Sous del parlament: la inconsciència de la classe política sobre els seus privilegis

  • Es posa en relleu l'allunyament entre la classe política catalana i el carrer i la parsimònia i despreocupació amb què s'agafen el seu tren de vida. No tenen gens de consciència sobre fins a quin punt són privilegiats

VilaWeb
El president Benach, en una fotografia oficial del Parlament de Catalunya.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escàndol originat per la revelació en un article del diari Ara de l’existència d’uns privilegis escandalosos per a alguns treballadors i alts càrrecs del Parlament de Catalunya no és pas una qüestió menor. Ben al contrari.

L’escàndol és majúscul i imagine que tots n’esteu al corrent. Tanmateix, a parer meu, es fa políticament molt més sensible i més gros encara quan el president Ernest Benach –que presidia la cambra quan es va adoptar aquest indignant esquema de retribucions– prova de defensar allò que va fer dient, simplement, que no s’entén fora de context. Que el 2008 les coses es veien d’una manera diferent.

Supose que, amb aquestes declaracions, el president Benach vol fugir de les seues responsabilitats i no sé si evitar que la cosa esguite el seu partit, Esquerra Republicana, o la coalició entre PSC, ERC i ICV que aleshores governava les institucions catalanes o la mesa de parlament on eren tots. Però, dient això que diu, posa en relleu l’allunyament entre la classe política catalana i el carrer i la parsimònia i despreocupació amb què s’agafen el seu tren de vida. No tenen gens de consciència sobre fins a quin punt són privilegiats. Ni sobre fins a quin punt aquest circuit en què ara és tan inquietantment normal d’entrar de ben jovenet en les joventuts del partit i no treballar mai fora de la política i arribar a conseller, a president o allò que siga fa mal, enfanga, el país sencer.

Quant a això, recorde l’estupor que va suscitar David Fernàndez el 2010, només dos anys després d’aquest acord del parlament. Fernàndez, que més tard fou diputat de la CUP, va acompanyar un dia uns bascs a una reunió discreta amb la Generalitat de Catalunya. Hi va acudir de bon matí i s’hi va trobar uns quants interlocutors i una taula ben parada amb cafè, pastes i entrepans de tota mena. Li van oferir cafè i va dir que no en volia. I li van dir si menjava res i va dir que tampoc. Aleshores li van demanar si feia dieta i ell va respondre: “No és qüestió de dieta, és qüestió de principis i no estic acostumat a menjar a costa de l’erari públic.” Aquella posició tan digna va ser causa, emperò, de comentaris i bromes de mal gust durant setmanes entre la classe política catalana.

De Davids Fernàndez, per desgràcia, n’hem tinguts massa pocs i és possible, estic disposat a discutir-ho, que en aquest cas concret fos exagerat en les formes. Però no deixa de ser contradictori que ací tothom diga que admira Suècia quan una ministra, Mona Sahlin, dimiteix per haver comprat dues xocolatines amb diners institucionals. Admiren que a Suècia 32,15 euros mal gastats t’envien al carrer mentre ells viuen envoltats de privilegis molt difícils d’acceptar, tan sols que tingues una mínima consciència, i que ni tan sols veuen. Teatre?

Compareu el cas amb un altre –no és sinó una anècdota entre tantes– que va passar al Parlament de Catalunya. Hi va haver una diputada socialista, Montserrat Capdevila, que emprava la targeta de crèdit del parlament per a viatges privats a Madrid on es trobava amb Manuel Bustos –l’ex-batlle socialista de Sabadell que aquesta mateixa setmana ha entrat a la presó. Els viatges es feien en hores poc institucionals i sense que hi hagués constància de cap acte o activitat pública feta per ells dos a Madrid. Després de moltes giragonses, finalment li obriren un expedient judicial arran d’unes investigacions dels Mossos, però el TSJC el va anul·lar amb un tecnicisme sobre les escoltes telefòniques: va dir que vulneraven el seu dret d’intimitat –això, els jutges, que ho expliquen a tants detinguts independentistes com hi ha hagut arran de trucades…

Però la cosa més espectacular de totes, i és la que reforça la tesi que aquesta gent no és conscient dels seus privilegis, és que a la diputada en qüestió en cap moment ni li passà pel cap de dimitir. I encara més: va refusar tossudament de declarar res sobre aquesta despesa i per tant d’aclarir res –malgrat les evidències que s’acumulaven contra ella– sobre el motiu dels viatges. I la seua defensa fins i tot es va permetre d’afirmar que el parlament havia “renunciat intencionadament” a controlar aquella despesa anormal per a preservar “la iniciativa i la independència dels diputats”. Heus ací la distància entre Suècia i Catalunya.

La cosa és greu, hi insistesc, per si sola. Però té un correlat que no vull ni puc passar per alt. Aquesta decepció profunda que vivim amb la classe política catalana per la manera com ha girat com un mitjó tot allò que defensava el 2014-2017 és, en realitat, l’altra cara de la mateixa moneda que denuncia l’afer del parlament.

És veritat que l’explicació de la “pagueta”, com es diu col·loquialment, és massa simplista. No ho explica tot. Però, no ens enganyem, explica molt. La llei de partits i el sistema de poder creat a partir de les llistes tancades i el poder absolut, dictatorial, de la cúpula del partit per a decidir qui té càrrec i qui no, qui té feina i qui no, s’aguanten precisament perquè la part de negoci de la vida política genera unes elits fanàtiques, cegues a qualsevol cosa que no siga acréixer el poder de la sigla, que assegura el confort personal.

En relació amb això, cal recordar l’experiència de Junts pel Sí. Aquest format polític molestava l’autonomisme republicà perquè no deixava lloc a les excuses de sempre i obligava a avançar cap a la independència. Però molestava també perquè, amb el pes tan gran donat als independents, afeblia els partits i la seua voraç maquinària de poder i impedia allò que en diuen la lluita per l’hegemonia. No era una situació perfecta –també se’ls escapà aquest escàndol dels sous del parlament. Però en qualsevol cas Junts pel Sí –i tothom va poder veure què van arribar a fer, juntament amb la CUP, en tan poc temps– representava una Catalunya ben diferent. Una Catalunya que era molt més a prop de Suècia que no som avui, per desgràcia, i que no hem estat mai. De manera que ja tenim davant nostre una de les lliçons necessàries de què parlava a l’editorial d’ahir: és imperatiu atacar a la base del problema el sistema de representació política actual mitjançant aquests partits polítics centralitzats en la cúpula, sense democràcia interna i que presenten llistes tancades als electors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Sendra
Josep Sendra
17.01.2022  ·  22:10

Article magnífic sobre la partitocràcia inútil que tenim…

Josep Usó
Josep Usó
17.01.2022  ·  22:17

És justament això. La “democràcia” que tenim està basada en uns partits polítics piramidals i opacs. I la manera de garantir-se la seua situació que tenen les cúpules és oferir llocs molt ben remunerats a molts militants. I molts d’ells, sense cap preparació per al lloc del qual cobra. Fins i tot al nivell de consellers, qualsevol serveix per a qualsevol lloc. Llavors, tenim molts endollats que faran el que siga per mantindre la situació. I tots callen perquè tots tenen que callar. Per descomptat, facen que facen, no tenen cap mena de responsabilitat (si no són independentistes). També resulta molt espectacular que molts dels càrrecs són absolutament prescindibles. Cal fer neteja. O foc nou.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
17.01.2022  ·  22:24

Fa vergonya.

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
17.01.2022  ·  22:31

Precisament, per sortir d’aquest fangar on som es va presentar la candidatura de Primàries al Parlament.

La gent no ho va voler, doncs aquí seguim.

Antoni Jerez
Antoni Jerez
17.01.2022  ·  22:35

En primer lloc dir que em considero independentista però sortir del foc i caure al mig de les flames no m’embadalida i per això seguiré votant per poder marxar algún dia però sense l’esma suficient per comprometre els meus essers estimats. I punt.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
17.01.2022  ·  22:37

El sistema de partits espanyol està dissenyat per que de facto no hi hagi democràcia. Els parlamentaris no són representants dels electors. Són empleats dels partits. I si no voten el que el partit els mana els fica una multa i no s’escandalitza ningú. Així els poders fàctics només tenen que comprar o extorquir o enganyar a tres o quatre persones de la cúpula d’un parell de partits per tenir-ho tot controlat.

A Catalunya la idea de primaries anava en la bona direcció, però va fracassar.

Em temo que com tantes altres coses la única manera d’arreglar-ho és primer la independència i llavors fer foc nou.

