Sánchez ja té la investidura. L’independentisme, una confusió massa exagerada

  • El PSOE aconsegueix l'única cosa que li importava mentre l’independentisme s’entesta a seguir el camí més autodestructiu possible

Vicent Partal
14.11.2023 - 21:40
Actualització: 15.11.2023 - 07:39
VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Avui comença la sessió d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’èxit d’aquesta sessió semblava gairebé impossible l’endemà de les eleccions del juliol. El PSOE ha aconseguit el seu objectiu i tots els partits del parlament espanyol, tret del PP-UPN i Vox, votaran un candidat a la presidència que si una cosa ha demostrat sobretot en la seua carrera política és que no té escrúpols ni moralitat. Ni cap nord que no siga el poder. Ara li toca dur la disfressa de progressista i conciliador, d’audaç i tot, però no cal fer un gran esforç per recordar-lo en posicions ben diferents: envoltat de militars i fent un discurs gairebé d’extrema dreta durant la pandèmia, donant suport sense fissures al seu rei i al PP contra Catalunya, torejant els socis de Podem fins a convertir-los en la poca cosa domesticada que ara és Sumar.

El contrast és a la banda de l’independentisme, que arriba a aquesta investidura espanyola desorientat, debatent-se en una mar de dubtes, recels i imprecacions, sense cap certesa per a dipositar a les mans dels votants i carregat de retrets i violència. Autodestructiu en extrem.

Hi ha gent que opina que això és normal. Que hi ha una gran decepció per tot allò que ha passat aquests darrers anys i que això mena a aquest pessimisme que tant s’escampa. Jo hi ha coses que les trobe normals, com ara el desconcert i la prevenció que causa el canvi tan radical d’estratègia de Junts i la decepció per l’abandonament de la via de la confrontació de l’exili estant. Però hi ha reaccions que no em semblen gens sensates i que, malgrat la meua crítica a l’acord i a la llei d’amnistia, no puc compartir.

Perquè han passat sis anys d’ençà de la proclamació de la independència i cada polític d’aquest país ja ha demostrat de sobres què és i què és capaç de fer. I, doncs, que algun sector independentista negue fins i tot el pa i la sal al president Puigdemont i el considere poc menys que un covard i un interessat, per una decisió de la qual encara no sabem totes les claus, ho trobe precipitat i injust.

Evidentment, el temps ja s’encarregarà de posar les coses a lloc. Això és així sempre. I, de fet, el temps obre les possibilitats que jo crec que estaria bé que l’independentisme reconegués. Començant per aquesta negociació sota supervisió internacional de la qual tan poca cosa sabem i que vés a saber on condueix. Però continuant també per l’aprofundiment enorme de la crisi política a Espanya, que despulla encara més les seues limitacions i contradiccions i pot tenir conseqüències enormes. Per a ells i per a nosaltres. I el temps dirà també si els actuals partits independentistes es troben superats i si tota aquesta gent que propugna de crear un nou espai polític independentista, ara, en aquesta nova situació, és capaç de fer res significatiu.

En relació amb això, em sembla que els fets d’aquests dies en l’àmbit polític es veurien d’una altra manera si al carrer no hi hagués aquesta sensació amarga que som enmig d’una ofensiva espanyolista que incideix en tots els terrenys, també en la vida personal. Reconec que és molt difícil de tenir el cap clar quan t’envolta tant d’odi quotidià i la sensació que ningú no fa res per aturar-lo. Tenim un govern inexistent i un parlament que no és ni notícia. I hem de defensar-nos cada dia, lamentablement, de les coses més elementals.

No em sé explicar, si no, que no siguem capaços de tenir ni un mínim d’equilibri i de, sense que això signifique deixar de ser crítics, donar també la importància que objectivament tenen a coses que pocs mesos enrere ens haurien semblat ciència-ficció. Des de la fi del calvari judicial dels represaliats al fet mateix que Espanya accepte una mediació internacional o que el PSOE reconega, ni que siga per a tenir els vots que necessita, que el Primer d’Octubre va ser un referèndum, que es va proclamar la independència i que la solució del conflicte entre Espanya i Catalunya ha de ser política.

Aquests dies trobe molt xocant, a propòsit d’això, el contrast entre les converses sobre l’actualitat política que sostinc quan parle amb catalans i quan parle amb estrangers. Perquè de fora estant se’m mostren perplexos i admirats per la força de l’independentisme català, que ha estat capaç d’arrancar l’amnistia després de sis anys duríssims de repressió i d’exili i de condicionar la política del PSOE portant Espanya al caos. Potser és allò que ens ofega l’estètica…

 

PS1. Vull remarcar dues exclusives importants d’ahir aconseguides per la redacció de VilaWeb. Per una banda, vam traure a la llum l’existència d’aquesta carta de funcionaris europeus de nacionalitat espanyola insubordinats contra la llei d’amnistia. I per una altra, les queixes d’uns quants governs europeus, recollides per VilaWeb, respecte de la manera com el govern espanyol gestiona l’oficialitat del català.

PS2. Ahir una de les crítiques que vaig fer a la llei d’amnistia era el fet que no hi haja el retorn dels diners de les multes. Gent més experta que jo em va explicar després que, tècnicament, no es podia fer, perquè els diners de les multes ja han ingressat a l’erari públic i perquè els tornassen caldria fer una habilitació específica al pressupost que s’interpretaria com una intrusió d’una llei en una altra. Complicat d’entendre, però en deixe constància.

PS3. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Victor Serra
Victor Serra
14.11.2023  ·  22:24

Sí , Sánchez és un trampós i ja té la investidura. Però una investidura no serveix de res si no pots governar. I això ho haurà de negociar cada dia. El problema és què fem nosatres a partir d’avui amb la nova situació. De moment els moviments d’ERC no auguren res de bo. Com sempre semblen més preocupats perquè Puigdemont no s’apunti cap tanto que per aconseguir res ells mateixos ni anar junts enlloc.

Josep Arnau
Josep Arnau
14.11.2023  ·  22:34

Caldrà esperar on ens porta aquesta nova aventura. Personalment penso que l’acord PSOE Junts té dos errors greus. 1) Pensar que un govern PP-VOX és pitjor per l’independentisme, l’història ha demostrat el contrari, i 2) Pensar que Espanya és reformable.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
14.11.2023  ·  22:41

Moltes gracies per l,editorial, la comparteixo totalment.
Estic d,acord que hi han coses que em desconcerten pero valoro el desconcert i el rebombori que ha causa,t al pais vei el pacte. No entenc les reticencies des d,aqui es vol que tot fracassi perque?
Tant incapaços som de veura que passa…..encara que es veritat que no tot es clar.
Que plantejen els que critiquen i no fan, esperen que tot fracasi, perque?
Jo tinc tota la confiança en el President Puigdemont i la seva estrategia, crec que es molt pensada i treballada.
No tinc cap confiança en els que parlen i no fan res, sembla que nomes volguin destruir, el que? o a qui?

Enric Viver
Enric Viver
14.11.2023  ·  22:48

Sempre hi ha una primera vegada, però no serà aquesta que el PSOE respectarà el que pacta.

Jaume Vall
Jaume Vall
14.11.2023  ·  22:52

Gràcies per l’editorial. Calia dir-ho.
O bé 2,5 M de persones van colze amb colze per lluitar contra un estat, o bé dues vegades 1,25M de persones que es detesten -s’odien ?- no aconseguiran res.

