De perdre-ho tot en un incendi a muntar una parada per Sant Jordi: el renaixement de la llibreria de la Plaça

Quan les germanes Bassedas van veure cremar la seva llibreria van pensar que ho havien perdut tot. La llibreria de la Plaça de Barcelona es va incendiar el 30 de gener a causa d’una avaria elèctrica. Aquell dia, Rosa Bassedas no treballava i la Maria, sa germana, era a la botiga. En un moment determinat, la Maria va pujar al pis de dalt, al magatzem, per agafar paper, que s’havia exhaurit. De cop i volta, va sentir un espetec. Va baixar de seguida i va veure que els ordinadors treien fum: la botiga s’incendiava. Va provar d’apagar el foc amb un extintor, mentre els veïns de la botiga del costat, que havien sentit el soroll, l’ajudaven a corre-cuita. A fora, la gent ja trucava al 112 per avisar els bombers. Per sort, van arribar a temps d’evitar que el foc es propagués als edificis del costat, però la llibreria va acabar gairebé destrossada del tot. Afortunadament, ningú no va prendre mal.

“Se te’n va tot en orris. El negoci, la vida, tot”

Com és evident, la botiga va haver de tancar i encara no ha tornar a obrir. Els fets van commocionar el barri de Sarrià. També va ser un cop molt dur per a les dues germanes, que fa cinc anys que regenten aquesta llibreria històrica de Barcelona, oberta per primera vegada als anys seixanta. “Ens vam quedar sense res. Se te’n va tot en orris. El negoci, la vida, tot”, explica a VilaWeb la copropietària de la llibreria, Rosa Bassedas. “La llibreria és una iniciativa de totes dues. No som joves. Amb l’incendi vam pensar: i ara què?”

L’endemà de l’incendi va venir el pèrit de l’asseguradora. I durant els primers dies, les germanes Bassedas van anar recollint les restes del foc. La Rosa explica que es van refer de l’ensorrament emocional i van decidir de començar de zero: “Vam estar els primers dies sense saber cap on tirar, però vam decidir mantenir la nostra aposta i tirar-la endavant.”  I tal dit, tal fet. Van començar a fer tot de trucades i gestions amb les asseguradores i els propietaris del local –que el tenen llogat– per poder tornar a obrir aviat.

La solidaritat, una empenta necessària per a continuar

Pocs dies després de l’incendi, la façana de la llibreria es va llevar amb papers de colors enganxats. Eren tot d’escrits dels clients de la llibreria que expressaven suport a les propietàries tot desitjant que poguessin obrir ben aviat. Les germanes van rebre el suport i la solidaritat de molts veïns, polítics i més llibreries de la ciutat que es van oferir a col·laborar en la seva recuperació.

A mitjan març, la llibreria va organitzar una paradeta per a vendre llibres de segona mà, donats pels veïns, per captar fons. Un mes més tard, una fundació del barri va organitzar un concert solidari al teatre de Sarrià. A banda, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat de Junts, Xavier Trias, van visitar la llibreria per donar-los suport. “Ens va ajudar tothom. El districte, totes les institucions que hi ha al voltant, el teatre i el centre cultural de Sarrià, les botigues, els veïns, els clients, els amics… No ens ho imaginàvem. Aquesta força que rebíem i aquesta energia positiva ens va fer decidir que ho havíem de remuntar com fos”, diu Rosa Bassedas.

I tant que han remuntat les germanes Bassedas. Aquest Sant Jordi han pogut muntar una parada per vendre els seus llibres. “L’endemà de l’incendi, no haruríem imaginat de cap manera que ara muntaríem una parada per Sant Jordi –diu–. Molta gent que ens acompanya a la parada amb nosaltres són voluntaris. La majoria són coneguts, però també hi ha una part important de gent que no coneixem que s’ha ofert a donar-nos un cop de mà.”

Una reivindicació del comerç local 

En una ciutat com més va més globalitzada com Barcelona, i un àmbit, l’editorial, en què cada vegada dominen més les plataformes de compra per internet, la història de resiliència i solidaritat de la llibreria de la Plaça és també una història de defensa del comerç local. Una reivindicació d’allò que anomenem les “botigues de tota la vida” i que ens hem acostumat a veure com van tancant amb els anys, per la manca de relleu, la pujada de preus o la competència de grans empreses.

Rosa Bassedas n’és plenament conscient: “La llibreria té una història molt arrelada al barri. Tothom hi té records. Els clients, quan eren petits, hi anaven a buscar els cromos o hi compraven el diari amb el pare.” I afegeix: “Amb la solidaritat que hem rebut, ens hem adonat que hem fet que la gent senti la llibreria com una part molt important de la seva vida.” “Vas pel carrer i la gent et diu que troba a faltar la llibreria i et demana quan tornarem a obrir. Nosaltres també enyorem el client, el tracte del dia a dia”.

Tanmateix, encara no hi ha data per a reobrir. Hi ha negociacions entre els propietaris i les companyies assegurances. Rosa Bassedas creu que no trigaran gaire a resoldre’s. De moment, els clients s’hauran de conformar amb la parada de Sant Jordi, que no és pas poc, tenint en compte que, al gener, aquestes dues germanes ho veien tot perdut.