Josep Maria Sans
Josep Maria Sans
17.01.2022  ·  22:43

Totalment D’acord Vicent.
Aquesta democràcia representativa és un tap i una font de privilegis en mans dels partits polítics. Vergonya i preocupació immensa per trencar d’una vegada amb tot això.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
17.01.2022  ·  22:44

Molt bona l’editorial d’avui. Malauradament Vicent, tens molta raó.

Joan Benet
Joan Benet
17.01.2022  ·  22:44

Les conseqüències són molt greus, perquè el descrèdit de la democràcia pot portar a que molta gent, ni que sigui per acabar amb aquesta lacra, abraci opcions poc recomanables però que aprofiten l’escàndol per prometre que ells faran net.
Però això, a tots aquests frívols, els hi bufa…

Ventura Mallol
Ventura Mallol
17.01.2022  ·  22:50

Jo tinc la sort de ser un privilegiat perque puc menjar, tinc casa i no em falta de res que sigui necessari.
Pero penso que arribara l,hora en que la gent que realment passa terribles dificultats agafara aquesta pandilla de bandarres i els hi tallara el cap, com a La Bastilla (en començara un i en seguiran mes), i jo ho trobare just

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
17.01.2022  ·  22:53

Es desmoralitzador.Afortunadament molts de nosaltres,sabem que aixo es un robatori,i que es inacceptable.I tenim memòria,i recordarem que han fet i qui ho ha fet.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
17.01.2022  ·  22:53

Imagine que per Benach, això de no ser comparable entre ara i el 2004 el cobrar sense anar a treballar serà igual que l’assetjament sexual, no?
Abans estava bé cobrar sense treballar i ara no, com abans estava vé el dret a cuixa i ara no. Serà això?
La escopeta nacional versió Cat.

Jordi Parera
Jordi Parera
17.01.2022  ·  22:55

Estic molt emprenyat amb la paga que senduen aquest funcionaris que no politics, s’hauria de ser curos i no manipular aquesta jubilació daurada la gaudeixen funcionaris del parlament, que si son menbres de partits politics ho voldria saber. Aixo ho va muntar en Benach del tripartit pero despres han passat Gispert,Forcadell i Torrent , ara Borras tampoc ho ha arreglat nomes dissimulat una mica reduccio jornada conservant una gran part del sou i finalment 2 anys de gratis total. I el nivell dels sous tambe es escandalós.

Carles Soler
Carles Soler
17.01.2022  ·  23:09

El tema de la partitocracia és un cancer. En això Catalunya i Espanya van de la mà. Cal innovar en democracia. Curiós que malgrat el que diu el director sobre Junts pel si: fa moltes legislatures que els principals càrregs polítics que controlen arees tant sensibles com l.urbanisme o la obra publica o l.incasol són els mateixos que simplement fan rotació de cadira, però els mateixos. Tot ben controlat pel partit original i res d.independents. I veiem barbaritats com el pla urbanístic de les 3 xemeneies al servei de l.ibex.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
17.01.2022  ·  23:10

Totalment d’acord, Partal. Res a afegir! La clau està en la Llei electoral que cal fer d’una vegada, i que cal fer bé. Però el problema és esgarrifós: qui la farà? els politics i diputats que viuen majoritariament del “cuento” a les ordres dels aparells dels partits?? Em temo molt que no! I aquí entrem en un cercle viciós o carreró sense sortida, que només podrà trencar un moviment revolucionari de les bases.

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
17.01.2022  ·  23:18

Hi ha cap partit que promogui un debat al Parlament on tota aquesta indecència quedi al descobert i retrati el panorama? La CUP? Si més no abandonar el pacte si no es fes el debat. Per plorar.

Joan Benavent
Joan Benavent
17.01.2022  ·  23:27

Parlament de fireta i de firaires que ens aixequen la camisa als babaus que ens la deixem aixecar. I tot amb la santa benedicció dels Borbons. Tal vegada calant-li foc, amb tots ells a dins, s’aconseguiria arranjar una mica, una mica, el país. O que exploti tot, pum. I tot a pendre pel sac.

Salvador Pardo
Salvador Pardo
17.01.2022  ·  23:31

L’encertes de ple, benvolgut director. Canviar el sistema des de dins és missió impossible perquè a ells ja els funciona. I si algú hi arriba amb massa empenta, el sistema l’adapta en un tres i no res, no sé si recordeu Podem. Si per cada punt de participació perdut en unes eleccions, els diputats perdessin un 1% del sou… Seria senzill: simplement, quedeu-vos a casa.

Ferran Domínguez
Ferran Domínguez
17.01.2022  ·  23:32

Totalment d’acord amb la editorial d’en Partal. Ho clava. És una corrupció moral profunda. Però aquest acord que afecta al conjunt dels treballadors del Parlament s’ha tingut que pactar en una Mesa de negociació. Caldría saber quines forçes sindicals hi eran i a lo millor entendrem algunos coses. Aquesta “pagueta” no va de drets i millores salarials sinó de privilegis indignes. Així es compren voluntats. I silencis!.

Gerber van
Gerber van
17.01.2022  ·  23:34

No he pogut llegir l’article en el diari Ara perquè m’he d’inscriure (o pagar). Llavors treuen les meves dades i activitats a l’Internet, cosa que no m’agrada. Diuen que és gratis però no ho és gens.

Sobre l’editorial, he entès que l’article de l’Ara va sobre els treballadors del Parlament que van ser pagats durant anys. Mentre l’editorial parla sobre els polítics qui ho van permetre. És veritat que s’ha pogut produir aquests ‘errors’ gràcies a la cultura d’impunitat. Però he entés que el Benach i els altres polítics de la mesa no van defraudar per interés propi.

Tot i això estic molt d’acord amb l’editorial que s’ha de cremar el Parlament. És a dir acabar amb tota la cultura polític i el sistema de partits i començar de nou.

L’Assemblea de Representants de CxR em dona una mica d’esperança. Cal substituir el Parlament per l’Assemblea en una República lliure.

Joan Salabert
Joan Salabert
17.01.2022  ·  23:52

Que tal lligar els sous de tots els càrrecs polítics i dels alts funcionaris de totes les administracions ( també jutges, fiscals, secretaris, governadors i alts càrrecs policials …) en proporció a la moda o la mediana dels sous dels ciutadans “administrats”?. Si millorem tots, milloren els sous en l’administració pública, si ens empobrim, també s’empobreixen els sous de l’administració. Pot semblar una tonteria, però en tot cas podria ser un bon indicador de distància jeràrquica entre els administradors públics i els administrats. Recordeu allò de “mai més súbdits”.

Joan Mollà
Joan Mollà
17.01.2022  ·  23:53

El sistema de partits català és fruit del règim del 78, és a dir, adaptació del franquisme amb un decorat de democràcia formal. Manen unes cúpules del partit i generalment, hi arriben aquells que llepen als de dalt i peguen cops de colze als del costat. Selecció natural en un ecosistema en que, com en l’estament militar, l’antiguitat és un grau, encara que no hagis demostrat res fora del partit.
No estic d’acord amb l’amic Gomà en que fem la república i ja ho arreglarem. Per dos motius, com a mínim: 1) Una qüestió pràctica; perquè aquests polítics són, en general, presoners o beneficiats d’aquest ordre de coses, òbviament, no ens portaran a la independència i estan tractant de desmobilitzar-nos. 2) Un aspecte més filosòfic; la revolució (i el moviment independentista ho és) no es defineix només per l’objectiu a assolir, sinó també per la manera d’arribar-hi. Hem de regirar la política i el tarannà de la ciutadania, canviant ja des d’ara el funcionament de la societat, en aquest cas dels partits, organitzats des de la base i democràticament, repetint els experiments del tipus Primàries o similar fins a triomfar. Perquè Ítaca no és, només el destí, sinó també el viatge. I ja se’n poden enriure, especialment aquells que no volen que res canviï.

Montse Milian
Montse Milian
17.01.2022  ·  23:56

Voldria comentar l’editorial però no puc. Em sento anorreada. La suma de les notícies ignominioses que augmenten cada dia em du a una saturació que no sé resoldre. Especialment quan venen de “la part catalana”, aquella que em va fer sentir tan orgullosa i que, des de fa quatre anys, em fa sentir avergonyida. Fins i tot la meva escriptura es torna barroca.

Seguiré, i serem molts els que seguirem, perquè contra la defensa de la República (llibertat, igualtat i fraternitat) no podran ni els uns, ni els altres.

