12.02.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.02.2019 - 23:15
El president espanyol, Pedro Sánchez, haurà de decidir si convoca eleccions anticipades quan el congrés li veti previsiblement el pressupost aquest matí. El debat parlamentari es va amarar ahir d’un ambient pre-electoral tens. El PP i Cs van esmolar les crítiques al PSOE, que acusen d’haver cedit davant l’independentisme, i li van exigir un avançament de les eleccions. ERC i el PDECat, en canvi, li van demanar valentia per a perseverar en l’intent de trobar una sortida dialogada al conflicte català, sigui al marge de la negociació pressupostària, sigui exhaurint el poc temps abans de la votació d’aquest matí. El judici contra el procés i Catalunya van centrar l’estira-i-arronsa durant tot el dia. De fet, els continguts propis del pressupost només es van abordar d’esquitllada. De manera que el debat a la totalitat dels comptes es van transformar en una mena de qüestió de confiança a Sánchez, amb la paradoxa que va ser la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, qui va haver d’entomar les conseqüències de la pèrdua de la majoria que va dur el PSOE a la Moncloa. Montero va ser aplaudida llargament pel seu grup parlamentari quan es va suspendre la sessió, després d’haver acusat la dreta i l’independentisme de viure de la ‘confrontació’. Totes les mirades esguarden ara el president espanyol.
Durant el debat, la ministra d’Hisenda va donar per fet que els comptes no s’aprovarien, però no va fer cap esment d’un possible avançament electoral. Segons fonts del govern català, els contactes amb l’executiu espanyol es van reprendre ahir a un segon nivell i no hi va haver canvis que indiquessin cap canvi imprevist. Quan el congrés tombi definitivament els comptes, serà Sánchez qui haurà d’aclarir si avança les eleccions o prova de mantenir-se al govern durant més temps. Segons fonts de la Moncloa citades per l’ACN, el president espanyol podria comparèixer avui mateix per a comunicar-ho. Sobre la taula hi ha la possibilitat d’unes eleccions el 14 d’abril, el 28 d’abril o el 26 de maig. Sigui com sigui, per al PSOE, és un ‘error històric’ de l’independentisme que els comptes no s’aprovin.
Els independentistes hi veuen falta de valentia
ERC i el PDECat van criticar durament el PSOE per no haver gosat de mantenir les converses malgrat les pressions de la dreta i dels ‘barons’ del seu partit. Tanmateix, el to de Joan Tardà i de Ferran Bel era lluny de la bel·ligerància que van gastar Pablo Casado per exigir una vegada i una altra l’avançament electoral. Els partits independentistes es lamentaven més aviat per l’oportunitat perduda, però no es consideraven vençuts. ERC va demanar que el diàleg continués al marge dels comptes i el PDECat va subratllar que encara hi havia temps per a intentar un acord in extremis que salvés els comptes.
El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, va advertir que era tan legítim posar sobre la taula l’autodeterminació com proposar el projecte autonòmic. Sigui com sigui, ERC està convençuda que no es pot construir cap solució al marge del conflicte democràtic. Per això continuaran treballant per trobar en el futur un escenari de negociació amb l’objectiu de definir una sortida acordada que integri la ‘Catalunya real’, que segons ell és d’un 50% de catalans independentistes i d’un 50% que no ho són. Tardà va recordar que, després de la moció de censura que va dur Pedro Sánchez a la presidència, ERC ha avalat tots els decrets impulsats pel PSOE, amb l’excepció del de l’habitatge. D’aquesta manera feia valer l’esforç del seu grup tot i el complex context polític, amb presos polítics i exiliats. Tardà també va exhibir una fotografia dels presos polítics i la resta d’encausats en el judici que ahir va començar al Tribunal Suprem espanyol. I va advertir que no seduirien els catalans amb penes de 25 anys de presó. Potser hauran de reclamar l’amnistia els anys vinents, però ERC manté que la repressió no portarà a la renúncia al dret d’autodeterminació.