(Cada societat té, a mig i llarg termini, allò que es mereix tenir, en funció de l’esforç i la intel·ligència que ha posat per assolir-ho / per acceptar-ho)

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
14.11.2023  ·  22:52

Potser sí que és una gran cosa, o un gran avenç, però com ja dius, mentre que els “sociolistos” tenen el que volíen, quatre anys més al timó, i això queda ben clar, l’independentisme abaixa la persiana, torna l’exili i poca cosa més (s’acaben els judicis, doncs bé per ells).

Ja hem vist masses resolucions de l’ONU o sentències del tribunal de noseon i que no han comportat cap canvi, com per engrescar-nos ara amb negociacions, reconeixements o declaracions.

Robert Joan
Robert Joan
14.11.2023  ·  22:53

Confiança en Puigdemont: qui roba un ou roba un bou (… “Quien hace un cesto hace ciento”). I ja en van dos, d’ous o de “cestos” , tan se val.

Carles Serra
Carles Serra
14.11.2023  ·  23:00

Tot plegat apreciat Vicent, només ens queda apel·lar el temps per tenir una mínima esperança, perquè si no es per tirar la clau i fotre foc a la casa’

Josep Torrens
Josep Torrens
14.11.2023  ·  23:06

En general estic d’acord amb aquesta editorial i crec que puc subscriure’n bona part, però això no ens ha de fer oblidar que tot plegat, l’acord polític i la llei d’amnistia, pot quedar en res. És molt probable que sigui així. L’exclusiva que vàreu destapar ahir sobre el document maldestre que el govern espanyol a enviat als governs europeus per la reunió on es tractarà el tema de la oficialitat del català a la UE, n’és una mostra. Ningú es creurà que sigui casualitat que el document tingui tots els defectes que descriu la vostra crònica.

Quan es faci evident que tot és un nou engany, quedaran dues coses, un acord polític que serà un relat, un més, per emmarcar i una llei en el BOE que contindrà un preàmbul que diu el contrari del que s’afirma a l’acord polític.

Mentre això passa, l’objectiu de l’independentisme ha de ser encertar en la fórmula per superar els lideratges actuals i acabar amb la multiplicitat de propostes i capelletes. Aprenguem dels errors i treballem per la unitat de totes les propostes que ara com ara hi ha sobre la taula, per veure si som capaços de presentar una proposta electoral sòlida, combativa i estable.

Marià Puig
Marià Puig
14.11.2023  ·  23:09

I és clar que estem confusos.

Joan Benet
Joan Benet
14.11.2023  ·  23:11

Penso que l’independentisme s’ha de reorganitzar a partir de lideratges de més vàlua que els actuals i partits no tan desacreditats.
Josep Costa, Albano Dante, Antonio Baños, Germà Bel, Clara Ponsatí… Gent sorgida de la candidatura Eines de Pais… Una segona oportunitat per en Jordi Graupera?
Noves organitzacions socials fins i tot, potser la gent tan eixerida que organitzava les Birres per la República…
La resta està ja massa adulterat, farcit de conflictes i egos (a sobre de 3a fila…)
I creure-hi i, fóra dels hooligans de partit, anar-hi al darrere tots a una.
I el govern i parlament que tenim de la señorita pepis que acabi aviat si us plau perquè ja sembla el trenet aquell de Tintín al Congo i ens estan fent passar al catalàns una vergonya que no ens mereixem

Carles Blasi
Carles Blasi
14.11.2023  ·  23:41

Soc un ciutadà independentista, normal i corrent.
Estic trist i totalment desconcertat.
No reconec el meu país.
No sé on volem anar a parar…. potser a l’autodestrucció.
Surt a la llum pública l’amnistia, ja l’hem trinxat abans de començar.
Us imagineu que temps enrere haguéssim tingut el que tenim ara: en marxa un acord de pau verificat per una comissió internacional?
Doncs, no. Ja l’hem trinxat abans de començar.
Volem saber fins la darrera coma d’aquesta comissió i sino la trinxem. El Rei Felip VI ens ha explicat alguna cosa de la seva reunió amb la presidenta del TDHE, una DONA d’armes tomar, que s’en va a veure al Felip VI amb la presència del President del Tribunal Constitucional. I que al cap de pocs dies el psoe canvia totalmeent de discurs i apareix l’acord de PAU amb SUPERVISIÓ INTERNACIONAL. Si sempre havia dit que ni parlar-ne !!!
Que no veieu que l’Estat té cada cop una situació més complicada?
Quan les institucions de l’Estat havien reconegut que el nostre problema comença al 1714 amb el decret de Nova Planta. Que ja érem una nació ESTAT? QUAN!!!!?.
Que no veieu que això està redactat amb unes expressions que no són nacionals?
Que no veieu l’important que pot ser en el futur aquest reconeixement?
S’està ensorrant l’Estat, per uns passos que hem donat nosaltres DIVIDITS!!!! Aprofitem-m’ho!!! Doncs NO !!!!!
NO HO ENTENC, NO HO ENTENC.
Demà m’en vaig al psicòleg; no al psiquiatre a fer-li una consulta perquè no ho puc entendre. Ens hem tornat boixos.
Ah! i jo no dic que no ens tornin a enserronar, però és que en aquests moment hi ha una comissió internacional. També els enserronaran? I hi ha Nacions Unides. També els enserronaran? I hi ha el TDHE, amb la seva dona al front. També l’enserronaran?
Calma, si us plau, calma, calma, calma.
Estiguem a l’aguait. Concentrats, atents, sense perdre punt.
Calma, Calma, Calma, Calma, Calma, Calma
És que si tot això falla, podem tornar a tenir una situació favorable com la 2010 amb la sentència de l’Estatut. Hi ha qui es creu que Espanya és omnipotent. No ho entenc

Jordi Parera
Jordi Parera
14.11.2023  ·  23:47

Vicent gracies per l’editorial, sempre es enriquidor llegir lectures optimistes de la situacio actual. Aixo si, estas en total minoria a can vilaweb. Tant l’ot com en costa, com en albano com en barnils fan exactament el que tu dius que trobes xocant.

teresa permanyer
teresa permanyer
14.11.2023  ·  23:51

Estic d’acord amb l’editorial. I que sàpiguen els polítics que a la gent normal no ens agraden els governants que no mostren generositat. La generositat és un tret distintiu del bon govern o del que hi aspiri. Qui no tingui aquesta qualitat que no s’imagina al poder. Encara haurem de fer bo Pedró Sànchez per aquesta qualitat, encara que sigui interessada. Com diu en Vicent, fa uns mesos no ens podíem imaginar que el referèndum ja no fos una cosa delictiva. I més.

Josep Gualló
Josep Gualló
14.11.2023  ·  23:55

A Italia, al conductor de un auto li diuen “autista”. No és broma. És ben cert !

En aquest moment, llegint l’editorial de demà i també amb retard el d’avui, em sento com aquell autista que circolava per l’autopista i veu que un elicopter dels mossos que volava damunt seu treu un altaveu i crida: ATENCIÓ…Un cotxe va rapid en sentitcontrari !!!

L’autista, o sia jo, dic: Un diuen?… TOTS venen de cara!

Tant en Vicent com els comentaires del dos dies, opinen què el MHP, practicament, ha donat a Sanchez la direcció del gobern d’Ñ.

