Pere Casaldàliga

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El bisbe Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928) s’ha mort a l’hospital Santa Casa de Batatais, a l’estat de São Paulo, on va ser traslladat a causa de problemes respiratoris greus. La seva mort ha estat comunicada oficialment pel Provincial dels Claretians del Brasil, P. Marco. També n’ha informat l’Associació Aragua amb el Bisbe Casaldàliga (Barcelona) i l’Associació Ansa (Brasil).

El pare Antonio Canuto, que va treballar amb Casaldàliga durant vint-i-sis anys, va explicar que el bisbe havia estat traslladat amb una petita aeronau a Ribeirão Preto, des d’on va ser portat amb ambulància fins a Batatais. Casaldàliga feia anys que patia la malaltia de Parkinson i ja tenia molt afectada la capacitat de comunicació.

En el nom del Pere | Article de David Fernàndez 

El missioner Ronaldo Mazula, qui va acompanyar el bisbe fins a Batatais en l’ingrés a la unitat de cures intensives de l’hospital, va explicar a l’agència EFE que Casaldàliga necessitava ‘respiració artificial’ i que se sotmetria a una bateria d’exàmens que determinarien si s’havia d’operar.

Casaldàliga, reconegut al Brasil per la seva intensa tasca social, era conegut com el ‘bisbe del poble’ per la defensa dels pobles indígenes i la lluita contra la violència en els camps. Era seguidor de la teologia de l’alliberament, i les seves idees renovadores de l’Església Catòlica el van convertir en un bisbe molest per al Vaticà durant el papat de Joan Pau II. L’any 1988 va ser cridat al Vaticà per explicar-se.

El 1968 va fundar al Brasil una missió claretiana a Araguaia (Amazònia) i no va tornar mai més a Catalunya. El 1971 va ser nomenat bisbe titular de São Félix do Araguaia i el mateix dia de la seva ordenació episcopal va fer públic un document en el qual analitzava els casos d’explotació de petits camperols i indígenes. A causa d’això va rebre nombroses amenaces de mort i va patir intents d’assassinat. De fet, l’any 2012, a 84 anys, va haver de fugir de casa a São Félix de Araguaia per la seva lluita a favor dels indígenes.

Tot i això, va ser bisbe d’aquesta prelatura durant quaranta anys, on va construir una església popular i oberta, i lluitava pels més pobres. També va ser fundador i impulsor de moviments socials i pastorals que són referència en la lluita per la terra i els drets dels petits camperols i indígenes, com la Comissão Pastoral de la Terra i el Conselho Indigenista Missionário.

Casaldàliga també va publicar més de cinquanta obres de prosa i poesia, que es poden consultar lliurement a internet. L’any 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l’aleshores president, Pasqual Maragall.

Diverses personalitats polítiques del país han reaccionat a la seva mort destacant la seva tasca en la lluita contra la pobresa i pels drets dels indígenes.

La seva família també s’ha acomiadat d’ell a través d’un vídeo penjat a la xarxa:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.