NIL MALET
NIL MALET
18.01.2022  ·  00:00

Gran article Vicent. Un plaer llegir-te.

jaume vall
jaume vall
18.01.2022  ·  00:01

Article magnífic, com diu ja el primer comentarista, Josep Sendra.
Ara, per una vegada, deixeu-me citar-me a mi mateix. Ahir, !!!! ahir !!!!! escrivia en el meu comentari a l’editorial :

“Com bé exposa Jaume Riu, editorial relaxant, per mostrar les tendències de fons. Com molt bé diu Miquel Gilibert, massa optimisme embafa quan la realitat demostra el contrari. També el futur havia de ser “català o talibà”, segons el president Clinton, i mira, està sent talibà, i ell, avergonyit de pecats del piu.

En qualsevol cas, TANT DE POR ens ha de fer l’estat espanyol, com l’ESPANYOLITZACIÓ de la nostra societat i classe política.
NEPOTISME, CORRUPTELES, portes giratòries nostrades, baixada de l’exigència acadèmica, culte al diner fàcil, FALTA DE CIVISME tots els nivells. Mediocritat política, enveja.

I, a sobre, manca de sentit d’estat.
Nosaltres, nosaltres som el que -tal vegada- ens mereixem el que tenim, el que acceptem, allò pel que lluitem”

Doncs això.
Vaig ser a la presentació de Junts pel sí, al 2015, a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. S’hi respiràva una brisa fresca. Físicament i metafòricament. Algú l’ha deixat irrespirable, i alguns ho han acceptat.

Tinguem memòria.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
18.01.2022  ·  00:03

Estic d’acord, la partitocràcia q mana al nostre pais és una font important, cabdal, dels greus problemes q te el govern d la nostra societat.
Tot i això no vull oblidar un poder, gran, q passa sobint desapercebut o confós amb el govern, i q no és el mateix. Em refereixo a tot l’apareill d l’estat, format per funcionaris d mig i alt rang, que ningú escull, però que decideixen sobre moltes coses concretes q ens afecten a tots. Aquests son els funcionaris q s’han assenyalat en els informatius d’avui.
Recordeu la serie comèdia anglesa “si, ministre”, doncs d’això parlo jo

Josep Jallé
Josep Jallé
18.01.2022  ·  00:06

Tant els hi fa el que diguem o el que escrivim sobre la seva endogàmia, basada en les llistes tancades i la característica manca d’escrúpols que aquell president del País Valencia va sintetitzar amb allò de ” … yo he venido a forrarme” amb la cantarella posterior del jutge de torn exculpant-lo perquè la gravació telefònica no havia estat autoritzada: violava el seu dret a la intimitat … us sona?. Ah! si, però només per a protegir-los en un sentit. Als rebecs, o en sentit contrari al seu, telèfons ben punxats o amb els aparells de comunicació segrestats si els hi rota.
Passen els anys i la mateixa deriva potinera i lladregota, de l’estil llatí, segueix sense ni canviar les formes. Tristpartit o … tristpartit, amb petites variacions, ja sense maquillar. Salut.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
18.01.2022  ·  00:18

Gran article. Sí senyor. La llei electoral amb llistes tancades per circumscripcions gegantines és el ou de la serpent d’on mai pot néixer una democràcia. Catalunya necessita un Parlament representatiu escollit en 135 circumscripcions electorals unipersonal. I a partir d’aquí començar a caminar. Ja està inventat de fa molts anys en els països democràtics només cal la voluntat de fer-ho i si no que deixin de dir carallotades de que ens volem semblar a Suècia que si fecin això allí els fotarien fora a cops de gorra.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
18.01.2022  ·  00:25

Només se m’ocorre seguir amb Primàries

Frederic Varela
Frederic Varela
18.01.2022  ·  00:29

La “casta”. Ho va definir mot bé Pablo Iglesias, tot i que després hi va caure de quatre grapes. El polític (i tota la gernació de càrrecs que l’envolten) s’han convertit en membres d’una casta superior, hi entren de jovenets i en surten amb la jubilació daurada sota el braç. Estan per sobre del bé i del mal, fan i desfan, mouen diners a cabassos i se’ls en refot la gent excepte en campanya electoral que fan veure tot el contrari. La política és una màquina de triturar, corromp o expulsa les persones honestes, o entres al seu joc o no tens cap futur. Tots sabem on porta això, a la desafecció, a l’augment del populisme i a la gestació un règim autoritari. O a la revolució.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
18.01.2022  ·  01:39

Bé, això és la punta de l’iceberg. Vos ho dic com a pèrit judicial que he estat en casos que despréss’han anoment Gürtel, Rabassa, Masia de Traver, Brugal, L’Argilagar del Rull, etc. Això s’esdevenia durant els primers anys del nou mil·lenni. Quan començaren a haver-hi condemnes i els representants “ppulars” valencians notaren que els podria caure algun marronot optaren per substituir l’equip de jutges. Fins ací permeteren el joc dels “nivells d’estat”. El normal del negoci, però detectaren que alguns pèrits judicials investigàvem més del compte i detectàvem el desviament de recursos vers la capital colonial, Madrid, a base de doblar costos d’urbanizació del P.A.I. (PROGRAMES d’ACTUACIÓ INTEGRADA). I, arran d’això, crearen “llistes negres” restringint assignacions d’informes, taxacions i dictàmens per “in saculació” a certa gent.

Per què explique això, tan allunyat del tema exposat?

L’encarregat de separar-me no fou un membre dels pèrits del PP, sinó militant un militant del PSPV, exbatle d’una població famosa pel Mp¡odrnisme i bressol de la taronja de la Ribera Alta (feu dels Blasco Castany) que regularment- escrivia a Las Provincias.

I, damunt, volia ser degà del Col·legi Oficial d’arquitectes de la C.V.

Les distàncies entre el seu programa ètic i la praxis eren abismals.

Em tanca en una habitació insonoritzada amb ell i m’espetà: “t’han pillat, Josep….i has de renunciar a tal informe” al que li vaig respondre: “en la vida presentaré renúncia i tu i ells haureu de retratar-vos per la poca dignitat que manifesteu.

Ells són uns lladres mafiosos, però vosaltres, els socialistes, sou els col·laboracionistes necessaris per a que aquesta gentola ens furten als valencians, tot seguit de colps de puny pegant sobre la aula de fusta que ens separava…al punt que ell es va acoquinar…..i quasi demanava ajuda per a poder eixir de l’habitació. Cert, que jo faig quasi 1’90 i ell amb ajuda feia 1’65 m. d’alçada.

Un any després ell moria a Madrid damunt d’una taula d’operacions quirúrgiques. I jo, fins 8 anys després no he tingut cap encàrrec judicial.

Crec que fou la companya arquitecta Ítziar Gonzàlez Virós, qui explicà allò de l’ascensor polític i social i com s’enfilaven en la piràmide de poder de l’estat.

El “sistema democràtic tancat” aparenta sectors irreconciliables de cara a la representació pública, però en el fons, es recolzen mútuament per tal de perpetuar el sistema colonial español.

El més curiós és que en el meu col·lectiu professional, els que treballaven per al PP i feien currículums acurats, avui, són els que continuen treballant per al PSPV i Compromís. És un sistema que es retroalimenta a si mateix.

És de “nota” que el recent guanyador del concurs CRAC (Centre Raimon d’Activitats Culturals) a Xàtiva avalentonara un tal Jordi de Reus membre de VOX al seu FB fa un parell d’anys. Encara els passa poc…..guanyador, amb els 2 cognoms ben catalans, que usa menys el català que Jiménez Losantos, com a homenatge-burla a la trajectòria cultural del cantant i compositor xativí.

I, qui parla d’arquitectura, podeu posar-hi qualsevol altra professió o disciplina.

Com diu la dita: “qui té padrins, el bategen”.

Josep Blesa (València)

Xavier Massot
Xavier Massot
18.01.2022  ·  04:28

La barra que sempre han mostrat els de la colla de’n Carod (Benach, Pueyo, etc) no ha tingut mai límits, mostrant una pretesa superioritat intelectual i modernor que es desa en un calaix quan es tracta de la cartera. Fàstic de gent! Où, la guillotine?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.01.2022  ·  05:57

Cal canviar la llei electoral, reformar-ho a fons que entri la democràcia. I tancar l´aixeta que els polítics s´han posat a disposició.

Josep Segura
Josep Segura
18.01.2022  ·  06:16

El remei només pot ser Bastilla 1789 i les seves fulles d’afaitar gegants per als nostres neoaristòcrates i altres sotogoverns.

