Terrorisme

TEMA DEL DIA
Garzón.
El juny i el juliol del 1992, la Guàrdia Civil va detenir quaranta-cinc persones vinculades al moviment independentista per ordre del jutge Baltasar Garzón, que les acusava de pertànyer a la Terra Lliure, ja dissolta. Les detencions van aixecar una gran expectació dels mitjans, on es va exhibir tota mena de suposat material explosiu, plans per a fer atemptats de pel·lícula i espectaculars organigrames d’una organització que no va arribar a tenir mai ni tanta gent ni tant material. En canvi, van silenciar les tortures de què foren objecte disset dels detinguts, que les van denunciar davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, el qual l’any 2004 va condemnar Espanya per no haver-les investigades.

L’operació Garzón tenia per objectiu reprimir l’independentisme pocs dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics del 1992. Es tractava de fer un escarment per si hi havia qualsevol temptativa d’aprofitar els jocs per reivindicar la independència. Avui, molts d’aquells detinguts són quadres d’ERC o de Junts per Catalunya, membres del govern, batlles, regidors, professionals liberals i fins i tot algun mosso d’esquadra. L’independentisme, aleshores minoritari, es va refer i avui és l’opció majoritària de la societat catalana.

Però Espanya no canvia, per molt que alguns la vulguin reformar. Avui s’ha repetir la història. Una nova ràtzia de la Guàrdia Civil ha acabat amb nou detencions d’independentistes, acusats de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Una versió més dura que la farsa de les detencions de Tamara Carrasco –un cas del qual l’Audiència espanyola ja s’ha desentès– i Adrià Carrasco, que continua a l’exili. Acusacions molt greus, de moment sense proves, en una operació que pretén escarmentar els CDR i el conjunt de l’independentisme abans de la sentència del Tribunal Suprem.

L’espectacle d’avui és un missatge d’advertiment per a reintroduir la por en la societat catalana, com es va fer amb l’operació Piolín, amb el trasllat a Barcelona, suposadament, de tres mil policies que no va veure mai ningú junts. Només volien fer por. Llavors no va servir de res, perquè el referèndum es va fer igualment, i ara probablement tampoc no evitarà les protestes. Encara més, sembla que l’estat espanyol està molt convençut que la resposta de l’independentisme a la sentència del Suprem serà contundent, més convençut que no pas l’independentisme mateix. L’operació d’avui servirà de pretext per a enviar més policia i Guàrdia Civil a Catalunya, tal com ha confirmat el ministre Fernando Grande-Marlaska, que ha posat en evidència la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que fa quatre dies ho negava. Ara com ara, han enviat cinc-cents guàrdies civils per fer aquesta operació, una xifra absolutament desproporcionada, i tot fa pensar que ja no se n’aniran.

Però la ràtzia va més enllà de la repressió, perquè pretén tornar a identificar independentisme amb violència. A Catalunya no hi ha terrorisme, però com que el necessiten per a frenar l’independentisme, s’inventen organitzacions terroristes. Volen criminalitzar i estigmatitzar tot el moviment independentista per després justificar decisions polítiques com ara l’aplicació del 155 o fins i tot la il·legalització de partits. Només cal veure com han reaccionat el PSC, Cs i PP per entendre per on aniran els trets. L’unionisme apunta directament al president Torra de ser responsable d’esperonar una violència que no ha existit mai, que només és als atestats delirants de la Guàrdia Civil i als mitjans de comunicació espanyols. De la mateixa manera que es van inventar la rebel·lió sense violència o la sedició sense alçament per encausar els dirigents independentistes, ara hi haurà terroristes sense terrorisme.

