El somiqueig dels antiavalots espanyols de l’1-O: “És estrany que algú no perdés la xaveta”

  • Cinc antiavalots espanyols, membres del sindicat ultra Jusapol, asseguren que van ser les víctimes durant la repressió de l’1-O

VilaWeb
Redacció
26.09.2022 - 10:09
Actualització: 26.09.2022 - 12:04

Pocs dies abans del cinquè aniversari del referèndum de l’1-O, marcat per la brutalitat de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles, el diari El Mundo ha dedicat un reportatge a cinc agents antiavalots que van intervenir en la repressió contra els votants en més d’una desena de col·legis electorals. Tots els policies, segons el rotatiu, són membres del sindicat Jusapol, però no s’esmenta en cap paràgraf que és una organització afí a Vox i, per tant, clarament de tendència ultradretana i espanyolista.

Primer de tot, els antiavalots lamenten la poca informació que van rebre del Ministeri d’Interior espanyol abans de ser desplegats a Catalunya, però també de les condicions amb què van ser allotjats, sobretot en els vaixells al port de Barcelona. “El menjar era literalment porqueria. Havies de triar entre la teva salut o sortir a gastar-te els diners”, diu Daniel García, cap d’un subgrup de la Unitat d’Intervenció Policíaca (UIP).

Un altre es queixa que les condicions d’higiene eren pèssimes i amb prou feines es podien rentar la roba. A més, diu, tampoc no la podien dur a una tintoreria de fora del port. “No la hi podíem portar. Quan en veien dos o tres, ens parlaven en català, i si responies en castellà no t’atenien”, diu Hugo del Prado, delegat de la UIP a l’estat espanyol. “Comentàvem que era estrany que algú no perdés la xaveta”, afegeix García.

Però els somiqueigs dels antiavalots no s’acaben aquí. Seguidament, ataquen l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O. “Poses una furgoneta a cada col·legi i s’ha acabat el problema i no vota ningú. Hi havia gent de sobres per a posar una furgoneta de la UIP o de la UPR en cada col·legi”, diu Aaron Rivero, secretari general de Jusapol. Segons ell, membres de la BRIMO i de l’ARRO dels Mossos els van mostrar el seu suport. Com? Ensenyant-los polseres amb la bandera espanyola o la simbologia del sindicat ultra. “Va ser indecent, una aixecada de camisa”, continua del Prado.

Repressió contra els votants

Pel que fa a les ràtzies als col·legis electorals, tots els antiavalots diuen que s’ha magnificat la violència que van exercir contra els votants. “Van fer una labor d’enginyeria social: centenars de persones, els primers molt grans o nens. I autènticament fanatitzats. No posaria mai el meu pare de setanta-vuit anys davant una unitat d’intervenció”, diu Miguel Mieres, delegat de la UIP a Valladolid. “Les aules eren plenes de gent. Amb sort hi havia deu files de persones i, darrere de tots, els més radicals, que eren els que ens tiraven coses”, afegeix Rivero.

Enmig de laments i victimisme, els antiavalots afirmen que la violència policíaca va ser quirúrgica i que fou el darrer recurs. Menystenen els ferits i diuen que les xifres que es van oferir no eren reals. “Persones amb una lesió greu tan sols n’hi va haver una, que fou la que va perdre un ull per una pilota rebotada després d’assetjar i tirar tanques als nostres companys. Ni tan sols va ser un impacte directe”, diu Mieres, en referència a Roger Espanyol.

Delictes d’odi i baixes laborals

Així mateix, Rivero no dubta a assegurar que la situació a Catalunya fou molt pitjor que al País Basc els anys d’ETA: “Ens deien de tot. Jo no he vist aquest odi ni a Ceuta, ni a Melilla, ni a Pamplona, ni al País Basc. No ho he vist enlloc. A mi no m’han mirat amb tant odi en tota la meva vida.”

Semblantment, Mieres diu que l’expulsió dels policies que s’allotjaven en hotels com el de Calella fou un delicte d’odi. “Si hagués estat un altre col·lectiu –què sé jo, posem-hi marcat per l’orientació sexual, la raça…– hauria obert portades com a delicte d’odi”, diu. Rivero diu que li hauria agradat que els batlles que van fer fora els agents haguessin estat jutjats per delicte d’odi.

Segons Del Prado, aquest ambient hostil ha causat una allau de baixes entre les divisions d’antiavalots, que encara continua. “La gent mentalment no va aguantar i va començar a haver-hi baixes, baixes, baixes, baixes, fins avui, que continuem amb un nombre de baixes incessant”, acaba dient.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any