Albert Noguera
Albert Noguera
18.01.2022  ·  06:24

La conclusió d’aquest article és quelcom que vinc dient des de l’inici del Procés. I més enllà, he dit d’Erc des de 2017. No ho deia de l que per simplificar,s’anomena “entorn convergent” perquè aquest estava remogut i permetia més mobilitat, però crec que estem perdent l’oportunitat perquè aquest també s’està assentant i acomodant…i tindrem dues cúpules a desmuntar que ara ocupen el poder autonòmic submís… Haurem de tornar a començar…

Joan López
Joan López
18.01.2022  ·  06:58

La honestedad,una paraule que diu molt de nosaltres. I ha qui la tè i forma la seva vida a partir de aquesta manera d’entendrel i tenim politics que ho han demostrat.
La cobdicia altre paraule ,antònim de l’honestedad,molt present a les nostres vidas,sempre empenyent,i fent del dia a dia,una baralla costant de la nostra cònsciencia. Hi han paissos que la educaciò i cultura li han donat un cop de mà a l’honestedad,pero no es el cas dels paissos llatins,de sempre se ha premiat al espavilat i al honest se le ha tractat de babau. I es el que tenim si no se educa als nens i si els rebran que el triomf es ser-hi espavilat avans que honest,no tenim res a fer,no mès controlar al màxim als nostres politics.

Jordi Planas
Jordi Planas
18.01.2022  ·  07:35

A banda del fet en sí, em pregunto per quin motiu, el diari Ara destapa en aquests moments aquest afer.

No serà un pot de fum per a distreure’ns de les gravíssimes declaracions del senyor Villarejo i, de retruc, del suport incondicional de Catalunya al Govern de l’Estat?

Joan Manel Llusà
Joan Manel Llusà
18.01.2022  ·  07:44

DESAFECCIÒ? Doncs tota… si a sobre ets autònom… que a unes pensions ja baixes es va agreujant el tema amb uns recàlculs de les bases afeigint anys a darrera, que en el nostre cas es dramàtic en el 99% de la gent… Sobre tot perque ja amb el PP es van afegir anys (i baixada) al calcul de pensions.. I ara també… El greuge comparatiu crida al cel….. . SENYORS, CREC QUE NO PENSO VOTAR FINS EL REFERENDUM ….( si l’arrivo a veure…) si no… que els voti el seu funcionariat… els autònoms ja estem farts..

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
18.01.2022  ·  07:52

De moment la MHP Laura Borràs només ha pogut fer un pedaç però cal acabar amb aquest privilegi com més aviat millor.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
18.01.2022  ·  08:00

Molt bon editorial Vicent i que mostra perquè mai serem independents, aquesta gent no són extraterrestres, sinó que emanen del nostre poble. Som així, no som pas nordics. Salut.

Alfons Tur
Alfons Tur
18.01.2022  ·  08:00

Molt bon editorial. No oblidem que el Parlament és una institució espanyola, una part de l’entramat postfranquista borbònic, i és per tant corrupta per definició.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
18.01.2022  ·  08:08

Mireu, la pregunta no és si hi ha totes aquestes prebendes, sinó per què les esbomba el diari Ara, com a gran notícia, i en aquests moments.

Ara s’ha convertit en el portantveu oficiós del nou autonomisme i per tant res del que publiqui és casualitat. D’altra banda sorprén que una cosa que era pública (els sous de tots els membres de l’estament públic ho són, de del primer uixer fins el darrer secretari general) i que era tan cridanera no hagués estat denunciada, per exemple, pels valents de la cosa comuna, ni pel PP, ni tan sols per VOX.

Que és una vergonya, és evident. Que els treballadors (perquè no parlem de càrrecs electes sinó de personal administratiu i de serveis) tenien una barra sideral, també. Com a treballador, igual que considero una vergonya que un empresari m’exploti, també penso que pel que em paguen, especialment si és amb els diners de tots, he de rendir i fer la meva feina. I si no hi estic content, en busco una altra. Si el nivell ètic dels alts càrrecs del parlament és aquest, quina confiança podem tenir en la institució.

En acabar, però, una darrera cosa: sempre cal mirar la lletra petita. S’ha esbombat això com un gran escàndol i pels motius que sigui (cadascú en pot treure conclusions, però jo diria que les capelletes i lluites entre partits independentistes no són gaire lluny del motiu), i és una vergonya, però a mí m’agradaria llegir la lletra petita més enllà del titular. Em costa de creure que al 2008 es donessin privilegis com aquests “per la patilla” sense una mínima justificació o un mínim raonament. Com també em costa creure que qualsevol, repeteixo, qualsevol que hagués treballat 15 anys al parlament s’hi pogués acollir. Jo he treballat a la pública, i normalment les negociacions sindicals són de tot menys una bassa d’oli. Dubto que aquests privilegis els donés graciosament el parlament a canvi de res.

Ho dic perquè és molt fàcil simplificar i com diuen els espanyols “entrar al trapo” però cal analitzar a fons les coses abans de començar a apuntar culpables, bons i dolents.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
18.01.2022  ·  08:09

Sr.Partal :amb quins arguments defensés’, després de sortir a la llum, aquesta forma de viure dels nostres polítics, que per cert no és nova, perquè el món independentista es bolqui en les properes eleccions?

Miquel Estrades
Miquel Estrades
18.01.2022  ·  08:11

Què no fou el 2008 quan es consolidà l’enorme crisi econòmica?

Oriol Padrosa
Oriol Padrosa
18.01.2022  ·  08:16

Jo tinc un restaurant, aquesta gent son qui decideix cuan tancar i cuan no, cuan restringir aforaments (com si tots els locals fossin iguals) cuan es tanquen només restaurants, discoteques i estètiques.
Soc independentista principalment per desconnectar d’un estat espanyol fastigós. Però acte seguit per fotre fora tota aquesta gentussa que tenim al parlament, sense compromis, aprofitats i politics de carrera.
Els sous dels politics s’han de decidir entre tots!!
Qui no vulgui fer de polític o funcionari que treballi a la privada!!
Barruts!!

Pepita Carlos
Pepita Carlos
18.01.2022  ·  08:17

Fins ara ens volien fer creure que hi havien partits que no feien servir la corrupcio, de tot aquest afer jo en dic robar al poble. LLADRES CORRUPTES, mentre el poble passa moltes panuries. Amb la seva indiferència.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.01.2022  ·  08:21

DE TAL BUC TAL EIXAM…

Les autonomies són a imatge i semblança del seu creador: l’Estat espanyol. L’únic que no els deixen ser és autoritàries. A les colònies, el poder és el poder, però les corrupteles i els privilegis venen de fàbrica…

Per tant, si la independència no és una revolta democràtica amb una constitució que acabi amb els tripijocs opacs i males praxis democràtica, no ens servirà de res…

Albert Parés
Albert Parés
18.01.2022  ·  08:23

Parles de polítics Vicent però qui cobrava el sou integre sense anar a treballar eren funcionaris del Parlament amb 15 anys d’antiguitat, no polítics. No trobo correcte aquesta política de remuneració però tinc la sensació que t’ho has fet venir bé per fer l’editorial per atacar els polítics quan en aquest cas no es beneficiaven de la mesura, tot i que evidentment van ser ells qui la van aprovar. Aquesta política de remuneració, tot sigui dit de pas, també l’han practicat i la practiquen empreses privades. Conec una persona que va estar, abans de la jubilació, anys cobrant del Banc Sabadell sense anar a treballar, exactament les mateixes condicions que els funcionaris del Parlament. Ja sé que en el cas de l’empresa privada no són diners públics, però ho he posat d’exemple per fer veure que no és una pràctica tant estranya a nivell laboral.