No ho he vist ni insinuat. Doncs qui và en contradirecció?

Marc Mateos
Marc Mateos
14.11.2023  ·  23:56

Una cosa cal reconèixer, a cal PSOE són uns mestres en lo seu.
O sia, en ser el pal de paller d’Espanya, en entabanar a tothom i incomplir-ho tot, en fer veure que són progressistes… i tot amb un cinisme i una desvergonya que fan feredat.

És la seva Copa i ja se la poden quedar. Són els putos amos pel que fa a corrupteles i cops baixos.

Ara bé, espero que els independentistes no siguem tant enzes de conformar-nos amb les 4 galindaines i collarets de denes acostumats i anem d’una vegada a per totes a barraca, a fer-los jugar el partit al camp on no volen jugar-lo i acabar d’una vegada per sempre més amb les misèries espanyoles a Catalunya.

L’espai que plantarà cara a la Ñ i, de retruc, enviarà a la paperera de la Història aquells partits que no han estar dignes dipositaris del que el poble català els va encomanar, ja existeix encara que no t’agradi.

Ara cal fer-lo créixer.

//*//

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
15.11.2023  ·  00:00

Completament d’acord amb Carles Blasi.
I en comptes de desanimar-vos, aixequem -nos del sofà i tirem endavant, no permetent que els NOSTRES polítics, mediocres, porucs i que no tenen ni idea de com funciona el poder de veritat, desfacin aquesta possibilitat que se’ns presenta de derrotar l’estat gràcies a l’ambició de poder de Sánchez.

JORDI PAGES
JORDI PAGES
15.11.2023  ·  00:07

Veig massa desànim, quan es un dia de gran felicitat, despres de las ultimas davallades electorals del independentisme (perdua de las grans ciutats a las municipals i d’escons al congrès, majoria molt i molt justa al parlament i gran desunio, un pdcat estorbant,una cup perduda) estem veiem l’anulacio del partit de ciutadans (Doña Ines en su pueblo de Jerez) , la dreta al carrer cada nit, desde temps de la II república que la policia no actuava i detenia als manifestants fatxes de la dreta i per el 2024 ens queda la tornada de Puigdemont no com a detingut sino com a home lliure i triomfador, tothom sap que sortiren milions de ciutadans al carrer quan arribi a catalunya……i llavors si sera la nova ona, que sera un tsunami de debò…..penso que mai amb un present actual (el 22j) abans de las espanyoles, s’ha fet tant i es generen tantes expectatives fundades i amb un govern de Pedro sanchez, amb l’espasa al coll, de la moció de censura, nomes que el pnv o Junts pactin amb pp dins de 2 anys, això s’acaba….

Josep Manuel
Josep Manuel
15.11.2023  ·  00:11

Jo també comparteixo l’editorial i estic totalment d’acord amb la M° Teresa Brasó (22,41), ella expressa molt bé la situació sobretot quan diu:
“No tinc cap confiança en els que parlen i no fan res, sembla que només vulguin destruir, el què?, o a qui?”.
Aquesta és a parer meu, una de les principals raons de la majoria dels entrebancs que ha trobat el procés.
Crec que estem gaudint d’una oportunitat d’or, per sortir de la teranyina que ens envolta. I encara que no resolt totes les nostres reivindicacions, posa moltes d’elles per escrit i signades, per qui mai estava disposat a fer-ho ni en els seus pitjors malsons.
Deixem enrere el pessimisme, la divisió. i la por, i pugem a l’ona que el destí ens ofereix.

Jaume Riu
Jaume Riu
15.11.2023  ·  00:12

LES ULLERES DE CANVIAR EL PUNT DE VISTA

No sabem on serem a la primavera quan torni Carles Puigdemont i tornin tots els exiliats, no sabem -encara- què en treurem dels mitjancers internacionals en les reunions en un país a l’estranger per obtenir el reconeixement de l’autodeterminacio, ni sabem quan restituirem la independència suspesa el 27 d’octubre de 2017 i, en definitiva, no sabem quan marxarà Espanya de Catalunya.

Tampoc no sabem com acabarà la sentència del TEDH d’Estrasburg condemnant el regne d’Espanya perquè amb la Llei d’Amnistia no hi ha reparació del delicte de repressió i de condemnes desorbitades sobre els acusats d’uns delictes que no eren delictes, i tampoc no hi ha el retorn de les multes ni dels béns incautats, per tant, tot i la Llei d’Amnistia, ja hem vist que no n’hi ha prou per blanquejar l’Estat i defugir la condemna.

No sabem doncs on serem en els propers mesos, però sí sabem on érem fa dos mesos, fa dos anys, fa sis anys, fa dotze anys i, sobretot, sabem perfectament on érem fa quaranta vuit anys quan va morir Franco i ho va deixar tot lligat i ben lligat, però es va descuidar de lligar als catalans.

Torno a llegir les quatre pàgines de l’acord que ha signat el president en funcions del regne d’Espanya i semblava que no arribaria mai aquest moment. Segur que ell tampoc no s’ho pensava.

Fa només tres setmanes, hem descobert la fractura social d’Espanya.
Personalment, en converses privades he descobert que el retorn de Puigdemont fa, naturalment, molta ràbia als nacionalistes espanyols, però m’he quedat impressionat de comprovar que potser fa més ràbia encara als militants de tota la vida d’Esquerra Republicana de Catalunya. En els dos escenaris hi veig una por irracional que no m’esperava.

Tenim al davant una legislatura incautada per unes frases de l’acord que parlen d’antencedents de la repressió a la nació catalana i de l’oportunitat històrica de resoldre el conflicte políticament, com no s’havia dit mai a Espanya, i Madrid crema.

La fractura social enfronta amb violència Vox i PP contra PSOE, cridant tant que se senten els crits des de Brussel·les on els funcionaris espanyols han perdut la compostura. El regne d’Espanya, encara en estat de xoc, té un rei que calla perquè està decididament a favor d’un dels bàndols però necessita l’altre bàndol per sobreviure.
Des de fa unes setmanes hem de deixar a part el que sabíem fins ara i, com tot passa per primera vegada i no en tenim cap experiència, per poder visualitzar el desenllaç ens hauríem de posar les ulleres de canviar el punt de vista.

Daniel Mir
Daniel Mir
15.11.2023  ·  00:30

He entrat al enllaç “les queixes d’uns quants governs europeus” del PS1 i la evident desídia que mostren els espanyols amb lo del català a la UE, sembla indicar, com sempre, que comencen a caure gotes. Els mediadors internacionals, també diràn que plou?

Aquest cop, també ens podrà l’estètica i no votarem NO a la investidura. Lo del català a la UE, que no era una “conditio sine qua NON”?

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
15.11.2023  ·  00:33

Puigdemont -independència.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
15.11.2023  ·  00:41

Sí, estic d’acord: és molt xocant el contrast entre les reaccions de la gent a España i a Catalunya per part dels independentistes. Quan el desgavell a España augmenta considerablement, cosa que ens hauria de alegrar molt , perquè la debilita notablement, aqui seguim discutint sobre si eren “galgos o podencos”. A veure, la batalla segueix i l’objectiu nostre és clar: l’independència; o no és tan clar? Si de veritat volem la independència, per començar és essencial que creiem que som capaços de fer-la! No els pòlitics, sinó tota la nació catalana.

