22.07.2015 - 11:07
|
Actualització: 22.07.2015 - 11:28
La comissió constitucional del congrés espanyol ha aprovat sense que es debati en ple la Llei de Seguretat, una norma que permet a l’estat d’ordenar la mobilització dels mitjans materials i humans de les comunitats autònomes, inclosos els Mossos d’Esquadra i les policies locals, per a ‘garantir la defensa d’Espanya’. La llei s’ha aprovat amb els vots del PP i del grup socialista, que han pactat una trentena d’esmenes al text, com també d’UPyD. El grup de CDC i d’UDC, ERC i el PNB han denunciat el que consideren una invasió competencial.
La llei, aprovada amb trenta-set vots en favor i sis en contra, anirà ara al senat. Es presenta com una norma que garanteix a l’estat espanyol els instruments adequats per a afrontar els riscos i les amenaces de manera coordinada, de manera que pugui disposar els mitjans materials i humans de totes les administracions, també les autonòmiques i locals per, segons que consta a l’article 3 de la norma, ‘garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals’.
La norma obliga totes les institucions i autoritats de l’estat a ‘assegurar la disponibilitat dels serveis essencials’ per a les finalitats que determinin el govern espanyol i el consell de seguretat nacional, l’òrgan de coordinació entre les administracions que s’ocupa dels casos en què estigui en risc la seguretat.
Aquest òrgan podrà dictar les directrius en matèria de coordinació, i dirigir i coordinar les actuacions de gestió de situacions de crisi. Es convocarà els representants de les comunitats autònomes ‘quan la seva contribució es consideri necessària’.
ERC, PNB, UDC i CDC hi voten en contra
Malgrat que els populars han posat damunt la taula a última hora una quinzena d’esmenes transaccionals per a provar de captar el sí de la resta de formacions, ERC, PNB, UDC i CDC han votat en contra d’un text que consideren que envaeix clarament les competències de les comunitats autònomes.
El portaveu d’ERC, Joan Tardà, ha afirmat que la proposta busca d’avortar el procés a Catalunya i el resultat del 27 de setembre que han de donar peu a la creació de la República Catalana. Tardà ha recordat que el PP ja limita els seus missatges sobre Catalunya a ‘l’escenari de les advertències’ i els ‘estats d’alarma, excepció i setge’.
‘Allò de què mai havíem sentit a parlar ja es vehiculen sense cap complex’, ha dit Tardà, que el PP i l’executiu espanyol ja comencen a fer circular la possibilitat de suspendre l’autonomia per ‘crear temor’.
Per aquest motiu ERC havia presentat una esmena, rebutjada pel PP, que estableix que en cap cas no es podrà utilitzar la llei com a resposta a les decisions dels parlaments.
El portaveu d’UDC, Toni Picó, ha assegurat que la seva formació comparteix que cal abordar la seguretat, però no ‘la lletra’ de la llei, que és ‘una excusa’ per sostreure competències a les comunitats autònomes.
Segons Picó, ‘PP i PSOE es posen d’acord a treure competències centralitzant-les en òrgans de l’estat’ amb una norma que implicaria ‘la imposició d’obligacions i el compromís de recursos de les comunitats autònomes’.
PP i PSOE pacten una trentena d’esmenes
La llei s’ha aprovat amb els vots a favor dels dos grans partits de la cambra. El portaveu del grup socialista a la comissió, José Enrique Serrano Martínez, ha rebatut les crítiques dels partits nacionalistes tot recordant que la política de seguretat és ‘competència de l’estat’ perquè la constitució ‘encomana al govern (espanyol) la defensa de l’estat’. Segons el PSOE, les seves esmenes han corregit ‘excessos’ com el fet que empreses privades participin en la seguretat estatal.
La portaveu del PP, Beatriz Rodríguez-Salmones, ha afirmat que ‘les amenaces i riscs del segle XXI’ han fet necessari que tots els estats aprovin estratègies de defensa i seguretat adequades, però aquesta llei no envaeix en cap cas les competències autonòmiques perquè es basa en el ‘pur respecte’ que el PP ha demostrat per les atribucions dels governs autonòmics.
De què parla, segons Salmones, és de la ‘col·laboració’ perquè ‘no s’entén la seguretat, sinó per la col·laboració de tots els poders públics en tot el territori espanyol’, malgrat que el control queda en mans de l’estat perquè ‘la seguretat d’una nació no és una competència compartida’.
