benefici que representa això per als infants és clarament superior als possibles riscos de contagiositat.

La retirada la màscara a l’aula no hauria d’anar acompanyada de més ventilació?
—Probablement. Hauríem de demanar al Departament d’Educació i Salut que les condicions de les aules fossin òptimes. Però les dades ens diuen que la màscara en aquesta situació tampoc no té gaire efecte protector. Les xifres de primària són molt semblants a les de l’etapa infantil, que no porten màscara. Si realment fossin tan importants veuríem una gran disminució a l’etapa de primària, i no passa. No hi ha diferències significatives entre els alumnes de P-5 i els de primer de primària. La tendència és a augmentar a mesura que creix l’edat. Abans d’acabar el curs passat sabíem on es correlaciona la taxa de transmissió amb l’edat. A mesura que augmenta l’edat, augmenten també els casos que produeix un cas inicial. Els nens que van a infantil no porten màscara i no s’infecten més que els de primària, que sí que en porten. Cal ser conscients que a la majoria de països europeus els nens de primària no porten màscara. I no tenen més casos que nosaltres, al revés.

Com més gran més capacitat de contagi?
—I tant. Aquí moltes vegades passem per alt una cosa molt important: la resposta immunitària dels nens. La resposta immunitària dels nens petits és molt bona i això els ajuda a inhibir la reproducció viral i fan que controlin millor la infecció.

Hi ha hagut molts esforços en la covid, però entenc que hi ha malalties respiratòries que us preocupen més pel que fa als infants.
—Sí, errem el nostre enfocament. Els infants són la solució de la covid. Són els que la contenen millor. Hem d’aprendre de la seva resposta. Hauríem de centrar els nostres esforços a controlar els grups més vulnerables. Cal fer-los les proves a ells i no tant als nens. Cal controlar les residències i la gent gran, sobretot si no estan vacunats. No van ser els nens que van portar l’òmicron al nostre país, sinó els adults joves. Com va passar a més països.

I llavors, quan s’hagin aprovat aquestes mesures, com s’hauria d’actuar quan hi ha un cas positiu?
—Això depèn del Departament de Salut i d’Educació. Nosaltres, la Societat Catalana de Pediatria, ens oferim a abordar aquesta nova estratègia de gestió, però no pretenem suplir les conselleries que han de prendre aquestes decisions.

Com a experts, continuaríeu fent proves d’antígens a tots els contactes?
—No, ni pensar-hi. Només a aquells que tinguessin símptomes. I els familiars dels nens que tinguin símptomes els han de deixar a casa, perquè no pugui posar en risc els companys de la classe. Per tant, abordar-ho com ho fem amb uns altres virus respiratoris, que acaben implicant una situació més perillosa, perquè poden originar més ingressos i un perjudici més gran.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any