Ens cal un bany de sentit comú: si no ens creiem capaços de fer la independència , no la farem, evidentment. Cal que amb sentit comú superem el terrible trauma que arrosseguem des de fa més de 6 anys (sí, més de 6 anys…), de la divisió entre nosaltres. Mentre hi hagi independentistes que creguin que si la Independència no és d’esquerres ja no val la pena fer-la, per descomptat no la farem mai. D’entrada o és de tots, dretes i esquerres i centre, o serà impossible fer-la. Aquesta divisió sostinguda i estimulada voluntariament ens ha dut a la desmobilització també estimulada descaradament. I tot plegat ens ha deixat amb sentiments de impotència que acostumen a camuflar-se en purismes i radicalismes teòrics, i critiques destructives sistemàtiques…..que sovint amaguen interessos personals, alerta! No pot ser que mentre uns negocien una amnistia general pels independentistes perseguits, algú altre es preocupi de que no inclogui a Laiura Borràs, per exemple. Això ha d’acabar immediatament si volem tirar endavant.

Recuperem doncs el sentit comú i la maduresa necessària, sense abandonar gens ni mica la crítica profunda i encertada. I demano abandonar tot “mesianisme”: el mesíes som tots nosaltres, els que volem la independència sense qualificatius, pura i dura!!

Pere Jordi Junqué
Pere Jordi Junqué
15.11.2023  ·  00:52

De moment anem bé, el teatre de l’extrema dreta, els jutges, fiscals, la guàrdia civil i els funcionaris europeus espanyols no passa desapercebut en els altres països, En uns dies ja s’han adonat que la narrativa que consisteix a descriure l’independentisme català en un nacionalisme exclusiu, violent i egoista era fals. Segurament a molts encara no agradarà que volguem anar-nos del regne d’Espanya però ho comencen a comprendre.
Quant a l’accord amb el PSOE, resumint molt, veig tres escenaris.
1 El PSOE cumpleix. Això és el que volem, oi? Aleshores bé,
2 El PSOE no compleix i el president, o Junts ho denuncia i retira el suport. Per mi bé, potser van a noves eleccions o no, tant se val la situació no es pitjor que l’actual, però mentre tant el PSOE, PP I VOX cadacsú a la seva manera s’han retratat.
3 El PSOE no compleix i no ho denuncien. Aquest és el nostre pitjor escenari, però no tinc cap raó per pensar que això passarà. Així que alegreu-vos, de moment anem bé !

Josep Castelltort
Josep Castelltort
15.11.2023  ·  01:12

Molt d’acord amb l’editorial.
Hem hagut de navegar amb el criteri propi per falta de lideratges, ara ens costa posar-nos a l’expectativa i confiar en algú.
Hi ha qui, com jo mateix, creu que sense crisi a Espanya no ens en podem sortir. I llavors n’hi ha d’altres que surten en que Ñ no es pot arreglar. Com si es tractés d’arreglar Ñ!
Després hi ha tots aquests que pensen que res és millor que alguna cosa. O tot o res! Antipolítica!
I que no es pensin els intransigents que confiar una mica sigui fàcil i còmode. L’ai al cor no ens el treu ningú. Totes estem escaldats.

Salvador Molins
Salvador Molins
15.11.2023  ·  04:29

Siguem independents, trenquem amb Espanya !

En aquest moment no faig baralla amb ningú, sols denuncio l’entreguisme a Espanya del qui va prometre aguantar ben fort, però incomprensiblement, per a mi, no ho ha fet. Potser el gran problema per a nosaltres ha sigut permetre-li que jugui a dues bandes, Junts i el Consell de la República. Ens pensàvem que amb Puigdemont teníem un as a la màniga, però no ha sigut així, es diu que portava dues gorres, però les coses fonamentals, aquest senyor, sempre les ha fet portant la gorra dels Junts i els Trias. Què la guerra entre tots i uns i altres no amagui aquesta nova traïció, la de fer costat, sempre, a Espanya.
L’error repetit és creure’s que a Madrid hi em d’anar a fer res més que claudicar.
Siguem independents d’una vegada!
No ens deixem entabanar!
Jo, ja he dit “Prou!”

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.11.2023  ·  06:16

Estic d’acord amb l’editorial, i prefereixo la mirada llarga a la curta. El que ens ha d’importar és que a Madrid s’esbatussen, i això és bo per a nosaltres. La nostra feina pendent, importantíssima, és fer fora de la Generalitat el Govern, inútil, que hi ha ara. Que no és que es pugui fer gaire des de la Generalitat, però entre no fer-se gaire i ni fer ni deixar fer hi va tota una diferència. En tot cas, content que fins i tot a Brusel·les els espanyols hagin perdut els nervis: ja no som un simple afer intern d’Espanya.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
15.11.2023  ·  06:25

Un interessant Editorial benvolgut Partal complementat amb els quasi 30 comentaris d’un nivell superior al de dies passats, probablement la reganyina d’ahir ha donat fruit. Em quedo amb el comentari de Carles Blasi 23:41 i trobo simpàtic el de Josep Gualló 23:55. Estem en guerra més o menys freda, així doncs: “keep calm and carry on”. Salut.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
15.11.2023  ·  06:48

Estic ben d’acord amb l’editorial, i em quede amb la crida a la serenitat i la calma, així com la espera. I no crec, després de meditar-ho, que el pacte Junts PSOE siga roin. Pense que els espanyols de forma difusa han entès aquest pacte molt millor que nosaltres. Perquè la seva protesta no és contra la amnistia, que també, sinó contra la la evidència que el PSOE assumeix que ja mai es podrà governar Espanya sense el concurs de les 3 Nacions que comparteixen espai amb ells i de fet les reconeix com subjectes polítics. El pas donat pel PSOE envers un govern recolzat amb els sobiranistes i no amb el PP, trenca el règim del 78. Si el PSOE aguanta la legislatura complint els acords, veurem el PP virar en la mateixa direcció o mai la dreta espanyola tornarà al govern.

Teresa Pou
Teresa Pou
15.11.2023  ·  06:57

Temps al temps … entrem amb una altre fase del Procés , així de fàcil i així de difícil .

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
15.11.2023  ·  07:03

Doncs bé, Sr. Pardal, accepte polp com animal de companya.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
15.11.2023  ·  07:23

Molt d’acord amb l’editoria d’avui, Vicent.
Jo m’ho miro des del Canadà i moltes vegades quedo farta dels catalans. Es barallen per qualsevol bajanada i es precipiten a opinar de coses que ni han acabat de sortir del forn i encara no sabem si seran o no comestibles. A més, s’ha fet una gran passa que pot ser molt positiva. Jo m’estimo més esperar una mica a veure si ha valgut la pena.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
15.11.2023  ·  07:32

Avui d’acord.M’agrada tot el que veig.Aixo`tambe` es congrontacio`

Carles Ortiz
Carles Ortiz
15.11.2023  ·  07:33

Ho veieu? Hi ha qui es va sentir molt satisfet quan es va proposar el català llengua oficial a Europa. Però no, tot eara simbolisme, perque a la pràctica , sencillament amb la manera com el govern espanyol gestiona l’oficialitat del català, serà difícil que s’aprovi.
I el mateix passarà amb tota la resta.

