prepara

TEMA DEL DIA
Centralisme.
La pandèmia centralista del govern espanyol anirà més enllà de l’estat d’alarma i, fins i tot, de la crisi sanitària causada pel coronavirus. Sánchez va prometre a les comunitats autònomes que tornaria les competències segrestades per l’estat d’alarma durant la fase 3 del desconfinament, però ja prepara un nou decret per a regular la ‘nova normalitat’ que s’aprovarà a la reunió del govern espanyol de dimarts que ve. Aquest decret és fruit del pacte que va fer el PSOE amb Ciutadans per a garantir que després de l’estat d’alarma no hi hauria ‘privilegis’ i no es deixaria a les mans de les comunitats autònomes la gestió d’una pandèmia que, segons els signants de l’acord, no entén en fronteres.

La declaració de l’estat d’alarma va significar el segrest de les competències de Sanitat, Interior i Mobilitat a les comunitats autònomes, cosa que en el primer cas va portar problemes de gestió contra el coronavirus, desprovisionament i manca d’informació. Aquestes competències, que en el cas de sanitat són exclusives de les comunitats autònomes, teòricament les han de recuperar abans no acabi l’estat d’alarma, que serà el 21 de juny, després de la pròrroga aprovada ahir al congrés espanyol. Però Sánchez va anunciar des de l’hemicicle que dimarts aprovaria un nou decret per a fixar ‘un marc d’actuació comú’ per a tot l’estat per a garantir una sortida ‘ordenada’ a l’estat d’alarma, i serà vigent fins que no hi hagi un vaccí per al coronavirus, cosa que no és prevista fins l’any que ve, pel cap baix.

El decret, que ja prepara el Ministeri de Sanitat espanyol, tracta de camps molt diversos, del transport fins al comerç, passant, evidentment, per la sanitat, que en principi són competència de les autonomies. Entre les matèries que regularà, hi ha el manteniment de les distàncies entre les persones als espais públics, les normes de seguretat a l’hoteleria, als comerços i als llocs de feina, el funcionament de les escoles mentre no hi hagi el vaccí i l’obligatorietat de dur màscares, com ja passa ara. Com a gest de cortesia, el govern espanyol té previst de consultar les autonomies en el consell interterritorial de Salut, un organisme multilateral on Catalunya i el País Valencià tenen el mateix pes que Extremadura o la Rioja, i que fins ara ha fet tasques consultives, no pas executives, i té una clara voluntat harmonitzadora.

Una vegada aprovat al consell de ministres de dimarts que ve, el govern espanyol haurà de dur el text al congrés abans de trenta dies perquè sigui validat. El govern de Pedro Sánchez no té majoria per a fer-lo avançar, i el suport de Ciutadans és insuficient si no compta amb el PNB o l’abstenció d’ERC. El contingut del decret és inassumible, no per un partit que es digui independentista, sinó simplement per un d’autonomista. Si s’aprova, les competències de la Generalitat de Catalunya tornaran a ser mutilades i segrestades pel govern espanyol sense termini, durant mesos en el millor dels casos, fins que no hi hagi un vaccí. Arran de l’amenaça d’un 155 sociosanitari perpetu, l’independentisme hauria de fer front comú al congrés espanyol per a frenar-lo. Però com s’ha vist aquesta setmana, els interessos de partit passen per damunt de l’interès de país.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic no té pressa per a arribar a la fase 3 del desconfinament.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha optat per la prudència i no demanarà de canviar de fase en el desconfinament. El País Valencià estarà una setmana més en la fase 2, si més no fins al 14 de juny, inclòs. Puig considera més prudent de mantenir la fase 2 per a poder tenir més potència a l’hora de reactivar l’activitat econòmica d’ací a una setmana. A més, ha recordat que es va establir, ja en un primer moment, una duració mínima de catorze dies per a poder canviar de fase i evitar que els brots que hi ha en alguns territoris de l’estat espanyol creïn inseguretat. També ha dit que era totalment favorable a la mobilitat entre províncies, tenint en compte que tot el País Valencià és en la mateixa fase. Així ho ha traslladat al Ministeri de Sanitat espanyol, al qual reclama que, si més no, permeti d’accedir a segones residències situades en una altra demarcació valenciana. En tot cas, ha dit que és qüestió d’una setmana, perquè si no és la vinent serà la següent quan s’arribarà a la fase 3. Respecte d’aquesta tercera fase, en la qual les autonomies tindran més capacitat de decisió, ha dit que obriria un diàleg amb els sectors empresarials i socials per a decidir mesures. Ha assenyalat, per exemple, que la setmana passada ja va demanar de considerar les fires de mostres igual com si fossin centres comercials, de manera que si els centres comercials poden obrir amb limitacions, les fires també.

