10.02.2024 - 21:40
The Washington Post · Robyn Dixon
Les autoritats electorals russes van prohibir dijous que l’únic candidat contra la guerra que restava, Borís Nadejdin, es presentés contra el president Vladímir Putin a les eleccions del març, cosa que denota un cert nerviosisme cap a un vot de protesta contra la guerra enmig d’una fatiga nacional en aquesta qüestió.
Les autoritats russes han manipulat durant molt de temps les eleccions en un procés que han descrit eufemísticament com a “democràcia gestionada”, i les eleccions del mes vinent són vistes àmpliament com una formalitat dissenyada per assegurar el control del poder a llarg termini de Putin.
La prohibició de Nadejdin indica que el Kremlin passa de la democràcia a un sistema que els analistes russos descriuen com a autoritari, que voreja el totalitarisme, en què les eleccions manipulades es fan servir per proporcionar una fina capa de legitimitat al president de setanta-un anys, sense amenaçar-ne el poder.
Les autoritats russes han prohibit anteriorment qualsevol candidat que impliqui una amenaça real per a Putin, com ara el cap de l’oposició empresonat Aleksei Navalni, i solament han admès un grupet de candidats seleccionats que cooperen amb el règim.
Encara hi ha tres candidats més, però se sap que tenen poques diferències amb el president i tenen un bon historial de cooperació amb el Kremlin. No és previst que siguin cap desafiament important per a Putin.
“Participar en les eleccions presidencials del 2024 és la decisió política més important de la meva vida. No me’n desdiré”, va dir Nadejdin, que es va comprometre a recórrer contra la decisió als jutjats, una mesura que probablement no revertirà la prohibició a causa de la naturalesa altament polititzada del sistema judicial.
La popularitat de la candidatura de Nadejdin va sorprendre el Kremlin quan es van formar files llargues fora les seves oficines electorals per tot Rússia, cosa que indica com és de gran el descontentament per la guerra contra Ucraïna i més qüestions.
Nadejdin, de seixanta anys, físic i polític de l’oposició, ha aparegut sovint a la televisió estatal russa criticant la guerra, però no té el perfil mediàtic d’uns altres dirigents importants de l’oposició, com ara Navalni mateix. En un missatge a Telegram, Nadejdin ha instat els seus seguidors a no rendir-se. “Ha passat una cosa que molta gent no podia creure: els ciutadans han sentit la possibilitat d’un canvi a Rússia”, va escriure.
Segons la llei electoral russa, un candidat ha de reunir més de cent mil signatures a tot el país per poder optar-hi. Nadejdin en va presentar prop de cent cinc mil, però la comissió electoral en va rebutjar més de nou mil cent, el 8,7%. Per ser elegible, no en pot ser invalidat més del 5%. La comissió va dir que entre les signatures van trobar els noms d’onze morts i que això havia contaminat tota la llista.
L’equip de Nadejdin va denunciar anteriorment que el programari automatitzat de la comissió havia llegit malament les adreces manuscrites d’alguns signants i les va desqualificar erròniament. “No em negueu a mi. Negueu desenes de milions de persones que esperen un canvi”, va dir Nadejdin després de la decisió. “Hi ha desenes de milions de persones que em volien votar. Sóc el segon després de Putin. Guanyo dos dígits als sondatges, i vostès em parlen d’onze persones mortes.”
Nadejdin va dir que havia recollit més de dues-centes mil signatures, i que no totes van ser presentades. “Vam fer la recollida de manera oberta i honesta. Les cues a la nostra seu i punts de recollida eren vistes per tot el món.”
Tot i que el candidat contrari la guerra no sembla tenir el suport per a derrotar Putin, un ampli vot de protesta a favor seu i en contra de la guerra sacsejaria el Kremlin i podria crear divisions internes i malestar per una guerra com més va més impopular que ha causat molts morts i cap benefici clar per als ciutadans russos.
Els sondatges d’opinió de la consultoria independent Levada a l’octubre van trobar que el 55% de la població volia que hi hagués converses de pau, en comparació amb el 38% que volia que Rússia continués lluitant.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que a Nadejdin li van prohibir la presentació a causa “d’un gran nombre d’errors en les signatures, la invalidació d’un gran nombre de signatures”. “Així, no s’ha complert un criteri important i no tinc res a comentar. La Comissió Electoral Central segueix estrictament les normes que s’estableixen per als candidats.”
El mes de desembre, les autoritats van prohibir a una altra candidata contra la guerra, l’ex-periodista de televisió Iekaterina Duntsova, de presentar-se a les eleccions, després d’haver rebutjat les signatures que havia presentat. Els crítics han assenyalat més defectes a les eleccions que podrien permetre possibles fraus. La votació es farà terme durant tres dies i, per primera vegada, un sistema opac de votació electrònica tindrà un paper central.
El Kremlin domina els mitjans russos i els activistes de l’oposició i ha empresonat activistes de l’oposició i crítics contra la guerra. Els treballadors de les empreses estatals russes habitualment han de mostrar captures de pantalla o fotografies de telèfons mòbils als seus caps per demostrar que han votat, i a qui.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