XAVIER DE
XAVIER DE
15.11.2023  ·  07:37

Coincideixo totalment en la autocrítica de com gestionar aquest pacte. Pels que continuen parlant del referendum, només recordar-los que sis anys després continua sense existir, l’amnístía i l’acord aprofita les escurrialles del 2017, si volem referendum i republica i hem de tornar. Respecte a Sanchez discrepo amb tu Vicent, hi veig un partit socialista que veu com s’esvaix el seu reducte electoral, si no es recupera Catalunya el PSOE passara a la oposició fins que una crisi o una desgràcia provoqui la ira dels electors de dretes i el s beneixi amb una victòria. La mateixa situació estan abordant els partits de dretes amb una Catalunya , espanyola i progresista només tindran el gobern en situacions de crisi econòmica es a dir cada 8/10 anys. Es ina lluita per la supervivencia economica dels partits

Josep Losantos
Josep Losantos
15.11.2023  ·  07:41

Jo, personalment, estic molt content del text de l’acord i de la roda de premsa del MHP Puigdemont.

De moment, recolzament total a qui entenc es el millor actiu que té l’independentisme.

A partir d’aquí, cal esperar i veure com evoluciona tot plegat. I si algú encara no ha vist que aconseguir la recaptació del 100% dels impostos ens acosta molt més a la independència que qualsevol altre cosa, que reflexioni una mica sobre les implicacions que té.

I si el sr. Sánchez no cumpleix res, llavors si, a rebentar-ho tot.

Recolzament al 100%, confiança i una mica de temps.

Belén Solé
Belén Solé
15.11.2023  ·  07:49

Jo també ho veig com tu, Vicent, crec que no sabem valorar prou tot el que està passant. Però tinc clar que estem avançant.

Pei Iborra
Pei Iborra
15.11.2023  ·  07:49

Sóc lector asidu de l’editorial de’n Vicenç i, des de fa dies, també lector asidu dels comentaris de’n Jaume Riu. No el conec personalment, però trobo que sempre posa el contrapunt exacte, sense que això vulgui dir la posició contrària.
Recomano molt, per tant buscar directament els comentaris de’n Jaume.
Vilaweb, us heu plantejat de fitxar-lo?

Victòria Peris
Victòria Peris
15.11.2023  ·  08:07

Tal qual Vicent. Jo veig amb molta pena que persones de
gran vàlua s’estan quedant atrapades en la crítica destructiva. I la nostra ANC , de la q sóc membre, en lloc de mobilitzar x reforçar l’estratègia del President Puigdemont, s’encalla en la crítica i prou. Si el poble no sabem interpretar bé aquest moment únic..no ens en sortirem.
Victòria Peris

Jordi Massons
Jordi Massons
15.11.2023  ·  08:15

Fa temps que tinc la sospita que la suposada enemistat entre Junts i ERC no es més que “puro teatro”, es només una pose, que busca desmoralitzar l’independentisme i fer-nos tornar a l’autonomisme !!
I la raó es molt senzilla, els polítics catalans des de temps dels Pujol, sempre han treballat pel be d’Ñ, lo qual, lògicament perjudica a Catalunya.
Cal despertar d’una vegada i entendre que tenim traïdors goverant-nos, i per tant cal apartar-los i crear una nova opció amb persones honestes i que treballin de veritat pel be de la nostra terra (Llista Cívica?)

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
15.11.2023  ·  08:32

D’entrada, era com si m’hagueren donat un cop de massa al cap; en dieu confusió. Després vaig pensar que no ho sabia tot, en dieu tenir totes les claus. I el punt, molt important, de que hi hagi verificadors o relators.
Mantinc la meva confiança en el president Puigdemont.
Gràcies sr. Partal per aclarir-nos les notícies i les adees.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
15.11.2023  ·  08:38

Com a tot divorci l’única cosa que s’hauria de negociar amb Espanya és la separació si ells volguessin i sinó anar fent via.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
15.11.2023  ·  08:48

Comparteixo l’editorial d’avui quasi totalment. Com diu el director de VilaWeb, no és just desqualificar el Molt Honorable President Puigdemont només perquè no ha provocat la repetició electoral que molts esperàvem. Caldrà valorar l’assoliment, si es van complint els acords, de fites importants per l’independentisme amb el pas del temps, que tot ho posa al seu lloc. D’acord, però… i la llengua?

Segons el Grup de Lingüistes per la Diversitat (veieu la seva Opinió Contundent en aquest mateix diari), el català és una “llengua minoritzada-però-no-tant”. Tant de bo jo veiés, com ells, el got mig ple, però amb els meus quasi vuitanta anys la meva percepció personal és justament l’oposada. Si efectivament el pas del temps tot ho va posant al seu lloc, veig la llengua en risc de desaparició, un risc que es va accelerant amb la indiferència (o fins i tot la cooperació) dels catalans.

Jo no vaig poder tenir formació reglada en català, i de fet vaig aprendre a llegir i a escriure en català ja superada l’adolescència, en arribar a la universitat als anys seixanta. Als anys quaranta i cinquanta, a classe, a la ràdio (no hi havia tele) i al cinema tot era en castellà. Quasi no hi havia llibres en català (a casa meva, cap), però al pati, al carrer i a casa, tothom parlàvem català entre nosaltres i amb els amics (llevat d’uns quants nouvinguts).

Veig amb gran desànim que el jovent, la generació de la meva néta, que ha gaudit d’ensenyament sempre en català i que en tenen un bon coneixement, quasi sempre prefereixen el castellà per comunicar-se entre ells. Ja no és aquella tìpica situació d’un grup que mena una conversa en català i si un dels components diu alguna cosa en castellà tothom continua la conversa en castellà. No em refereixo a aquesta mal entesa cortesia. Actualment ja no cal que hi hagi algú que no parli català (tots l’han après a l’escola), és que ja ningú no engega la conversa en català. La meva por és que el català pot acabar desapareixent per abandonament dels mateixos parlants! I amb el pas del temps, que (recordem-ho) tot ho posa al seu lloc, aquest procés de substitució lingüística que condueix a l’extinció sembla que s’accelera, al menys dins l’entorn en el qual jo em moc.

Encara resultarà que les prohibicions del franquisme van ajudar més al manteniment del català que no pas les recents oficialitats als parlaments espanyols i europeus! El català als museus o als parlaments, però foragitat de la vida pública?

Edgar D'Andrea
Edgar D'Andrea
15.11.2023  ·  09:11

Totalment d’acord que a l’estranger (òbviament, Espanya inclosa en aquesta categoria) es té una imatge més real de la importància del pacte aconseguit per Junts, de la potència del preàmbul del pacte on el PSOE (o sigui, mitja Espanya) reconeix coses mai acceptades. Aquí, en canvi, a Catalunya predomina tant la visió negativa, pessimista i autodestructiva que desgasta i desmoralitza qualsevol que vulgui fer alguna cosa.

Lluís Bullich
Lluís Bullich
15.11.2023  ·  09:12

L’avenç és clar, i penso que realment històric.
La falta de confiança d’alguns amb la feina del President no serveix per res, al contrari.
Ara, una mica més de positivitat seria necesaria i ajudaria.

Toni Bellido
Toni Bellido
15.11.2023  ·  09:14

Si som capaços de conservar la llengua i la consciència nacional no cal tenir un estat propi. Es pot fer país sense tenir un estat propi. Sense una gran majoria social al darrera i sense padrins internacionals la independència no és possible. La catalanitat va més enllà del Principat. Llengua i consciència nacional!

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
15.11.2023  ·  09:27

Avui no estic gaire d’acord amb l’editorial.
Ningú no ha tingut més crèdit independentista que el president Puigdemont.
Però ha anat perdent llençols a cada bugada, des de l’incompliment de la Llei del Referèndum a l’incompliment de les exigències mínimes plantejades el 5 de setembre, passant pel nyap de La Crida o els suports al PSC als governs locals, o la cacicada de l’Assemblea de Representants del CdR i el posterior menysteniment del resultat de la consulta sobre aquesta investidura.
En té un problema de credibilitat.
I no és pas per culpa nostra, que durant aquests anys hem anat amunt i avall i hem fet tot allò que calgués per mantenir viva la flama. Ara som cats escaldats, massa escaldats. Trobo mesquí criticar una gent que hem estat al peu del canó tots aquests anys només perquè deesconfiem d’uns polítics que no paren de donar-nos motius de desconfiança.
Dit això, tant de bo que l’estratègia actual funcioni per activar el camí de la independència, que és el nostre objectiu indefugible.

Josep Soler
Josep Soler
15.11.2023  ·  09:29

D’entrada dir que també estic força d’acord amb l’article del Vicent Partal.
I també afegir-hi que en aquest mon es bo poder discutir el que es vulgui i fins i tot arribar a les conclusions mes inversemblants, com fins creure que la solució de tos els nostres mals, era anar a noves eleccions.
Fins podríem creure que prolongant aquesta situació d’estar sota el control (dins del principat) a mans d’una ERC, que gairebé s’ha dedicat a l´enderroc sistemàtic (a canvi de sortir de la presó) de tot el que havíem assolit fins a finals de l’Octubre de 2017.
Si ningú s’adona encara que es per “culpa” del de President Puigdemont que tenim el tinglado espanyol completament revolucionat, es que la nostra capacitat d’observació es verdaderament limitada.

Josep Ramon Fernandez
Josep Ramon Fernandez
15.11.2023  ·  09:40

Gràcies Vicent, gràcies Ma Teresa Brasó, gràcies Carles Blasi, gràcies Jaume Riu, gràcies Josep Ramon Noy,… gràcies! Plegats ho aconseguirem.
I només faltarà que plogui.

Berta Carulla
Berta Carulla
15.11.2023  ·  09:44

Lideratges nous i tornar a començar, després de renegar del que es feia a l’exili, després de debilitar-lo? “Josep Costa, Albano Dante, Antonio Baños, Germà Bel, Clara Ponsatí… Gent sorgida de la candidatura Eines de Pais… Una segona oportunitat per en Jordi Graupera?”.??? Com aquestes persones que no han donat suport al president a l’exili i l’han traït en els moments que més necessitava les seves veus, i per tant han traït l’esforç que estem duent a terme el país creuen que poden liderar una merde?? D’ego a ego i tiro perquè em toca?

Doneu suport a mort al president i a la proposta actual sense reserves, posicioneu-vos al costat del president explícita, incondicionalment avui, i no ho deixeu per demà, i demostreu que aneu seriosament i no sou un frau ni una llufa.

Mai, MAI, no sabrem fins a on podem arribar si no hi som tots ara i avui. Així que no em vingueu amb lideratges nous perquè mai hi haurà altra cera que cremar que la que avui tenim a les mans si no sou capaços de ser-hi amb tot.

Montse Massot
Montse Massot
15.11.2023  ·  09:45

Molt d’acord amb Vicent i amb els comentaris rés més a dir o afegir

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
15.11.2023  ·  10:05

Llista cívica i escombrem tant farsant.

Mariano Padrós
Mariano Padrós
15.11.2023  ·  10:11

Jo també era partidari de no investir a P.Sanchez, era el que em demanave el cos, però segurament es mes intel·ligent el que s’ha fet.
També estic molt d’acord amb la M° Teresa Brasó
“No tinc cap confiança en els que parlen i no fan res, sembla que només vulguin destruir, el què?, o a qui?”

Maria Rosa Andrés
Maria Rosa Andrés
15.11.2023  ·  10:14

I no serà que després de tants anys sota el jou tenim por de ser lliures? O bé és que no en sabem?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
15.11.2023  ·  10:18

“Qui dia passa ant empeny”…., és el que estaran pensant de Castella estant. Ni que si ni que no, sinó tot el contrari, i seguim parlant sense comprometerns a res, no és mala tàctica de part d’ells per anar refredant entusiasmes i conviccions. De part de Puigdemont que encara conserva l’autoritat i confiança del poble o de qui siga, es necessita una paraula de confiança que la confrontació per la Independència continua al cent per cent.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.11.2023  ·  10:27

SORTIM DE LA NEGATIVITAT

Avui l’editorial comparteix alguns arguments amb l’article d’en Julià de Jòdar.

Tot el regitzell de veus que condemnen, amb més o menys contundència, els acords encara per desenvolupar, però que sí podem dir que són acords de nació, que l’enemic intentarà de retallar, si el moviment popular no se’ls fa seus…, deixa ara, aquestes veus, amb la necessitat d’avançar propostes estratègiques noves…

La frase col·loquial d’en Julià: “si l’independetisme tingués dos dits de front…”, diu molt del tancament mental de l’independentisme, on ens ha portat el partidisme.

¿Qui podrà confiar amb qualsevol iniciativa que s’ha manifestat de no tenir dos dits de front?

PS. Molt d’acord amb molt comentaris…

Aleix Gaus
Aleix Gaus
15.11.2023  ·  10:31

Crec que ara seria ara una bona ocasió per una nova estretegia unitaria. Deixem de banda les picabralles individualistas i s´hauria de pensar més en el país. No estracta que existeixi 3456 partits independentistes sino que tots en la mateixa direció si no volem caure al mateix error

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
15.11.2023  ·  10:34

Molta confusió, desconcert i pessimisme entre l’independentisme que s’ha accelerat des de la signatura de l’acord d’investidura de la setmana passada. Necessitem prendre molta til·la tots.
La conclusió d’aquell dia era que només el temps ens dirà si va ser un encert o no. La conclusió segueix sent valida avui. Només han passat 3 o quatre dies i ja volem veure resultats.
Pel què fa a Catalunya i la seva confusió, la situació crec que milloraria en unes noves eleccions a la Generalitat quan siguin possibles . Han passat massa coses i tot són retrets. Urgeix que parli els ciutadans de Catalunya i posin a cadascú al seu lloc.