Albert Miret
Albert Miret
18.01.2022  ·  08:27

Ahir escoltava al mateix temps que aquest problema que en Vicent Partal sintetitza tan bé a l’editorial, el que explicava un home al qual la seva dona havia perdut el coneixement després d’una forta commoció cerebral en un atropellament. Aquest pobre home, contava que després d’anys demanant-ho a totes les institucions hagudes i per haver, havia pogut cobrar alguna subvenció que no arribava a la meitat del que costaven els cuidadors i medicaments que necessitava continuadament la seva dona, cosa per la que estava en bancarrota i endeutat amb gairebé tots els bancs. Però la cosa no s’acabava aquí, sinó que acabava de rebre una notificació d’hisenda dient-li que havia de pagar els impostos corresponents a les ínfimes subvencions de la seva dona o -com sempre- seria sancionat. Misèria mental d’algun funcionariet que intenta pujar un graó de la seva fastigosa piràmide.
I això és l’arrel del que passa en aquest país. No hi ha en absolut cap consciència social ni sentit ètic. Aquí tothom va per ell i impera com a única llei la del “fill de puta l’últim”, i així van les coses a tots els nivells. Des del pobre desemparat que viu en una cabana feta d’escombraries que treu de casa seva a un més miserable que ell perquè no li pot pagar res, fins a l’espavilat que a mitja pendent de la piràmide d’un partit polític o d’una empresa o d’on sigui fot peuades al que ve al darrere i cops de colze als dels costats per avançar una mica més amunt i cobrar una miqueta més. Estic segur que cap polític de Catalunya per no parlar de la catàstrofe carronyera, permesa i admirada de la resta d’espanya és conscient que la misèria que cada dia inclou a més gent de la nostra societat depèn dels seus excessos i afany del “sempre més i més diners com sigui”.
Moltes vegades em pregunten per què crec que als països nòrdics les persones són tan democràtiques i tenen una cura exquisida per als seus conciutadans. Sempre contesto el mateix: “Perquè a trenta graus sota zero, o tenies cura dels teus conciutadans, o et mories congelat, i això va crear unes societats que tenen com a base de la seva existència l’equitat i la consciència social”. Aquí, el model que preval és que “O ets un fill de la gran puta o ets considerat idiota”, i així és impossible fer un país com molts voldríem, perquè ja hem arribat a considerar normal el robatori polític que s’explica a l’editorial.

Teresa Puig
Teresa Puig
18.01.2022  ·  08:34

Terrible, horrorós, ens i els hauria de caure la cara de vergonya. I el més terrible de tot és que això durarà quatre dies l’enrenou. L’Ara també hi suca i ara necessita rentar-se una mica la cara i les aixelles que feien pudor.
El sistema falla de d’alt a baix i de baix a dalt. Els partits ho explica molt bé vostè, els sindicats tres quarts del mateix i la gent també. M’explico:
Vostès, tots, saben que ser funcionari té ‘privilegis’ a tots els nivells.
Sóc autònoma. Vaig a la Fundació Miró a veure una exposició acompanyada d’una professora d’institut, ella no paga, jo sí.
Em divorcio, la meva situació laboral és d’autònoma (perdó per la repetició, però és expressa), ell és catedràtic d’una universitat. Jo demano un préstec i ell també per al nou habitatge. Les condicions a ell són molt i molt més beneficioses que a mi, ell és funcionari i jo no.
I podríem posar molts més exemples.
I això, amics, no ho canviarà ningú. A la població també li surt a compte ser funcionari o mig funcionari.

Dolors Puig
Dolors Puig
18.01.2022  ·  08:39

Amb el tripartit es van fer moltes barrabassades. I aquesta n és una més.
Quin malson i quina cara els que ho van permetre!
Recordeu les despeses desaforades que va fer en Benach al seu cotxe oficial?

Marcel Estadella
Marcel Estadella
18.01.2022  ·  08:43

Que? Qui? I per que? Fan falta unes explicacions clares ARA per part dels que ho van portar a terme.
I cal plantejar que tot carrec públic i funcionari ha de pagar a la seguretat social i cobrar-ne la jubilacio. Carnet d’atur com la resta dels mortals. Tinc la sensacio que ens esfereïríem de l’estalvi

Ed Garrido
Ed Garrido
18.01.2022  ·  08:43

El Benach s ha passat anys i anys sermonejant-nos a tots al programa del Grasset. Espero no veure’l mes, ja enviaran un altre Erki per manipular a la gent, en tenen molts. Be per la Sra Borras, un zero per tots els anteriors presidents i presidentes del Parlament.

Jaume Riu
Jaume Riu
18.01.2022  ·  08:49

DRET DE CONQUESTA
Ho he conegut d’aprop, i els alts càrrecs tant dels partits que governen com també de les empreses, tenen un sentiment arrelat, gairebé genètic, d’allò que en diem dret de conquesta:
“Si he arribat fins aquí, ho puc fer” …
Lluny doncs d’aquell adagi que en una tertulia tot dinant, compartiem amb Antoni Farrés, el que fa molts anys era alcalde comunista de Sabadell. Dèiem que els polítics han de treballar per objectius i han de ser remunerats per resultats.
Encara hi afegeixo que el servei polític s’ha d’encomanar a professionals voluntaris.

Pepi Oller
Pepi Oller
18.01.2022  ·  08:51

Cada vegada s’entén més perquè els que haurien de treballar per implementar la independència, no ho faran pas!

Joan Cuscó
Joan Cuscó
18.01.2022  ·  08:59

Editorial clarificador Sr. Partal.
També molt encertada i il·lustrativa la reflexió del Sr.Albert Miret.

Victor Serra
Victor Serra
18.01.2022  ·  09:03

Nova llei electoral i llistes obertes i de passada no haver de dependre de la JEC. En 30 anys no han sigut capaços de fer-ho, perquè simplement no els interessa. L’únic que ho va intentar seriosament crec recordar que va ser Joan Puigcercós i no s’en va sortir. Si no fos perquè el moment és tant greu i no ens podem permetre deixar les institucions en mans del PSOE, que ara és un Ciudadanos amb apariencia més amable, n’hi hauria per fer un vot de protesta massiu a Primàries ( si encara existeixen), Partit Pirata o qualsevol altre d’aquests.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.01.2022  ·  09:04

La politica de robar es el pa de cada dia. Benach, encara rius, lladre? Erc, ferrovials i benacades, torneu els mi,ions robats, lladres

Mercè Duran
Mercè Duran
18.01.2022  ·  09:19

Discrepo en una cosa, jo crec que són perfectament conscients dels seus privilegis i de que treballen incansablement per augmentar-los , mantenir-los i engrossir les seves filles de pocavergonyes fidels al partit.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.01.2022  ·  09:24

Aquesta corruptela derivada de la partitocràcia es pot acabar votant a totes les properes eleccions massivament un partit, no empastifat encara, que porti com a objectiu canviar la llei electoral si aconsegueix majoria absoluta o suficient per fer-ho pactant amb un altre (també crec que la futura llei electoral hauria d’incorporar una carta de dimissió dels parlamentaris si no compleixen amb les promeses electorals).
D’aquesta manera es faria neteja de cúpules i de totes les menjadores actuals.

Primàries podria ser aquest partit, el que segur que no ho és és la ER de Junqueras, o el PSC-PSOE o els Comuns/Podemos (ICV i Cia).
Va ser durant aquest tripartit PSC-ER-ICV (“progressista” com el que hi ha ara a espanya) , que es va aprovar aquesta mesura de privilegi funcionarial. Diuen que al 2008, just en la crisi econòmica d’aquell moment. Cal ser cínics. Després les presidències posteriors ho van tolerar o van mirar cap a altre costat.

Per si de cas surt algun filibuster recomanant la abstenció (envoltat d’una suposada escandalització personal), la qual cosa faria que l’espanyolisme i la partitocràcia més afí agafés el control de les institucions catalanes i fes política de terra cremada, cal tenir molt present que SEMPRE HEM DE VOTAR, encara que sigui la opció que considerem menys dolenta. I, si votem massivament aquesta opció més fresca, aconseguirem la neteja inicial desitjada.

Francesc Planas
Francesc Planas
18.01.2022  ·  09:31

Doncs jo, què voleu que us digui? Sí, escandalós. I molt.

Però tal i com diu algun altre subscriptor, per què ho esbomba ara el diari Ara?
(vegeu Sr. Jordi Planas 7.35, Sr. Miquel Gilibert 8:08). Què pretenen els del diari Ara? Certament, distreure l’atenció.

La presidenta de l’assemblea de representants del Consell per la República, en referència a les declaracions de l’ex-comissari Villarejo, es preguntava fa uns dies què més hem d’aguantar. Com és que ens diuen que hi ha hagut morts “degut a un error” i ens quedem tan amples? Com a molt, els nostres representants fan veure que s’indignen, però segueixen donant suport a govern espanyol i segueixen aguantant els pactes a diverses institucions amb el PSC-PSOE.

Algú ha llegit l’excel·lent entrevista que publicava Vilaweb al Sr. Agustí Carles?
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-agusti-carles-villarejo-17-a/

Jo no entenc què ens passa als catalans. Ens diuen que ens maten per error i ens quedem tan amples. Tenim sang o orxata?

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
18.01.2022  ·  09:36

Ahir vaig assabentar-me al VilaWeb que aquests darrers dos anys de pandèmia els milmilionaris han duplicat les seves riqueses. És a dir, el mastodòntic deute públic emès pels governs de tot el món per mitigar la pandèmia ha anat a parar íntegrament a les butxaques dels més privilegiats, però quan calgui tornar el deute serem els contribuents els paganos. I ja és ben sabut que els rics no en paguen, d’impostos.

