12.07.2022 - 15:52
|
Actualització: 12.07.2022 - 16:03
El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha anul·lat els acords del parlament del setembre i octubre del 2018 que van rebutjar suspendre de funcions sis diputats independentistes empresonats provisionalment o exiliats pel Primer d’Octubre i que els van permetre delegar el vot en altres diputats i comptabilitzar-los.
Des de les eleccions del 2017 Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez eren diputats de JxCat i ERC, però el seu empresonament provisional o exili per rebel·lió els havia de suspendre de funcions. No obstant, la mesa i el ple de la cambra els van permetre delegar el vot, cosa que van impugnar PSC i Ciutadans davant del TC, que ara els ha donat la raó per unanimitat en quatre sentències.
En la primera d’aquestes sentències, es resol el recurs d’empara promogut per trenta-cinc diputats del grup parlamentari de Ciutadans. Es va desestimar la impugnació efectuada per Ciutadans sobre diversos acords de la mesa i de la Comissió de l’Estatut dels Diputats, adoptats durant el mes de setembre de 2018, pels quals tots dos òrgans van decidir que la competència per pronunciar-se sobre la suspensió de funcions de sis dels seus diputats corresponia al ple de la cambra, resolucions que en si mateixes no comportaven un incompliment dels efectes legals vinculats a aquesta suspensió. Però la sentència sí que declara la nul·litat de l’acord de dos d’octubre de 2018 del ple del parlament pel qual, en primer lloc, es rebutjava la suspensió de funcions dels diputats, i, en segon lloc, es disposava que mentre durés la seva situació processal, els seus drets com a parlamentaris podien ser exercitats pels membres del seu grup parlamentari que designessin.
“Es van vulnerar els drets de representació política de Ciutadans i PSC”
Tal com se sol·licitava a la demanda de Ciutadans, el tribunal va estimar el recurs d’empara interposat afirmant que amb aquest acord “no només es desconeixia obertament la legalitat, sinó que quedava afectada a partir d’aquell moment la correcta formació de les majories als diferents òrgans de la cambra, tot això en detriment dels drets dels parlamentaris recurrents en empara que han de participar en aquests òrgans ‘en condicions d’igualtat’, d’acord amb la Constitució. Aquest dret fonamental dels parlamentaris de Ciutadans, afirma el TC, ja va resultar vulnerat per aquest acord, així com el dret a la participació dels ciutadans a través dels seus representants.
Així mateix, s’estima la demanda dels parlamentaris recurrents respecte dels acords adoptats per la mesa els dies tres i vuit d’octubre del 2018, i l’acord del ple de l’onze d’octubre del 2018, els quals, aplicant per via de fet allò aprovat el dos d’octubre, van acceptar el nomenament d’altres diputats perquè exercissin el dret al vot en nom de Junqueras i Romeva.
En tercer i darrer lloc, la sentència va resoldre la impugnació plantejada pels diputats de Ciutadans respecte dels acords de la mesa de divuit de setembre, vint-i-cinc de setembre, nou d’octubre, setze de octubre i dinou d’octubre del 2018, que van interpretar l’article 102.2 del Reglament de la Cambra computant com a membres del grup parlamentari, amb vista al sistema de vot ponderat en cas d’empats en comissions, als diputats suspesos.
La sentència recorda la doctrina reiterada sobre l’abast de la potestat d’interpretació de la Mesa de la Cambra sobre les seves normes internes, la qual no pot comportar una contradicció amb el tenor literal. D’aquesta manera, segons el TC, s’evidencia en aquest cas que en assimilar-se per la mesa la condició plena de membres del Parlament, a la situació dels sis diputats, aquest òrgan va fer cas omís dels efectes legals i automàtics derivats de la suspensió de càrrecs i funcions de l‘article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Aquest és un article que diu que s’ha de suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i que siguin processats en ferm ‘per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels’.
Com a resultat de l’atorgament de l’empara en aquesta primera sentència, el TC resol la nul·litat de tots els acords impugnats però només d’aquests, per raons de seguretat jurídica i del caràcter dispositiu dels recursos d’empara.
Les altres tres sentències dictades pel ple del tribunal ho són en aplicació de la doctrina assentada en aquesta primera sentència. Així, ha estimat un recurs del PSC contra els mateixos acords i parcialment un recurs també dels socialistes contra una resolució del ple del dos d’octubre, i ha desestimat un recurs de Puigdemont contra un acord de la mesa del nou d’octubre.