Martí Cabré
Martí Cabré
15.11.2023  ·  10:34

Bé gasten dels pressuposts reservats tot el que els calgui. I aproven partides extraordinàries quan cal. Si tinguessin voluntat de retornar els diners ho farien.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
15.11.2023  ·  10:52

Crec que era el 2012 que en Lluís Llach va dir, “tothom fa el seu paper” i és el que s’ha anat veient tots aquests anys.
Aquesta expectativa que s’ha generat ara, és el més positiu que hem vist des de fa temps. Sembla poc? Sí, però ja veurem on ens porta. No hi havia marge per gran cosa més i no estem en condicions de desaprofitar res. De moment ens ha mig despertat de l’abúlia on estàvem caient, cal valorar-ho.
Que els polítics facin la seva feina, amb més o menys encert, no vol dir que tot s’hagi d’aturar, al contrari, l’activisme ha de continuar actiu i bel·ligerant.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
15.11.2023  ·  11:04

Jo crec que avui és un dia trist.
Més enllà de les representacions teatrals d’uns i altres, pens que Espanya ha aconseguit lo millor que podia treure de la situació que varen deixar les votacions a les generals i Catalunya no ha tret gran cosa o, millor dit, i sabem si haurà tret res.
I, encara més trist, veure com Junts i ERC no són capaços de superar el tema partidista i posar-se al servei del país.
Un dia molt trist.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.11.2023  ·  11:11

Creus, Vicent, que tenim prou arguments per no estar desorientats?. Diguem-nos la veritat: no sabem quin camí efectiu és l’adequat per arribar a ser una república independent, no ho sabem per més confrontacions, unilateralismes o suposat possibilisme, … no ho sabem. Fins i tot tinc dubtes seriosos que alguns dels nostres líders tinguin el principi de realitat ben centrat. I és que en realitat no sabem ben bé què va passar ni què està passant. Tot el què va succeir al voltant de l’1 d’octubre del 1917 no s’ha explicat correctament o, si voleu, no s’ha explicat amb el detall que ens mereixem. Com tampoc s’està explicant ara el detall de la negociació entre Junts i PSOE, ni tampoc ERC ha explicat el detall dels pactes amb Sánchez. Aquesta és la veritat, com voleu que no estiguem en un mar de confusió?. La situació actual es mereix una entrevista a fons amb Carles Puigdemont, en horari de màxima audiència, on ho expliqui tot i respongui als dubtes que té l’independentisme, hauria de respondre a preguntes de l’ANC, per exemple o de Clara Ponsatí o d’ERC. Des del començament d’aquest procés ens persegueix el secret, la prudència i la discreció que -diuen que és necessari- en realitat ens exclouen a tots els que no estem en la cuina de cap partit però que som molt partidaris d’arribar a la independència. A vegades sembla que els arguments són com un edifici alt i ben construït però amb uns fonaments que no el poden aguantar i en altres ocasions els fonaments són massa rígids i no permeten argumentar l’anhel i el desig de llibertat.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
15.11.2023  ·  11:12

Diu el director. Sánchez ja té la investidura. L’independentisme, una confusió massa exagerada. I em pregunto, per què? No serà que els hi xiulen les orelles, perquè les sentències dels tribunals europeus no seran favorables per cap de les parts. És a dir ni el SI ni el NO sinó el NI. I cap de les parts aconsegueix allò que pretenia?. Doncs ja que no podem canviar de país, canviem de tema. Un tindrà la investidura i els altres oblidem-nos de la Independència, fins al pròxim embat, que ni se sap si vindrà ni se l’espera. I en el mentrestant ja que no podem trencar Ñ, ens barallem entre nosaltres mateixos, mentre tot flueix en un present etern.

Rosa Miró
Rosa Miró
15.11.2023  ·  11:20

Molt d’acord amb l’editorial d’avui. La rectificació què fas demostra un cop més la teva ètica professional. Potser si ho haguessis pogut aclarir prèviament haurien evitat soroll, però entenc que el ritme frenètic d’aquestes darreres setmanes provoca algunes “relliscades” inevitables.

Joaquim Sànchez
Joaquim Sànchez
15.11.2023  ·  11:29

El malabarista Sánchez es maté en el poder: objectiu polític, derivat del pacte, i assolit. Molt diferent és que ell tingui cap interès per beneficiar els catalans i que un cop instal·lat en el poder li representi un gran obstàcle
en la seva nova legislatura. Aquest desgast que, sense cap dubte, li vindrà de les institucions que ell mateix ( i el seu partit) han alimentat i sostingut durant anys, i que tenen, també, vida pròpia i paral·lela, els catalans no hem de perdre-les de vista.
Junts, i el president Puigdemont, han començat anunciant un nou cicle polític amb una negociació hi pacte “històric” que des de l’inici de la seva proclamació no s’ha vist per enlloc ni la reivindicació de la legalitat de l’1O i del seu resultat. Voler amagar, o fer equivalent això, amb algun paràgraf del nou pacte, que l’estat espanyol, (no el ja investit Sánchez), ens permetrà un nou referèndum és “voler-nos aixecar la camisa”. Sobre aquesta hipotètica, i no explícita possibilitat, jo apunto: Quines seran les condicions per realitzar el referèndum?; sobre la constitució espanyola!?; i en quines condicions pels votants; han de votar tots els espanyols?; quin percentatge de vots serà vàlid?; serà necessari/obligatori un vist i plau superior? Bé, tot això, i més està per descobrir i per sorpendre’ns. Que no sortim d’una i n’hem de païr una altra. Si volem deixar el desànim (provocat i conduit) pels autonomistes ( per anomenar-los suaument) hem de ser crítics. Necessitem Foc Nou.

Enric Emo
Enric Emo
15.11.2023  ·  11:39

En un moment en què no hi ha prou mobilització al carrer, jo em mantinc a expectativa. Trobo molt rellevant que el text mateix de d’acord ja hagi estat producte de la verificació internacional. Crec que el PSOE no complirà com voldríem, però valoro com a molt rellevants en una mirada llarga per aconseguir la independència el reconeixement del conflicte nacional, que es treballi per fer oficial el català a l’UE, la llei amnistia i el mecanisme de verificació internacional. També la divisió que ha provocat a Espanya.
Penso que la independència és produira si hi ha una gran mobilitzacio al carrer dels catalans. Espanya no la paralitzarem pas no investint. El que cal és acompanyar amb mobilització.

Josep Vilà
Josep Vilà
15.11.2023  ·  11:48

El que anomenes independentisme no existeix. Es va disgregar fa 6 anys amb l’esforç inesgotable d’alguns. La confusió és inherent a l’estat actual i evidentment el pacte del MHP no ho ha canviat.
Dit això, com a votant convençut del partit del MHP. Em sento orgullós que España estigui en tensió. I no és gràcies als independentistes confosos i eternament crítics, ho tinc clar. Seguim, amb il.lusió com deia el guinyol de n’Artur Mas.

Margarita Abella
Margarita Abella
15.11.2023  ·  12:08

PS2. Ahir una de les crítiques que vaig fer a la llei d’amnistia era el fet que no hi haja el retorn dels diners de les multes. Gent més experta que jo em va explicar després que, tècnicament, no es podia fer, perquè els diners de les multes ja han ingressat a l’erari públic i perquè els tornassen caldria fer una habilitació específica al pressupost que s’interpretaria com una intrusió d’una llei en una altra. Complicat d’entendre, però en deixe constància.

Llei d’Amnistia 23 encara no vigent front Llei de Pressupostos.
Doncs q es plantegi com a esmena a la propera Llei de Pressupostos, habilitar una partida nominativa q reculli tot el q els tribunals han extorsionat als ciutadans independentistes amb la finalitat de retornar els fons.
La dificultat la veig mes en els percetors.
Perquè la Caixa de Solidaritat va pagar milions. Sl darrera molta gent.

Per pensar-hi

Eduard Castellón
Eduard Castellón
15.11.2023  ·  13:04

Us copiu unes paraules del articulista Julià de Jòdar d´avui:

” Carles Puigdemont, amb la seva resistència de sis anys, ha representat materialment (amb tota la lluita als tribunals europeus) i simbòlicament (amb el pes de la història de Catalunya a sobre) aquest “problema catalán” que espanta els espanyols. Bona prova del que dic són els aldarulls franquistes a Madrid: Aznar, que disposa de la clarividència que dóna el fet de ser fora del poder executiu, ha entès molt millor que Pedro Sánchez l’envergadura d’aquest tracte simbòlic d’“estat a estat” que representa la negociació entre Junts per Catalunya i PSOE per Espanya.”

