SX3 estrena ‘Canvis’, el primer programa de sexualitat per a infants de set anys a dotze

  • S’hi tracten temes com la pubertat, la sexualitat o la pressió estètica d'un vessant lleuger, divertit i accessible

VilaWeb
Alba Tebar Gutiérrez
29.02.2024 - 21:40

El canal de televisió SX3 estrena avui a les 19.30 Canvis, un programa que posa el focus en l’educació afectivo-sexual dels infants entre set anys i dotze. El tàndem d’educadors sexuals format per Marta Pujol i José Nuñez provarà de donar resposta als dubtes i inquietuds dels infants durant tretze episodis en què es tractaran temes com la pubertat, la sexualitat, els pèls, la menstruació, els estereotips de gènere, la pressió estètica o el plaer. Els capítols, de menys de vint minuts, ja són disponibles a les plataformes digitals SX3 i 3Cat.

L’objectiu del programa és normalitzar i donar una visió positiva de la sexualitat, que defugi d’una educació sexual feta a partir de la por, la prohibició o la negació, segons que explica Nuñez. Per això, considera que el programa va dirigit tant als infants com als seus pares, perquè sovint són els qui tenen més estigmes i tabús: “La part de la sexualitat que genera més incomoditat és la visió que hi posem els adults. Els infants sovint ho tracten amb naturalitat i no els sobta tant parlar-ne.” Per tot plegat, anima les famílies a veure el programa tots junts, perquè esdevingui una excusa per a encetar diàlegs i debats sobre un tema que a vegades costa de tractar de manera oberta. “Canvis ha de ser una invitació a fer una revisió de com ensenyem la sexualitat des d’un vessant lleuger, divertit i accessible”, afegeix.

Un programa pioner per als més petits

Pujol celebra que Canvis sigui el primer programa de la televisió pública catalana sobre educació sexual per a canalla tan petita. “És important la franja d’edat a la qual es dirigeix el programa, perquè es dóna suport a l’autoestima dels nens en una etapa en què és molt fàcil de valorar-se pel grau de desig que desprenen. Donar una resposta als canvis físics que viuen és clau”, reflexiona.

“Els infants tenen moltíssima informació, avui en dia. Però, en canvi, continuem repetint les mateixes conductes de sempre: no tenim menys violència de gènere, no tenim menys assetjament escolar… Això demostra que l’accés a la informació no canvia la conducta ni dóna eines de pensament crític”, subratlla Pujol. Per tot plegat, juntament amb Dani Jiménez, director del programa i fundador de Creaciència, van entendre que calia fer un programa d’educació sexual com Canvis que desmitifiqués aquestes qüestions.

De fet, lamenta que encara siguin vigents les mateixes pors i vergonyes de fa vint anys, i posa l’exemple de la menstruació: “Continuem amb el tabú de ‘m’ha vingut la regla, no ho diguis a ningú’. O amb el tràfic de compreses: les nenes m’expliquen que se les guarden dins els mitjons perquè els companys de classe no les vegin.”

Els infants, els veritables protagonistes

Una de les insígnies de Canvis és que el guió s’ha fet a partir de les preguntes que els infants han anat fent a Pujol en els tallers d’educació sexual que fa a les escoles. “La pregunta és poderosa i interessant, perquè et permet d’allunyar-te d’allò que els adults sovint pensem que ha d’interessar”, comenta.

A partir de les reflexions que feien els infants en aquests tallers, les escoles feien una tria – per sorteig o a dit– de sis alumnes que l’endemà participaven en l’enregistrament del programa. Pujol recorda que una mare li va confessar que el seu fill, després d’haver participat a Canvis, li va dir que aquell havia estat el millor dia de la seva vida. En aquest sentit, ambdós educadors sexuals recorden amb gratitud l’experiència de treballar amb infants, i fan valdre la seva valentia: “No és tan fàcil, atrevir-te a fer un pas endavant i parlar  davant una càmera del penis, de la vulva i per què es tenen ereccions.”

Pornografia i xarxes socials

Una cosa que sí que ha canviat amb els anys és el context en el qual s’eduquen els infants. Tant Pujol com Nuñez estan preocupats per la hipersexualització de la societat: “La roba, els anuncis, els productes que fan servir els influenciadors… Tot està dissenyat perquè els nens desitgin ser com els adults.” I això també acaba revertint en la manera en què entenen la sexualitat. “Accedeixen a la sexualitat molt abans que ningú els n’hagi explicat res, i poden pensar que el sexe és només allò que veuen a les xarxes socials o a la pornografia”, explica Pujol.

Nuñez posa l’accent en l’educació sexual que, a parer seu, cal donar als nens abans que accedeixin a continguts que els hipersexualitzen, com els films o les sèries. “La pornografia en si mateixa no és perillosa, sinó la manca d’educació sexual que la complementi”, resumeix. Per això, també demana que els adults apliquin una mirada retrospectiva en els productes que creen i consumeixen.

Per tot plegat, Pujol creu que seria oportú de fer tallers d’educació sexual a les escoles més d’una vegada l’any, i també oferir formació als professors perquè sàpiguen com reaccionar davant certes situacions que puguin tenir lloc a les aules.

Finalment, els presentadors destaquen que hi ha molts temes que s’han quedat sense tractar en aquests tretze capítols de Canvis. Per això, s’entusiasmen pensant en una segona temporada en què s’abordin qüestions com la grassofòbia o la comunitat LGBTI. “No oblidem que l’educació sexual és un dret que tenen tots els nens i nenes”, recorda Pujol. Per això, reivindica la necessitat de donar coneixements als menors per protegir-los i fer que creixin feliços. “Per a mi, Canvis és un somni fet realitat.”

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any