Dalmau dóna suport a Davó per liderar Podem al País Valencià. El vice-president segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, ha donat suport públicament a la candidatura de la síndica de Podem a les Corts, Naiara Davó, a la secretaria general del partit al País Valencià. I ha justificat aquesta decisió dient que el projecte de Davó reforça Podem i s’arrenglera amb l’acord del Botànic. Ha dit a les xarxes que feia pública aquesta decisió després d’intentar de cercar ‘responsablement’ acords per a la tercera assemblea ciutadana valenciana, però no n’ha pogut trobar i, per tant ha optat per Davó perquè garanteix un Podem fort i unit. La candidatura ‘Governar Unides’ que encapçala Davó va tancar el procés d’avals per a l’assemblea amb 20 avals col·legiats de cercles per a la llista i més de 600 de personals per a la candidata a secretària general.

 

El govern balear critica que l’ingrés mínim vital no inclogui la pobresa sobrevinguda. La consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha lamentat que el nou ingrés mínim vital aprovat pel govern espanyol no cobreixi la pobresa sobrevinguda i se centri només a eradicar la pobresa estructural. Santiago ha demanat a l’executiu de Pedro Sánchez que modifiqui l’article del decret llei que impedeix de donar cobertura a aquelles famílies que podrien viure una situació de vulnerabilitat econòmica d’avui per demà. A l’article 8.2 del decret s’especifica que es considerarà una situació de vulnerabilitat econòmica quan ‘la mitjana mensual del conjunt d’ingressos i rendes anuals computables del beneficiari individual o del conjunt de membres de la unitat de convivència, corresponents a l’exercici anterior, en els termes establerts a l’article 18, sigui inferior –de 10 euros pel cap baix– a la quantia mensual de la renda garantida amb aquesta prestació que correspongui d’acord amb la modalitat i del nombre de membres de la unitat de convivència en els termes de l’article 10’. El problema principal és que només podran accedir a l’IMV les famílies que l’any anterior a la sol·licitud de la nova prestació estatal no hagin tingut ingressos superiors a l’import de l’ingrés mínim. Per exemple, si una parella amb tres infants va tenir guanys econòmics per més de 12.000 euros l’any anterior, no pot optar a l’ajut estatal. Només enguany, i de manera excepcional per la crisi de la covid-19, es podrà rebre l’ingrés mínim vital. De tota manera, segons el decret, els ingressos també haurien de ser inferiors a la quantia de la nova prestació.

Andorra registra el començament d’any més càlid del 1950 ençà. Andorra ha registrat entre els mesos de gener i maig la temperatura més alta d’ençà del 1950, quan es va començar a enregistrar aquestes dades. El Servei Meteorològic Nacional ha publicat un gràfic amb les xifres de l’anomalia de temperatura durant els cinc primers mesos de l’any a la central hidroelèctrica de FEDA, situada a 1.135 metres sobre el nivell del mar, i s’hi constata que la temperatura mitjana és 2,8 graus més alta que la normal climàtica. A més, tal com ha informat el servei meteorològic, els mesos de febrer i maig d’enguany han estat els més càlids registrats mai, com també ho han estat les estacions de l’any de l’hivern i la primavera.

LA XIFRA
600.000 milions d’euros injectarà el Banc Central Europeu per salvar l’economia per la crisi del coronavirus, segons que ha anunciat la presidenta del banc, Christine Lagarde. Aquesta xifra s’afegeix a la injecció ja aplicada de 750.000 milions d’euros.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de juny de 1989 l’exèrcit xinès va matar centenars d’estudiants a la plaça Tiananmen  de Pequín, que es manifestaven en favor de la democràcia.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.