MÉS QÜESTIONS

Compromís opta per coalitzar-se amb Errejón per al 10-N. Els mals resultats de Compromís a les eleccions espanyoles del 28-A han fet que amb vista al 10-N la coalició opti per concórrer conjuntament amb la nova formació d’Íñigo Errejón, Més Madrid. Les executives del Bloc i d’Iniciativa pel País Valencià s’han decantat majoritàriament a favor d’anar en coalició respectant les sigles en cada territori i l’executiva de Compromís ho ha ratificat. Ara caldrà fer una consulta entre les bases per acabar de tancar la decisió. També es convidarà més formacions nacionalistes, com ara Més per Mallorca, a formar-ne part. Els partidaris d’anar amb Més Madrid recorden que Compromís es va presentar tot sol el 28-A i només va obtenir un diputat. En canvi, als comicis del 2016, quan es va presentar amb la marca A la Valenciana –de la qual formaven part Podem i Esquerra Unida–, en van aconseguir quatre. Els més recelosos de pactar eren els del Bloc, que preferien concórrer-hi bo i sols per marcar una agenda valenciana, però finalment la posició de Joan Baldoví a favor de pactar amb Errejón s’ha acabat imposant. Pel que fa a la formació d’Oltra, els hauria agradat d’incloure-hi Podem i fer una gran coalició d’esquerres, però finalment la proposta no ha reeixit perquè Compromís vol allunyar-se de la confrontació entre el PSOE i Podem, que és la causant de la repetició electoral. 

Compromís, EUPV i Cs demanen una pròrroga del pla general d’Alboraia. Ciutadans, Compromís i Esquerra Unida a l’Ajuntament d’Alboraia (l’Horta Nord) –on el PSPV governa en minoria– presentaran una moció conjunta per a prorrogar el període d’exposició del pla general estructural (PGE), que s’acaba dilluns vinent. Els regidors d’aquestes tres formacions demanen que el període d’exposició del PGE es prorrogui fins que hi hagi un vertader procés de participació ciutadana, en què els veïns puguin opinar sobre el disseny del poble que volen. El pla preveu la destrucció de 264.000 metres quadrats d’horta productiva, tal com ha denunciat el col·lectiu Per l’Horta. Ciutadans, Compromís i EUPV defensen en un comunicat conjunt que aquest procés de participació ciutadana sigui públic, transparent i amb alternatives reals, amb l’objectiu que s’estudiïn els recursos i les necessitats de la localitat, de manera que la millora del municipi exigeixi el mínim creixement. Alhora, recorden que el ple de l’ajuntament d’Alboraia, només amb els vots del PSPV i del PP, va acordar de començar el període d’exposició del PGE durant tres mesos després de ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el 18 d’abril passat.

Armengol critica la manca de cultura del pacte a Espanya. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha criticat la manca de cultura del pacte que hi ha a la política espanyola, contraposant-la a la capacitat d’acord que hi ha a les Illes. Armengol considera que les paraules del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, dient que no dormiria tranquil amb Podem a l’executiu, no desautoritza el pacte que hi ha a les Balears perquè la cultura del pacte és diferent. Des del seu punt de vista, a Espanya aquesta cultura del pacte no està tan desenvolupada i en canvi a les Illes fa més anys que es treballa ‘amb l’acord i el diàleg’. En to irònic, ha assegurat que dorm bé excepte quan hi ha problemes greus i ha recordat que el pacte amb Podem a les Illes es va fer d’acord amb allò que van votar els ciutadans i amb un full de ruta públic.

Espot assisteix a la cimera per a l’acció climàtica a l’ONU. Una delegació andorrana encapçalada pel cap de govern, Xavier Espot, ha assistit a la inauguració de la cimera per a l’acció climàtica que es fa a la seu de les Nacions Unides a Nova York. La 74a assemblea general, que durarà tota la setmana, porta el lema ‘Impulsa els esforços multilaterals per a l’eradicació de la pobresa, la qualitat de l’educació, l’acció contra el canvi climàtic i la inclusió’. Aquesta setmana, la delegació andorrana –on hi ha les ministres d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i Medi Ambient Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó– participarà en els fòrums multilaterals. El secretari general de l’ONU, Antonio Gutérres, ha fet una crida perquè tots els dirigents hi aportin plans concrets i realistes per tal de millorar les contribucions concretes en l’àmbit nacional per a l’Agenda 2020. Andorra ha refermat el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic i el cap de govern explicarà les accions previstes en la intervenció que durà a terme dimecres vinent.

LA XIFRA
600.000 viatgers de tot el món s’han quedat a terra per la fallida de l’operador Thomas Cook. Al nostre país, l’aeroport més afectat és el de Menorca, amb 14 vols, 7 d’anada i 7 de tornada. A més, Thomas Cook té cinc hotels (tots a Ciutadella), amb 1.500 passatgers allotjats.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de setembre de 1992 morí mentre viatjava cap a Madrid amb avió l’actriu, humorista i vedet Mary Santpere. Una artista polifacètica que marcà tendència al cinema, la ràdio i la televisió de la seva època.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb