Reguant demana la nul·litat del procediment per no haver respost a Vox durant el judici de l’1-O

La defensa de la diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, Eulàlia Reguant, ha demanat la nul·litat del procediment obert contra ella per haver-se negat a respondre en qualitat de testimoni a les preguntes de Vox, que exercia com a acusació particular durant el judici de l’1-O. Per això, el Tribunal Suprem espanyol li va notificar al desembre l’obertura d’un judici oral per un delicte de desobediència greu.

En l’escrit, la defensa exposa que “ni el tribunal que ha formulat la instrucció ni la fiscalia que ha formulat l’acusació són competents en el cas” atesa la condició de diputada de Reguant, i per això consideren que la instrucció hauria de començar de nou al Suprem i s’haurien de declarar nul·les totes les actuacions fetes fins al moment.

La defensa també al·lega que “no es pot sancionar dues vegades per la mateixa conducta”, tenint en compte que la Sala Segona del Tribunal suprem ja va interposar en 2019 una correcció disciplinària en forma de multa de 2.500 euros a Reguant i a l’exdiputat de la CUP Antonio Baños –que tampoc no va respondre a Vox al judici.

“A més, quan la sala segona va decidir imposar una correcció disciplinària en forma de multa a través de l’article 192 i 554 1.b) LOPJ, va deixar clar que aquesta multa només es podia interposar “quan els actes no constitueixen delicte”, afegeixen.

En l’escrit també argumenten que l’acusació “vulnera la llibertat ideològica i de consciència” de Reguant així com el seu dret a la llibertat d’expressió, ja que asseguren que la diputada cupaire va actuar emparada per l’article 418 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que estableix que cap testimoni podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta de la qual la seva resposta pugui perjudicar materialment o moral, de manera directa i important, a la persona.

Segons la defensa, Reguant va voler evidenciar “l’anomalia de la presència de Vox com a acusació popular en el judici contra el dret a l’autodeterminació i denunciar la connivència entre l’extrema dreta i l’aparell judicial espanyol”.

També asseguren que múltiples defenses dels presos del primer d’octubre van demanar la retirada de l’acusació de Vox, ja que complia criteris “únicament electoralistes i, no sols no es prevenia d’ideologies masclistes, homòfobes i racistes, sinó que es demanava als poders públics que s’abstinguessin del seu compromís en la lluita contra la vulneració de drets fonamentals”.

Perjudici moral

Per tot això, Reguant considera que respondre a les preguntes de l’acusació de Vox provoca un perjudici moral a la seva persona. Així, la defensa destaca que l’obertura de la fase de judici oral contra Reguant suposa “una vulneració a la llibertat ideològica i de consciència.

A més, creuen que demanar una pena d’inhabilitació contra Reguant per uns fets esdevinguts prèviament al fet que fos diputada electa suposa “un sacrifici inacceptable del dret a representació política, i una flagrant vulneració del principi de proporcionalitat”.