Set anys de presó contra un caporal dels Mossos per l’agressió a un jove el 2020

  • L'Audiència de Barcelona ha condemnat quatre agents de l'ARRO pels delictes de detenció il·legal, lesions, falsedat documental i contra la integritat moral

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
29.04.2024 - 13:44
Actualització: 29.04.2024 - 17:29

L’Audiència de Barcelona ha condemnat quatre agents dels Mossos d’Esquadra —membres de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO)—, que estaven acusats dels delictes de detenció il·legal, lesions, falsedat documental i contra la integritat moral per l’agressió a un jove la nit del 13 de novembre de 2020. La sentència condemna un caporal i un dels agents pels quatre delictes, un tercer per delicte de falsedat documental i un quart per un delicte contra la integritat moral.

Tres dels acusats han estat condemnats a un any de presó i una inhabilitació de dos anys i sis mesos pel delicte contra la integritat moral. El caporal i un altre agent han estat condemnats a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació per un delicte de detenció il·legal; a tres anys, 1.080 euros de multa i dos anys d’inhabilitació per un delicte de falsedat documental; i, a 1.080 euros de multa per un delicte de lesions. Per tant, les penes arriben als set anys de presó i a inhabilitacions de més de deu anys. Per altra banda, la sentència imposa 14.460 euros d’indemnització a l’espera de concretar-se les despeses mèdiques i amb la responsabilitat subsidiària de la Generalitat.

Tal com ha informat el centre Irídia per la defensa dels drets humans, els fets es remunten la nit del 13 de novembre de 2020, quan una veïna va enregistrar l’agressió a un jove i va penjar el vídeo a les xarxes socials, aportant-lo després a la investigació com a prova. Ha estat una prova essencial per a corroborar la versió de la víctima i desmentir la versió policíaca. La víctima es trobava amb uns amics quan un dels agents li va donar l’alto amb l’argument que estaven al carrer durant el toc de queda. A un dels seus amics li havien pres cinc euros en voler comprar una beguda, i l’afectat va recriminar a un dels agents que perseguís la persona que li havia pres en lloc d’aturar-los per a identificar-los.

Segons la sentència, en resposta, el caporal va agredir-lo amb les dues mans a la cara, el va empènyer tirant-lo a terra i el va immobilitzar. Quan l’afectat va cridar per demanar ajuda, els altres tres agents acusats van afegir-se a l’agressió, mantenint la immobilització. En aquells moments, mentre el jove era immobilitzat a terra, els agents van vexar-lo, dient-li a cau d’orella frases com “ets brossa, una merda”. Els fets van provocar-li diverses lesions físiques, com ara el trencament de dues dents i hematomes, així com simptomatologia post-traumàtica.

L’afectat va ser detingut sota l’acusació d’haver propinat una puntada de peu al caporal, fet que no va succeir, tal com mostra el vídeo del moment. En concret, els agents van redactar a l’informe que “hi havia un grup de tres persones sud-americanes, alterades, agressives, escridassant els agents i desobeint les seves indicacions”. Irídia, que exerceix d’acusació popular, des d’un inici ha assenyalat un biaix racista en l’agressió. El centre ha valorat positivament la sentència.

La sentència diu que “l’ús de la força va ser innecessari, excessiu i desproporcionat” i que no hi havia “cap necessitat de fer aquestes accions que van atemptar contra la integritat moral del jove, que no podia esperar que la policia, garant del compliment dels seus drets i de la seva seguretat, actués d’aquesta manera”. Així mateix, considera provat que va ser detingut sense haver comès cap delicte.

Per altra banda, la resolució diu que els fets són constitutius d’un delicte de falsedat en document oficial perquè els agents van falsejar la narració dels fets. En el cas de dos dels agents, aquests fets també serien constitutius d’un delicte de denúncia falsa perquè imputaven al jove la comissió d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat que no s’havia produït.

La sentència descarta l’aplicació de l’atenuant de reparació del dany. Abans del judici i “amb un clar component tàctic”, els agents van abonar una quantitat total de 3.400 euros, que suposava una reparació econòmica molt inferior a la indemnització sol·licitada. La sentència destaca que durant els quatre anys que ha durat el procés no s’ha abonat cap quantitat, malgrat que els agents tenen la possibilitat econòmica de fer-hi front.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any