‘Tornin dijous al matí’, va pregar Ferran Bel als socialistes espanyols, referint-se als moments abans de trencar-se les negociacions. El PDECat va dir al PSOE que no és responsabilitat del seu partit si convoquen eleccions per una ‘manifestació històrica’ de 45.000 o 200.000 persones i va assenyalar que potser el govern de Sánchez vol unes eleccions tant com Pablo Casado o Albert Rivera. Segons el PDECat, les apel·lacions del govern espanyol a conversar dins la llei haurien d’incloure la possibilitat de canviar-la, i per aquesta raó hi cabria el dret d’autodeterminació. Per tot plegat, va reclamar un diàleg ‘ampli, franc, sense limitacions’.
Montero equipara ERC i el PDECat amb el PP i Cs
‘Potser és que viuen millor en la confrontació que no en les solucions.’ Montero va posar al mateix sac els partits independentistes, el PP i Cs per la seva oposició al pressupost espanyol i els va acusar d’intentar treure vots de la confrontació política. El debat parlamentari dels comptes va arrencar una hora i mitja després de començar el judici contra el procés. Una coincidència que Montero va lamentar, perquè –a parer seu– va influir ‘en la polarització’ i va dificultar ‘el debat seriós i reflexiu’ que li hauria agradat de fer. Amb un discurs de forta càrrega política, la ministra va argumentar que tant el PP i Cs com els independentistes viuen del conflicte català. Els primers, competint per encendre la metxa d’un polvorí, va dir, sense preocupar-se de les conseqüències i traspassant línies vermelles amb actituds retrògrades. Els segons, demanant que es debati el dret d’autodeterminació i reclamant al govern espanyol que influeixi en la justícia o vulneri les lleis. I això, ni ho poden fer ni ho volen fer, segons Montero. La frase recordava el ‘ni puc ni vull’ que Mariano Rajoy brandava per silenciar la demanda catalana d’un referèndum. Són uns altres temps, però el conflicte polític continua viu. ‘Aquest govern no cedirà a cap xantatge de ningú’, va sentenciar.
Rivera i Casado insisteixen en les eleccions
El PP i Cs van continuar explotant discursivament l’intent del PSOE de salvar el pressupost obrint negociacions amb el govern català. El dirigent del PP, Pablo Casado, creu que el govern espanyol ‘humilia’ Espanya per mantenir-se al poder, quan és vist a tot el món com un ‘ostatge’ dels independentistes, i va tornar a acusar Sánchez d’arribar a acords amb ERC i el PDECat pactant de sotamà. Per Casado, el procés independentista és el pitjor cop d’estat que hi ha hagut a l’estat espanyol d’ençà del 23-F. Casado va presumir que el seu partit havia impugnat l’estatut i havia dut el judici de l’1-O a Madrid, evitant que es jutgés al TSJC. D’aquesta manera, va qüestionar indirectament la imparcialitat del tribunal català. La seva solució: les urnes.
El dirigent de Cs, Albert Rivera, també va reclamar reiteradament a Sánchez que convoqués eleccions anticipades: ‘Posi data i hora i anem a votar.’ Rivera no va criticar solament el PSOE sinó que va marcar distàncies amb el PP, en un intent de singularitzar-se. ‘El bipartidisme no és part de la solució, ha estat part del problema’, va dir. Segons ell, quan els dos partits tenen un problema ‘parlen de Franco o de l’avortament’ per dispersar el debat. Finalment, Cs va assegurar que, si arriba al govern, no concedirà mai indults als independentistes condemnats perquè seria ‘estafar la justícia’.
Hi havia tanta tensió que la presidenta del congrés espanyol, Ana Pastor, va haver d’aturar el debat unes quantes vegades per cridar l’atenció a alguns diputats. En un intent de justificar-se de les suposades cessions a l’independentisme, Montero va respondre: ‘No hi ha res que rebi Catalunya que no pugui ser homologable al que rep, per exemple, Andalusia o Extremadura.’ També va culpar el PP i Cs d’atacar la constitució espanyola quan titllen d’il·legítim un govern sorgit d’un procés institucional regulat com ho és la moció de censura.
Aquest matí continuarà el debat i, tot seguit, la votació. Si no hi ha imprevists, els vots d’ERC i el PDECat se sumaran amb els de Cs i el PP –perquè totes les esmenes de refús es voten conjuntament– i això tombarà el pressupost. Compromís, que vol que es puguin tramitar, va proposar que les esmenes a la totalitat es votessin separadament per un acord de la cambra, tot i que això trencaria la pràctica habitual al congrés.