Totalment d´acord amb ell. El nostre MH president Carles Puigdemont no representa a Junts, representa al poble català en conjunt.

esteve prats
esteve prats
15.11.2023  ·  14:20

Doncs sembla que el MHP Torra ho te mes clar que la majoria.

Per a qui li interessi, deixo el link de la seva pagina oficial:

https://www.presidenttorra.cat/en-marxa/activitats/1545-era-aixo-el-que-ens-proposavem

Rosa Gispert
Rosa Gispert
15.11.2023  ·  15:02

Desconcertats no senyor Partal. AVERGONYITS de que els polítics catalans es deixin enganyar i humiliar com fa Sánchez.
Encara no l’han fet president i ja ha donat mostres de que s’ho passarà tot per l’entrecuix.
I la grandiloqüència dels discursos de Puigdemont s’han fos de cop.
Apa buscal’s els milhomes ara.

Margarida Sellarès
Margarida Sellarès
15.11.2023  ·  15:06

Jo només sé que la globalitat dels independentistes no hem sapigut veure la importància que tenia donar suport al govern a l’exili per la nostra lluita col·lectiva.
No hem sapigut discernir el govern a l’exili del color polític del seu president. Perquè a l’exili, cal recordar-ho, hi havia tots els colors. I l’hem cagat. Nosaltres, el poble.
Quan el president va deixar la república penjada, el poble vam anar a casa. No vam quedar-nos al carrer. Nosaltres també vam punxar.
Quan el govern a l’exili proposa una republica virtual, s’hi apunten quatre gats. Sense la força de la base, què volíeu que fessin? Els hem deixat penjats.
I encara els exigim? Au, a fer punyetes!
Jo no ho hagués fet, de pactar, però trobo normal que pactin una llei d’amnistia i tota la resta (tot i saber el vici incomplidor dels nostres veïns). El poble no està d’empeus treballant a la una per donar suport a l’única via política k aguantava l’1-O. Llavors, de què ens queixem? De què carai ens queixem?

Tenim el que mereixem per la suma de la feina k fem cadascú de nosaltres. Que no arribem a més? Doncs ara no arribem a més. Ves!

PD. Espero amb impaciència el retorn a la feina de tots els k es rebolquen a la decepció. Des de la decepció no es construeix RES! A treballar, catalans!

PILAR SERRA
PILAR SERRA
15.11.2023  ·  15:41

Doncs si seguim avançant .Dins la nostra zona de confort va molt bé ensorrar-ho tot .Mobilització ,el confort pesa massa a tots i ara la nostra societat ha cambiat, segur que tornarem al carrer . Peró ara seguim i confiança .Jo la meva fita a curt termini és penjar el caganer per sentirme catalana i espero que els que ara monten pollastres es vagin cansan de fer el ridicul .

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
15.11.2023  ·  15:51

Ostia santa!
En Junqueres és el Papa de l’Església d’ERC.
Però en Puigdemont és el mateix Déu. I els pobres mortals no podem arribar a comprendre les seves decisions, ni saber la seva voluntat secreta. Hem de tenir Fe.

Pel to dels comentaris, qualsevol moment comencen les excomulgacions!

Carles Benito
Carles Benito
15.11.2023  ·  17:16

L’entrevista a Elisenda Paluzie, que publicau avui, m’ha caigut com un gerro d’aigua freda, en la mesura que fa pensar que no hi haurà QF(QUARTA FORÇA).

La QF, ho he repetit sovint, al meu parer és (era, hauria pogut ésser,…) una garantia per tal de mantenir jxc en el bon camí, però, a més, una alternativa de vot si jxc és arrossegat en les eleccions pel descrèdit d’erd’ñ.

Què passarà si l’independentisme en un percentatge important decideix de fer un “no vot” de càstig també a jxc (el d’erd’ñ el don per descomptat) ? Consentirem que governi el psc?

La QF me sembla imprescindible, per més que sigui conscient de les dificultats per constituir-la.

Aquest extens preàmbul sembla allunyar-nos del vostre article editorial però hi està molt relacionat.

Al marge de les elucubracions sobre què hauria estat més positiu, o no, per al nostre moviment i si el que ha fet Puigdemont s’assembla més o manco al que va fer, ha fet i fa erd’ñ, ara ja no és altra cosa que ficció.

Estic d’acord amb vós, Sr Partal, que ara cal el que a Mallorca en deim “deixar pixar es mul”, és a dir, veure què passa, què dóna de si l’acordat.

D’una banda, ho he dit en altres ocasions, tenc algun grau de fe en el fet que sánchez sap que seguirà necessitant-nos en legislatures successives, malgrat que dossificarà les concessions tant com pugui gosar poder… Però no deixaran de ser concessions imperials…

I és en aquest punt on pens que dependrà molt de NOSALTRES , de l’actitud que adoptem, allò que pugui passar. Si no hi ha confrontació permanent, en tots els àmbits, cívic, social, laboral, cultural, educatiu, sanitari, econòmic, però essencialment des del GOVERN de la GENERALITAT, no hi haurà altra cosa que peixet, per més gran que pugui ser el cove i, fins i tot, com més gran pitjor.

Aclarida la meva opinió sobre això, l’acord de Puigdemont me sembla un nou èxit, tan relatiu com es vulga, però èxit i l’actuació del MHP, amb més encert o menys, me sembla honorable, digna. Res a veure amb altres actuacions innombrables (si més no en aquest espai i sense recórrer a eufemismes, que no m’agraden).

Veure Puigdemont de bell nou a la Generalitat tot governant amb la QF (i ERC si se refunda des d’erd’ñ) podria ser interessant.

El foc nou ha d’esdevenir en caliu abans que hi puguin torrar alguna cosa.

Josep Ribas
Josep Ribas
15.11.2023  ·  20:45

Senyor Vicenç Partal te molta rao amb el que diu i potser ens em precipitat al criticar
al MHP, però costa d’entendre tot el que esta passan i pens que el millor és deixar que el temps explique més del que ara no sabem veure.

Ferran Escanes
Ferran Escanes
15.11.2023  ·  21:06

Podem dir el que volguem de Pedro Sánchez, però jo li veig el mèrit de defensar com ningú el seu país. Si fos espanyol tindría claríssim a quí votar. Defensa la integritat territorial amb intel·ligència i flexibilitat, aplica receptes keynesianes que afavoreixen les classes populars… Malgrat tot la gent prefereix la dreta que retalla drets i ingressos perquè baixin els imposts als rics… “vivan las caenas”!

Tan debó tinguéssim un Pedro Sánchez català defenesant Catalunya com Pedro Sánchez defensa Espanya.

Carlos Ollé
Carlos Ollé
15.11.2023  ·  21:45

Em sorprèn que vostè es sorprengui.

ramon boix
ramon boix
15.11.2023  ·  22:42

Ara els dos estan pendents de les properes de la Generalitat. I això és la política, primer assegurar el nyam, nyam i desprès ja veurem. Cal esperar a veure, i així un cop i un altre cop…… I ep, nosaltres a votar sempre. I mirar d’aconseguir una votació alta a la Gene per un partit, el que ens creguem més que farà alguna cosa per la independència. Només així avançarem

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any