Singapur veu amb preocupació com la Xina és com més va més influent en els seus mitjans

  • Pequín considera el Sud-est asiàtic una esfera d'influència clau i ha anat augmentant-hi la diplomàcia pública i la presència als mitjans de comunicació

VilaWeb
La botiga de revistes Thambi a Holland Village, Singapur, ven publicacions nacionals i internacionals. (Fotografia per The Washington Post d'Amrita Chandradas).
The Washington Post
27.07.2023 - 21:40
Actualització: 28.07.2023 - 07:31
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

The Washington Post · Shibani Mahtani i Amrita Chandradas

Singapur. La Xina va fent com més va més esforços per construir un poder global. Ara el president, Xi Jinping, ha presentat una proposta extravagant per a les comunitats xineses a l’estranger, amb l’objectiu que “donin forma a una força conjunta poderosa per a avançar en la renaixença de la nació xinesa”.

La promoció d’aquestes comunitats xineses com a vehicle per a les aspiracions geopolítiques de la Xina s’ha convertit en una mena de cantarella a Pequín. Però els crítics diuen que el fet de voler incorporar ciutadans d’altres països en la seva visió fa que Pequín fomenti lleialtats dividides, cosa que tindrà conseqüències desestabilitzadores a tot el Sud-est asiàtic, on viu més del 80% de la població xinesa ètnica fora de la Xina i Taiwan.

Les preocupacions són més pronunciades a Singapur, una ciutat-estat multiracial amb una majoria de població xinesa ètnica que com més va té més simpaties amb Pequín. “Si hi ha gaires xinesos de Singapur prou insensats per a adherir-se a la versió del somni xinès de Xi, la cohesió social multiracial, que és la base de l’èxit de Singapur, serà destruïda”, avisa Bilahari Kausikan, ex-secretari permanent del Ministeri d’Afers Exteriors de Singapur. “I una vegada destruïda, no es podrà tornar a unir.”

El govern de Singapur va aprovar una llei per a prevenir la interferència estrangera en la política nacional, que va entrar en vigor l’any passat, però la influència xinesa ja ha arrelat a Singapur, fins i tot, en la principal publicació en xinès del país.

Un home ven diaris, entre els quals, el diari en xinès Lianhe Zaobao, al carrer Waterloo a Singapur (fotografia del Washington Post).

Efectivament, el diari en xinès Lianhe Zaobao demostra com han canviat les actituds cap a Pequín. Si les seves informacions abans eren un reflex de l’acurada neutralitat de Singapur entre la Xina i els Estats Units, ara repeteixen rutinàriament algunes de les falsedats de Pequín, com ara, negar les proves d’abusos de drets humans a Xinjiang. Ho demostra un estudi de més de 700 articles de Lianhe Zaobao del 2022 i començament del 2023 fet per The Washington Post i l’Institut de Política Estratègica Australià. A més, d’ençà del 2016, el diari ha publicat regularment columnes d’opinió de dos funcionaris, com a mínim, del Partit Comunista Xinès, sense assenyalar-ne l’afiliació partidista.

Pequín considera el Sud-est asiàtic una esfera d’influència clau i ha anat augmentant-hi la diplomàcia pública i la presència als mitjans de comunicació com a part d’una campanya amb les comunitats xineses ètniques. El missatge de la Xina és doble. D’una banda, reforçar la seva imatge i, d’una altra, limitar el paper de Washington al Sud-est asiàtic tot creant “la sensació que són perillosos, provocadors i desestabilitzadors”, segons que explica Chong Ja Ian, professor associat a la Universitat Nacional de Singapur.

A més, el poder econòmic de la Xina s’ha convertit en un incentiu per a acceptar els desigs de Pequín. Lianhe Zaobao, per exemple, té un accés a la Xina poc comú per a una publicació estrangera i s’ha tornat dependent d’aquesta audiència per a la publicitat i per a créixer.

En resposta a les preguntes del Post, l’editor de Lianhe Zaobao, Goh Sin Teck, diu que el seu diari és “objectiu, neutral i basat en fets” i que el contingut no se selecciona segons les inclinacions polítiques. La secció d’opinió, afegeix Goh, és destinada a cobrir “un ampli espectre de punts de vista”, i el diari no “vol rebutjar certs punts de vista només basant-se en l’afiliació política del columnista”. Les posicions oficials del diari, remata, només s’expressen en els editorials. Sobre els columnistes membres del PCX Goh diu que, “fins on és possible, Lianhe Zaobao verifica l’antecedent de tots els autors i, alhora, respecta la manera com volen descriure’s”.

 

VilaWeb
VilaWeb
Lianhe Zaobao es va crear el 1983 després d'una fusió de dos diaris fundats per empresaris xinesos a la dècada dels anys 1920. Les imatges anteriors pertanyen als diaris dels anys 1980 i 1990, tal com es mostra al llibre "Els nostres 70 anys, Història dels principals diaris xinesos a Singapur".
Lianhe Zaobao es va crear el 1983 després d'una fusió de dos diaris fundats per empresaris xinesos a la dècada dels anys 1920. Les imatges anteriors pertanyen als diaris dels anys 1980 i 1990, tal com es mostra al llibre "Els nostres 70 anys, Història dels principals diaris xinesos a Singapur".

Lianhe Zaobao es va fundar el 1983 de la fusió de dos diaris en xinès rivals i és un dels tres principals diaris vernacles a Singapur, cadascun dels quals serveix una majoria ètnica predominant: xinesa, malai i índia.

Lianhe Zaobao era inusual perquè servia dues audiències, a Singapur i a la Xina. En la mesura que la Xina va començar a obrir-se sota el lideratge de Deng Xiaoping a la dècada dels vuitanta, les notícies i els comentaris de Zaobao circulaven entre els més alts càrrecs del PCX. El 1993, el diari va començar a ser disponible als hotels de Pequín, i dos anys després es va posar en línia. Encara és un dels pocs llocs web de notícies estrangeres en xinès accessibles a la Xina.

“En diem ‘un diari, dos països'”, diu Lim Jim Koon, ex-editor en cap del diari, que va treballar més de trenta anys a Zaobao, fins que es va jubilar el 2011. “Sabem que el nostre valor per a la Xina és que oferim alguna cosa que no tenen. Ens convertim en una finestra per a ells.”

Tot i que la presència del diari a la Xina va créixer, la seva audiència va anar disminuint a Singapur a mesura que es perdia la competència del mandarí, especialment entre els joves. La circulació combinada de Zaobao en impressió i digital a Singapur va caure de 187.900 el 2015 a 144.000 el 2020, segons les declaracions de l’empresa. Per això l’accés al mercat xinès s’ha tornat crucial per al diari. Zaobao té més de 4 milions de lectors mensuals a la Xina, gairebé el doble que el nombre de parlants de mandarí a tot Singapur, i aquest accés es monetitza mitjançant publicitat i articles patrocinats pagats per empreses xineses i d’altres que volen arribar als consumidors xinesos.

Zaobao encara té una influència significativa a Singapur, però els reporters de Zaobao diuen que hi ha un canvi clar en l’actitud cap a Pequín que es va accelerar el 2019, en el punt àlgid de les protestes a Hong Kong, quan la pàgina principal de WeChat del diari va ser blocada. Allò es va interpretar com una advertència que unes altres webs de mitjans socials i la web mateixa de Zaobao podrien ser blocades. La versió de la web del diari a la Xina és diferent de l’accessible a Singapur, i els editors oculten històries sensibles en la versió xinesa.

Evitar de ser blocat a la Xina s’ha convertit, doncs, en la principal prioritat del diari, segons que expliquen uns quants reporters que parlen en condicions d’anonimat. “Som captius dues vegades, entre la censura de Singapur i la de la Xina.”

 

Subscribe to the Washington Post

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any