Els privilegis d’aquests funcionaris de la Ciutadella, destapats per l’ARA, són un altre exemple del mateix principi de l’expoli, en menor escala. La manera d’implementar-lo pot canviar en funció dels llocs i de les èpoques. Aquí, amb llistes electorals tancades i bloquejades, tot penja de les cúpules dels partits; als Estats Units ho fan d’una altra manera, amb primàries i lleis estatals diferents; A la Xina tot ho decideix l’omnipotent Partit. Però el resultat és sempre el mateix arreu: en èpoques de vaques grasses els rics s’enriqueixen, amb vaques flaques també, com els faraons egipcis fa quaranta segles.

Potser sí que la solució és la presa de la Bastilla del 1789, o la del Palau f’Hivern del 1917. Aquests dos primers assaigs, en no reeixir a tot el món simultaniament, han acabat neutralitzats pel sistema dominant. Caldrà veure si s’arriba a fer un tercer intent, ara global, amb més èxit. Som-hi?

Nina Santiago
Nina Santiago
18.01.2022  ·  09:46

M’hauria agradat que aquesta investigació l’hagués fer per ex.,aquest diari per evitar dubtes dels motius interessats de l’Ara.
És indecent que aquests impresentables cobrin sense treballar I amb sous escandalosos, però no són res únics que es beneficien de prebendes vergonyoses.
Aquest diari podria informar-nos del que cobren els expresidents.
Quants anys has d’estar a l’Administració per tenir rendes segures .
Si la Sra Colau no guanyés per ex., com li quedaria el sou.
De la nòmina que cobren sobre quina base cotitzen i quina no, dietes, etc.
Quants xofers te en a la seva disposició?
I perquè utilitzen els xofers, per feina o per portar fills al col·legi o a la perruqueria.
Quant tenen disponible per viatjar a plaer pel món?
Redactant això m’estic posant de molt mal talante.
Ela meus fills s’han gastar un munt de diners i han intentat diverses vegades presentar-se a oposicions i com a l’Ajuntament de Barcelona fetes a mida per l gent que ja xucla del bot, cap possibilitat dels que no tenen “punts” i a sobre entren a les administracions gentussa sense cap preparació per ser amics dels manaires que no aprovaria de cap manera oposició ni d’auxiliar administratiu.
Quina merda tir plegat.

Cristina Guasch
Cristina Guasch
18.01.2022  ·  09:47

Molt bona reflexió. Només afegir que el problema -encara que majoritàriament- no ve només de la classe política. A la societat hi ha gent que aporta molt i hi ha gent que son uns paràsits que viuen de l esforç dels altres. Un uixer no es cap polític…El funcionariat com existeix actualment ha de desaparèixer, s ha de regir per contractes de treball justos i per exemple han de poder ser acomiadats si no acompleixen els objectius. Tots coneixem el funcionari que es deixa la pell en el seu treball i aquell que no fot brot i cobra cada mes perquè sap que no el poden acomiadar.
També crec que pel que fa a aquest cas concret la investigació s hauria de dur fins al final. Qui son aquests 21 paràsits? Son parents o amics de polítics? Com van aconseguir les oposicions?

Joaquim Soldevila
Joaquim Soldevila
18.01.2022  ·  10:05

Fantàstica editorial
La pena és que això surti ara, passats uns quants anys i sigui un periodista qui ho destapi. El que vol dir que ells, els polítics, saben que hi han prevendes i tots miren cap altra banda.
Si la Independència ha de servir per mantenir aquest status, malament anem.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.01.2022  ·  10:05

Esperava l’Editorial d’avui amb candeletes perquè sabia que parlaria d’aquest escandalós règim del Parlament anomenat “llicència per edat”. Però vet aquí que en Partal no m’ha deixat arguments ni espai ideològic per dir-hi la meva perquè ell ho ha dit tot i molt bé. Però la meva indignació és tanta que no puc deixar de renegar -com exercici catàrtic- en aquest comentari que tan ens ajuda a descarregar la mala llet que ens provoca sovint la política de l’enemic i les contradiccions pròpies. És un escàndol de proporcions siderals. Com pot ser que des de “l’altar major” de la democràcia es dicti i s’executi una norma que trenca el principi d’igualtat davant la llei?. La llei diu que hom no es pot jubilar fins els 65 anys (actualment fins als 65 i alguns mesos), això diu la llei, però aquests senyors del Parlament no estan jubilats ja que la seva plaça no es pot convocar, estan exempts d’anar a treballar, cobrant el sou integra. Us imagineu, si esteu jubilats, el que hauria representat, per la vostra economia i salut, cobrar el sou integra durant els darrers anys laborals sense anar a treballar?. Com es pot explicar això als que han perdut la feina en la crisi del Covid, o en la crisi del 2007, o als desnonats per qualsevol crisi, o els que han perdut poder adquisitiu i fan equilibris malabars per subsistir quan la mateixa administració que regala sous sense feina els exigeix tancar la paradeta per la pandèmia?, o als mateixos treballadors de la sanitat mal pagats, explotats i col·lapsats?. Quan veig al senyor Benach dient que no entenem el context sento pànic. Pànic de pensar el què probablement hi ha darrera aquesta justificació. Benach, un polític que exerceix càrrecs públics des dels 25 anys, en té 62. Quan van fer aquesta vergonyosa “llicència” estàvem en plena crisi -2007-2012- la Gran Recessió com l’anomenaren alguns economistes. L’autopista C58 -via que jo transitava per anar a treballar- col·lapsada sempre al matí i a primera hora de la tarda, en aquella època anava buida, aquest és el context. D’aquestes 21 persones que actualment gaudeixen d’aquest privilegi, sense que es pugui revertir!, n’hi ha que cobren 10.000 euros al més (140.000 bruts l’any, aproximadament 100.000 euros nets l’any) que en cinc anys són 500.000 euros nets, sense anar a treballar. Com us heu quedat?. Però tranquils que la Laura Borràs ho ha arreglat baixant els 5 anys a 3 anys. Gràcies. El què més greu em sap és que els que han fet aquesta “llicència” -a la Mesa del Parlament ERC i CDC, principalment- són els què han liderat, des de la política, el procés independentista, la revolta que propugna una política nova, un país nou, més just, més democràtic, més net, … Això fa més mal que la repressió de la policia.

Ventura Passols
Ventura Passols
18.01.2022  ·  10:06

I el gran fart de vomitar sobre Pujol, i la corruptela de convergència que s’han fet durant anys els partits “d’esquerdes”. Però si tots foten el mateix, és més, moralment m’han fet més mal les “esquerdes” que tot el pujolisme. Eren la gran esperança blanca i han acabat siguent la gran mentirà fosca.
I si, la partitocràcia, el funcionament de l’estat és el que cal tombar. Però porta 300 anys així, no ve d’ara ni de la partitocràcia.
Ganes de rebentar-ho tot, l’estaca no està podrida. I en aquesta colònia vivim en llibertat vigilada o en llibertat condicional? A la merda!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
18.01.2022  ·  10:29

Ara és el moment ja de fer neteja i que ja no treballa al Parlament no ja cap motiu per que seguexin cobrant diners extres és un abus i presa de pel a la ciutadania.

Carles Serra
Carles Serra
18.01.2022  ·  10:30

Gràcies Vicent per aquesta magnífica editorial; ja ho va dir el president Quim Torra, el problema és l’autonomisme.
Tornant l’assumpte en qüestió, com he dit un fotimer de vegades l’història, ep!!! per si algú té interès en llegir-la, demostra abastament que ER sempre ha prioritzat acords amb allò que ells denominen l’esquerra espaÑola, abans que la llibertat de la nació catalana.
Voleu més demostracions de lo que estan fent ara?
Ja no ens fa falta que ens vingui des de Madrid Alejandro Lerroux per dividir-nos, ja el tenim a casa, es diu Oriol Junqueras, el mossèn.
Us recomano llegir el llibre Els Catalans apel.len a les Nacions Unides, llibre recomanat per tu Vicent.
No cal que hi dediquen més comentaris, mentres i alçades d’ara no es tingui clar que aquesta española i la seva societat majoritàriament som d’ideologia i valors franquistes, com una part important de la societat catalana; 300 anys de colonització no passen en va.

Albert Ventura
Albert Ventura
18.01.2022  ·  10:35

Amb aquesta harka es amb qui hem de fer la independencia?. La veritat es que no entenc per quin set sous hauriem de votar aquests tios.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
18.01.2022  ·  10:37

Com molts heu comentat l’actual Comunitat autónoma de Catalunya es Espanya. No es diderència en quasi res. Sotmesa lleis espanyoles , Altissims Tribunals espanyols i a la sagrada constitució( ¿inmortal ?) espanyola.
Tot plegat es en gran part el resultat del que també comenteu molts pel que fa a que es realment un partit polític espanyol i com viu i de que viu. . Es pura lacra espanyola.
D’altre banda , i com a consequència directa d’aquests actuacions (que el Sr. Blesa descriu molt bé i que ens acompanyen des de sempre), la constatació cada dia més fefaent del mal que a nivell mental, psiquic, ètic, de salut física …. està produint en tot el cos social la sembra implacable de engany i mentida per part de tots ells . Una perillosa sembra de sofriment a gran escala de la que en son responsables directes no tan sols els mitjans de comunicació sino l’estat espanyol i tots els partits polítics i els membres d’aquests que tenen carta blanca i la utilitzen per sembrar la mentida que inexorablement produirà sofriment i mort de tantes coses .
L’aticle del Sr. Jordi Galves avui al nacional.cat ,titulat “Catalunya,terra cremada” es una brillant descripció de l’objectiu de tots ells . L’ estat espanyol , i partits amb noms i cognoms de les persones que els formen i a través dels que ells s’imposen i blanquejen . Imposen l’ exercici sectari del poder .

Francesc Macià
Francesc Macià
18.01.2022  ·  11:08

Subscric el que comenta l’Albert Parés:
“qui cobrava el sou integre sense anar a treballar eren funcionaris del Parlament amb 15 anys d’antiguitat, no polítics. No trobo correcte aquesta política de remuneració però tinc la sensació que t’ho has fet venir bé per fer l’editorial per atacar els polítics quan en aquest cas no es beneficiaven de la mesura…”

¿Algú pot aclarir les diferències que hi ha entre aquest cas i les pre-jubilacions que fan tants bancs i caixes i altres empreses privades, que no són tècnicament jubilacions sinó baixes incentivades en què els treballadors i càrrecs afavorits continuen cobrant (i cotitzant) pràcticament igual i sense treballar? I sovint amb menys de 60 anys! No sembla que ningú se n’escandalitzi.

Carme Rguez.
Carme Rguez.
18.01.2022  ·  11:28

Com sempre, un article magnífic. Només vull fer una precisió: La Presidenta Laura Borràs va dir que posaria fi a aquesta pràctica tan bon punt se’n va assabentar en arribar a ocupar el seu càrrec i haver de signar les nòmines. I ha estat aquest temps intentant fer-ho. Ho ha explicat a l’entrevista de Els Matins de TV3 d’ahir, dilluns 17. No se n’ha assabentat pel diari Ara, com digueu vos a l’article.

Salutacions i seguiu així.

Carme.

Carles Farre
Carles Farre
18.01.2022  ·  11:46

Aquest cop, si que et compro l’editorial Vicent Partal, personalment tampoc em sorprèn excessivament, la novetat en aquest cas, es cobrar sense fotre brot, suposo que amb aquests privilegis als funcionaris del parlament, es pretén tenir-los contents, i així els hi tapem la boca amb diners de franc, i que paguen entre tots, i es que al palauet de marbre, que no torre de Marfil, si viu molt be.
Aquesta gent, en bona part viuen fora de la realitat quotidiana de la majoria de la població, ja fa temps que em vaig fixar en que l’arc parlamentàri, es dels que mes cobra del “Reino de España”, això sol, ja et dona una idea dels seus “ideals”….
Això serà un escàndol més, i d’aquí quatre dies, “l’escalfada”, general, ja s’haurà refredat.
Ho repetiré una vegada mes, aquest govern, si vol la independència, es per treure’s de sobre un intermediari davant la UE, com es Espanya, i la UE, es de facto, una dictadura, que a través del deute, t’imposa sibilinament, les seves condicions, perquè el que vol es la “llana”, de les ovelles, hi ho fa impulsant la globalització, la competició entre els seus membres, ara mateix, que li queda a Catalunya com a propi en un escenari d’autosuficiència?, les sardanes no donen feina… i la morena tampoc, en tot cas dona feina als/les que li treuen la pols.
Aquest nostre govern, que jo no me’l hi sento, son actualment mers funcionaris d’alto copete de Brussel·les, perquè si no, no volen sentir a parlar de democràcia directa, ni llistes obertes..??
Per a mi el procés va ser una cosa a mitges entre un “Fake” i un error de càlcul garrafal, jo des del primer dia ja ho veia, però com passa també amb els “vaccins”, si deies obertament el que pensaves, et deien que eres un unionista, i/o un insolidari amb el poble català, després es va acabar tot com es va acabar.. i encara continua.
Amb aquest polítics de “salò”, no crec que es pugui canviar res, per a mi, i contrariament al que pensa el J. Ruiz, una abstenció massiva, seria la millor manera de castigar-los, i aquí si hauria d’afegir tothom, sigui indepe o no, doncs aquest problema hi es tot arreu. L’altra opció seria votar partits veritablement compromesos amb la terra catalana, com per exemple :
http://www.catalunyaaccio.cat/
Però es clar Vicent que aquest partit, xoca frontalment amb la doctrina “Open Society” que vosaltres sens dubte defenseu, i a les hores partits com aquest ela presenteu com a “extrema dreta catalana”, la gent no s’hauria de deixar manipular tan fàcilment
,

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
18.01.2022  ·  11:49

Celebro, ho dic sincerament, Sr. Director que vostè conservi la confiança en l’experiència de JuntsxSí. Humanament en alguna cosa hem de confiar per no caure en la depressió. Pensi però que JuntsxSí estava format, llevat d’algunes valuoses excepcions personals, pels mateixos partits i aparells de partits que validaven i validen la situació escandalosa que avui ens ocupa.
Alguna vegada m’he preguntat si, a partir del poderós esclat popular que va fer créixer l’ANC, els partits CdC i ERC no van témer que es pogués produir un autèntic daltabaix polític popular en l’oasi català…. i van “donar corda” i van “deixar fer”.
En tot cas, la vida dels humans, és una cosa complicada i unes coses que la compliquen, des dels temps antics, són la cobdícia i la inconsciència. A Catalunya, als Països Catalans i arreu del món.
El Parlament és protegirà.

Josep Soler
Josep Soler
18.01.2022  ·  11:54

És que és una decepció darrere l’altra.
Al final, després de tants esforços i de tantes il·lusions posades per l’alliberament del teu país, t’adones que tot ha estat una falsedat. Que t’han enganyat com un xinès i precisament els teus, una sèrie de polítics (diguem que no tots, és clar) que, al final, l’única intenció que tenien, era obtenir el poder personal, a costa de qui fos i del que fos.
Aquesta ultima del ex-President Benach, evidentment que no és la més desastrosa però sí que posa en evidència (els sarau d’equipar el seu cotxe oficial amb tecnologies de milionari, són prou eloqüents) de quin peu calça la classe política que tenim instal·lada i pel que sembla, resulta que aquells que tant s’omplien la boca de la seva pulcritud i de la seva puresa en la corrupció , al final resulten ser tant pitjors com els pitjors.
En definitiva, allò que s’imposa aquí, si realment encara ens queda esperança per creure que podem arribar a la independència, és llançar-nos a aquesta aventura, sense la mediació o el control de cap partit.
Amb tot, no cal perdre l’esperança. El “Consell per la República” amb el President Puigdemont al capdavant és – potser l’única que ens queda- però ens queda i si ens ho mirem be, deu n’hi do del que ens queda.

ramon Feixas
ramon Feixas
18.01.2022  ·  12:32

De totes maneres la gran nafra que fan els polítics a la humanitat és la privació del dret a pagar impostos justos i proporcionals, condemnant-los a ser inhumans i nefastos per la salut de l’espècie. Milions i milions d’humans ho passen física i/o psicològicament fatal. I aquest maltractament va a més. Alimentar un elefant no és el mateix que alimentar una gallina. La trompa de la usura desgraciadament arriba allà a on més perjudica a la col·lectivitat.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
18.01.2022  ·  13:57

Costa poc somniar. Costa de creure, tambéque aquesta colla d’aprofitats deixi de munyir la vaca (cega).

Jaume Palau
Jaume Palau
18.01.2022  ·  14:28

Com sempre agrair a en Vicent Partal l’article, posant de manifest una i altre vegada les nostres propies vergonyes. No hi veig en l’article, potser tampoc hi calia, les manifestacions de la Presidenta Laura Borras, que segons declara abans de signar la primera nómina, després de la seva elecció, ja posa en alerta que aquest es un tema a corretgir, i dona ordres de que es tramiti. Que la burocràcia, resistències de tota mena, e interessos partidistes, “drets laborals adquirits”, alenteixin la ràpida resolució del tema, passa en moltes de les nostres administracions, quan no, per la mera i simple burocràcia. El cert es que la Sra. Borras posa fil a l’agulla, i seguint les seves paraules, quan arriba al seu coneixament que hi ha una petició de transparència per part de un periodista del diari Ara sobre aquesta questió, fa que es no es posin més traves a la cessió de l’informació. Sembla doncs que la Sra. Borras no ha mirat cap un altre costat, com han fet els Presidents que l’han precedit. I aquesta es una informació que l’Ara, crec que intencionadament, com ens te acostumats, no aporta.

Miquel Abad
Miquel Abad
18.01.2022  ·  14:52

Fa alguns mesos Baig remetrà un escrit al Sr Partal demenan-li que el Periodisme parlés molt més de la organització dels partits polítics, ja que es escandalós, anti-democratic i indecent la forma de domini de la cúpula que li permet fer qualssevol cose sensa donar explicacions.
Es de demanar que el periodisme actual exerxeci vigilància sobre aquest extrems, ja tindrà oportunitats de atendrà altres qüestions quan això estigui normalitzat

Jordi Torres
Jordi Torres
18.01.2022  ·  14:59

Aquesta notícia fa palesa la importància dels principis i de l’ètica dels servidors públics. I més encara, quan falla l’ètica individual, com en aquest cas, cal disposar d’un sistema de fiscalització externa, el model de “checks and balances” americà. Hauríem de seguir la màxima aquella de: “Escollir els més honestos i tractar-los com si fossin delinqüents”. En el nostre cas sembla que ho hem entès una mica a l’inrevés.

Pel que fa al Sr. Benach, ens fa una classe magistral sobre com fugir d’estudi quan et fan una entrevista incòmoda, amb la tàctica de la perdigonada d’excuses:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/ernest-benach-cap-grup-politic-hi-va-posar-cap-impediment/video/6139155/

Bé per Lídia Heredia, fent de ‘periodista incisiva’ (hauria de ser un epítet, no un oxímoron), tot i que no aconsegueix cap resposta concreta del personatge. Això mateix al FAQs, per exemple, haguera estat un massatge als peus. Com a mínim -i té mèrit, tractant-se de TV3- amb la Lídia Heredia el Sr. Benach ha hagut de patir una mica.

Resumint-ho molt, el que la periodista pregunta:

– Quin era aquest context del 2008, tan diferent?
– Perquè es va modificar el reglament del Parlament?
– S’intentava renovar, diu, però la llicència d’edat no permet la renovació (es bloqueja la plaça).
– És una gestió responsable, que alguns funcionaris cobrin més que el president de la Generalitat per no treballar?

El que el polític respon:

– Decisió col·legiada, tothom ho va trobar bé (polítics i comitè d’empresa, que és qui ho planteja).
– Això s’ha tret de context, no es pot traslladar un fet del 2008 al 2022. Les circumstàncies eren radicalment diferents.
– En aquell moment els sous no eren els que es diuen ara.
– “Jo estic fora de tot això, fa catorze anys, en fi”
– El més estrany és que la periodista hagi tingut problemes per accedir a la informació.
– Vam ser els campions de la transparència.
– El Parlament és una administració molt petita però molt competent.
– No es valora la feina dels funcionaris.
– Hi ha altres històries, interessos per treure això ara.

I ooohhh… problemes tècnics que impedeixen acabar l’entrevista en condicions.

Vejam:
– “Cap grup polític hi va posar cap impediment”.

Que estrany oi? Cap grup polític va posar traves per consolidar un privilegi gremial desmesurat. Quines coses.

– S’ha tret de context, les circumstàncies el 2008 eren radicalment diferents.

Qui no recorda els feliços 2008, totes aquelles mainaderes passejant els gossos amb la corretja feta de llonganisses, els fumadors encenent-se els puros amb bitllets de 50 euros. Jo mateix vaig cremar el meu cotxe per pura diversió. A qui li importava llavors que uns quants funcionaris cobressin durant cinc anys una morterada per no anar a treballar, triennis inclosos?

– Quan el Sr. Benach argumenta la renovació de personal com a motiu per aprovar aquest conveni, Lídia Heredia repregunta: Renovar? Però aquest conveni bloqueja la renovació, no es pot ocupar la plaça.

Resposta del Sr. Benach, transcripció literal del vídeo (Minut 4′ 20″, els punts suspensius són seus):
“Sí que es van… es van… jo…El fet concret i exacte no, no… Em permetrà, fa 13 o 14 anys no d’això? Però el que és evident és que les persones… a més a més això ha sigut en diverses legislatures, per tant, la legislatura s’ha adaptat. Jo el que li puc dir és que les persones que en aquell moment s’hi van acollir, que van ser molt poques, també… van ser substituïdes, òbviament.”

És a dir, voltes i més voltes, subjectes sense predicat, divagacions i finalment… tatxan! No respon a la pregunta. Vella, molt vella política, encara que ja no sigui polític.

Pel que fa a perquè l’Ara esbomba ara aquesta notícia? Bé, tractant-se de l’Ara, podríem malpensar i interpretar-ho com una voluntat de desviar l’atenció sobre l’escàndol de la possible vinculació de l’estat amb els atemptats del 17-A a Barcelona. Un tema, aquest, que podria acabar ensorrant qualsevol intent de diàleg amb l’estat i, per tant, el pla del Govern. També podria tractar-se d’una coincidència. En qualsevol cas, cap pirotècnia mediàtica ens podrà fer oblidar mai el 17-A.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.01.2022  ·  16:14

Una demostració que mai serem independents d’Espanya perquè els polítics prefereixen el sistema espanyol (corrupte a tots nivells) a fer una Catalunya democràtica i honesta.

NO PODEM CREURE EN CAP POLITIC QUE NO VULGUI DEMANAR UNA LLEI ELECTORAL AMB LLISTES OBERTES.

Ningú demana una llei de partits nova.
Ningú, ni Aragonès ni Puigdemont.

Jose antonio Planell
Jose antonio Planell
18.01.2022  ·  16:24

Només hi ha un motiu, ells paguen en diners dels altres, si fosin amos la cosa canbiaría.
I a sobre son ells mateixos qui dicideixen.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
18.01.2022  ·  17:11

Estic casat (subscrit) amb VilaWeb. L’Editorial de hui és una mostra del perquè, -sense menystenir altres publicacions que també em semblen dignes. Enhorabona. No estic afiliat a cap partit polític tot i tindre, ideològicament, les meues preferències. Permeteu-m’ho: Sovint, el Rei (propi) va nu i ningun vassall gosa dir-li- ho. Tampoc, normalment, si és un…. (el que siga): “Molts anys visca sa Majestat!” – l’aclamava una velleta del poble entre la multitud al seu pas. I, sa Majestat, conscient de no ser benvolgut, per mèrits propis, aturà el cavall i li preguntà: “Per què, bona dona?”- “Doncs – li respongué-, perquè ja he conegut a tres dels seus predecessors i cada un ha sigut pitjor que l’anterior”. El suposat mal, o defecte en aquest cas, crec que ve propiciat, sobretot, pel sistema, engolint, per inèrcia, els seus servidors, no lliures sempre de tota responsabilitat en la seua vinculació i prestació de serveis. Tampoc crec que, generalment, els votants premien els valors personals, humans dels candidats (només intuïts, clar), per sobre dels vinculants “professionalment polític-partidistes”. De dretes, d’esquerres o del que siguen. Com esmenar-ho? Hàbit o monjo ?

Marc Avià
Marc Avià
18.01.2022  ·  20:57

D’acord. Però com es fa això que proposes?

Carles Blas
Carles Blas
18.01.2022  ·  21:25

Com va dir Gola Profunda ‘seguiu els diners’. Hi ha moltes institucions més per escrutinar.

josep pecanins
josep pecanins
18.01.2022  ·  21:27

Vicent subscriuria gairebé fil per randa el teu article sobre els mals que ens proporciona la partitocràcia . Però opino que boi parlant de la mateixa guerra, t’has confós de batalla. Aquí -rememorant la mítica sèrie “si ministre”- observem la força i prepotència del funcionariat sobre el càrrec electe i la incapacitat d’aquest, per ignorància o per interessos, d’oposar-se o desfer quan sigui el cas , determinades prebendes sense justificació.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes