06.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Aaron Blake
Quinze estats nord-americans van votar a les primàries ahir a la matinada, en un “superdimarts” poc lluït. Si hi havia cap dubte sobre el vigor de les candidatures de Biden i Trump, els resultats l’han esvaït del tot.
No obstant això, val la pena d’analitzar la cita electoral en cerca de pistes sobre la campanya de les presidencials d’aquesta tardor.
Heus ací les nostres conclusions:
1. El vot de protesta a Haley és una amenaça per a Trump
La gran pregunta, ara mateix, és què presagien els resultats de les primàries amb vista als comicis del novembre. Per a Trump, els resultats envien una volta més resultats contradictoris, i contenen alguns advertiments que val la pena de no passar per alt.
L’ex-president es va convertir en el primer dels dos principals candidats a perdre un estat. Va ser a Vermont, on va imposar-se Nikki Haley (el cap de setmana Haley havia guanyat les primàries de Washington D.C., que és un districte i no pas un estat).
La cita es va acabar amb la victòria de Trump a la resta d’estats. Però, a banda Vermont, la candidatura de protesta de Haley va obtenir almenys un 35% dels vots a Massachusetts i Virgínia, un 34% a Colorado i almenys un 23% a Maine, Minnesota i Carolina del Nord. Tot i haver acabat retirant-se de les primàries republicanes, els seus resultats han estat més bons que no feien pensar les enquestes.
Els resultats a Maine, Minnesota i Carolina del Nord han estat més reveladors que no en cap altre estat que va participar en el “superdimarts”, atès que són tres dels estats on la cursa entre Biden i Trump per a les presidencials és més renyida.
A Carolina del Nord, els primers sondatges a peu d’urna mostren que aproximadament 4 votants de Haley de cada 5 es van negar, d’entrada, a comprometre’s a fer costat al candidat republicà a les presidencials. A més, prop de 3 votants de cada 10 a les primàries del Partit Republicà a l’estat van assegurar que Trump no seria apte per a ser president si fos condemnat per un delicte. Així i tot, al voltant d’un 90% dels votants de les primàries republicanes a Carolina del Nord van votar a favor de Trump.
2. Els “no compromesos” es van endur molts vots a Minnesota
El president Biden, que s’enfrontava a candidats menys prominents, va imposar-se per marges més grans que no Trump als estats on es presentava. Així i tot, com ja va passar a Michigan la setmana passada, va cedir marges significatius al “no compromès”, l’opció que solen triar els electors que no s’identifiquen amb cap dels candidats.
El “no compromès”, de fet, va obtenir gairebé un 20% dels vots a les primàries Minnesota, on els activistes pro-palestins van provar de convertir aquesta opció en un vot de protesta contra Biden.
Tot i imposar-se per majoria absoluta, els resultats de Biden a Minnesota –on guanyà amb un 70% dels vots– podrien ser els seus resultats més dolents de totes les primàries, sense comptar el 64% que obtingué a New Hampshire, on els electors que volien votar-lo en van haver d’escriure manualment el nom a la butlleta.
És temptador extreure conclusions d’aquests resultats. Minnesota sol tenir una participació electoral alta, cosa que pot significar que els votants que realment estan disposats a emetre vots de protesta contra Biden eren més propensos a participar en les primàries que no el votant mitjà. Sigui com sigui, Biden va guanyar per set punts a Minnesota en les presidencials del 2020, cosa que fa pensar que té un coixí de vots a l’estat.
Biden, sigui com sigui, sí que va perdre una contesa dimarts. Va ser a la Samoa Nord-americana, on un desconegut polític anomenat Jason Palmer va imposar-se al caucus. El territori va decantar-se per Mike Bloomberg en les primàries demòcrates del 2020, en què Biden tan sols va obtenir un 9% dels vots.
3. El Partit Republicà torna a temptar la sort a Carolina del Nord
En l’era Trump, els republicans sovint han nominat extrems a les eleccions estatals que, a voltes, els han arribat a costar victòries electorals que a priori semblaven factibles.
Aquesta tendència continuà dimarts: en les eleccions a un govern estatal més importants del país, el Partit Republicà va nominar per aclaparadora majoria el sots-governador Mark Robinson. L’historial de declaracions de Robinson fa que alguns dels candidats més extremistes del partit semblin, en comparació, republicans convencionals. Robinson, per exemple, ha atacat víctimes de tiroteigs escolars, ha dit que els atacs de l’11-S podien haver estat una conspiració del govern dels Estats Units, ha emprat repetidament tòpics antisemites i ha fet befa repetidament de les dones, amb termes molt ofensius.
Robinson és la mena de candidat que el partit sovint s’ha hagut d’esforçar a evitar de nominar. Trump, tanmateix, l’ha elogiat, i qualsevol esforç de l’establishment del partit per a boicotar-ne la candidatura ha caigut en sac foradat.
4. Els demòcrates aconsegueixen al seu home a Texas
Tot i la quantitat d’estats cridats a les urnes dimarts, les primàries clau per al senat van ser relativament poques. Però val la pena destacar-ne un parell.
El gran resultat de la nit va ser la victòria a les primàries demòcrates del candidat a senador Adam Schiff, un resultat que el converteix en el gran favorit per a esdevenir el pròxim senador de Califòrnia.
L’altre resultat significatiu va ser que els demòcrates van aconseguir el seu candidat preferit per a enfrontar-se al senador Ted Cruz a Texas: Colin Allred. Els demòcrates no han guanyat en l’àmbit estatal a Texas durant dècades i, encara que el marge que els separa dels republicans hagi esdevingut més estret aquests darrers anys, continuen tenint les probabilitats en contra. Però en un panorama en què tenen possibilitats d’arrabassar senadors als republicans en molt pocs estats, l’elecció d’Allred és un bri d’esperança per al partit. L’any 2018, Cruz va guanyar la seva cursa al senat per tan sols tres punts, i algunes enquestes indicaven que la cursa per aquest seient podria ser ajustada.
5. Les dificultats dels republicans moderats
Una altra tendència notable de la nit van ser les dificultats dels republicans moderats, fins i tot els que es van imposar en les primàries respectives. N’és un exemple el congressista republicà Steve Womack (Arkansas), que va criticar l’ala més dura del partit quan provà de reemplaçar el president de la cambra de representants d’aleshores, el republicà Kevin McCarthy. Womack guanyà les seves primàries amb tan sols un 54% dels vots.
El congressista Donen Crenshaw (republicà de Texas), que també ha criticat alguns dels excessos del flanc dret del seu partit, n’obtingué menys del 60%. I el representant Tony Gonzales (republicà de Texas), que va ser censurat pel Partit Republicà del seu estat després d’haver votat a favor de restriccions bipartidistes a les armes després del tiroteig d’Uvalde (Texas), s’haurà de sotmetre a una segona volta de les primàries.
Els resultats evidencien que allò que més convé al Partit Republicà és alinear-se amb l’ala dura i seguir la línia de Trump. Els congressistes o senadors no solen perdre les primàries, i aquests probablement no les acabaran perdent. Però si no s’arrengleren amb Trump, poden fer perillar les seves carreres polítiques.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
