Per què no hi ha hagut rècord turístic a Catalunya el 2023?

  • La xifra de visitants exteriors, comparada amb el 2019, que és l'any de referència, queda 1,4 milions per sota, i la despesa que han fet ha estat menor, en uns 500 milions, en termes corrents · En canvi, a l'estat espanyol s'han superat les dades del 2019

Jordi Goula
09.02.2024 - 19:55
VilaWeb

Avui fa una setmana, el ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu, deia: “Les dades que hem sabut avui milloren, fins i tot, les previsions que vam avançar fa uns dies a FITUR. El nombre de turistes supera per primera vegada els 85 milions, i, cosa que és més important, la despesa en destinació, la despesa mitjana i l’estada mitjana estan per sobre del 2019, la qual cosa demostra que, gràcies a les polítiques del govern, la indústria del turisme pivota cap a la qualitat i cap a un turisme més sostenible i desestacionalitzat.” Són unes paraules lògiques d’un nou ministre que es troba amb un rècord inesperat, tot just acabat d’aterrar en el càrrec.

La mateixa nota oficial recollia que les nacionalitats de visitants que més havien crescut el 2023 eren les dels EUA i Suïssa. “Tant els ciutadans nord-americans com els suïssos corresponen a un perfil de turista d’alt poder adquisitiu, la qual cosa redunda en un augment significatiu de la despesa en destinació i, per tant, de la qualitat i l’excel·lència de la nostra oferta turística”, valorava el ministre.

Entre les comunitats de destinació preferides pels turistes internacionals, Catalunya és al capdavant, amb més de 18 milions de visitants, un 21,2% més que no pas el 2022. I, amb relació a la despesa, Catalunya també és la comunitat amb més despesa en destinació, el 2023, amb 20.877 milions d’euros i un augment del 26,7% respecte de l’any anterior. Cal destacar, que, tant en nombre de visitants exteriors com de despesa realitzada, Catalunya queda en el rànquing just davant de les Illes Balears i les Canàries.

Sembla, doncs, que hagi estat un any gairebé perfecte a Catalunya per a aquest sector que dóna feina a més de 470.000 persones, pràcticament el 13% de la població ocupada, i ha vist com creixia d’un 4,6% durant l’any 2023, segons l’EPA del quart trimestre. Però hi ha un detall que potser ha passat per alt. Ningú no parla de rècord històric, ni en xifres ni en despesa; i a tot l’estat, sí. Dit d’una altra manera, les magnituds espanyoles superen les de l’any 2019, mentre que les catalanes, no.

Què pot haver passat? He repassat declaracions recents d’autoritats catalanes i veig que es parla només dels forts creixements de l’any 2023, però no es comparen amb el 2019, sinó amb el 2022. L’explicació més lògica que se m’acut és que el 2019 va ser molt més bo a Catalunya que a la resta de l’estat, i per això ens costa més de remuntar aquell pic. O potser és una altra cosa…

Per això he volgut passar la lupa sobre les xifres, a veure què ens diuen. D’entrada, cal dir que, l’any 2023, entre cinc països van portar el 54% dels visitants a Catalunya. Són, per aquest ordre: l’estat francès, el Regne Unit, els Estats Units, Alemanya i Itàlia. El 2019, representaven el 53% del total; per tant, poques coses han canviat. Però la realitat és que les xifres globals ens diuen que, respecte del 2019, hem perdut 1,4 milions de turistes, que és gairebé un 7%, una baixada prou important per a tenir en compte. D’aquests turistes perduts, gairebé 400.000 són francesos, 200.000 del Regne Unit i 100.000 alemanys; i han crescut els italians i els nord-americans, gairebé 100.000 més en cada cas. I la qüestió més important, potser. No es pot passar per alt que, dins l’estat espanyol, Catalunya era una de les destinacions preferides dels russos, i que dels 800.000 que van venir el 2019, el 2023 en van ser només 150.000. Ja tenim, doncs, la diferència explicada, per nacionalitats.

Però aquesta pèrdua en xifres no seria gaire preocupant si la de despesa hagués fet un salt. Voldria dir que comencem a ser més selectius amb els nostres visitants. Però resulta que hem ingressat 20.877 milions d’euros, i el 2019 en van ser 21.319 milions. Hem anat enrere, en termes monetaris, la qual cosa vol dir que, si apliquem la inflació d’aquests anys, que ha estat d’un 15%, els ingressos reals per turisme han baixat una xifra al voltant d’aquest 15%. És cert que la despesa mitjana per persona augmenta en termes corrents, però si es rebaixa per la inflació, és un 9% més baixa. I passa igual si comparem la despesa mitjana diària per persona amb la del 2019, que, en termes reals, també cau d’un 9%. L’absència dels russos deu haver jugat fortament en contra, perquè eren visitants amb alt poder adquisitiu.

És evident, que, veient-ho així, s’aigualeix una mica el discurs que tot ha anat molt bé en el turisme durant l’estiu. Hi ha anat, no es pot negar, però no s’ha superat l’any de referència, com sí que ha passat a tot l’estat espanyol.

Si canviem la font, i en fem una aproximació amb l’enquesta d’ocupació hotelera, que també prepara l’INE, podrem entrar en més detalls. El primer punt fa referència al nombre de viatgers estrangers que van pernoctar en un hotel de Catalunya, i va ser de 13,2 milions, per sota dels 13,4 milions del 2019. Són 200.000 menys. I el nombre de pernoctacions d’aquesta gent també ha estat menor, en una xifra lleugerament superior al milió. Val a dir que el turisme domèstic –el català i l’estatal– ha cobert amb escreix la baixada dels estrangers, i en aquest cas el nombre de viatgers i pernoctacions totals se situa per damunt del 2019.

Per això hi ha hagut poques queixes amb la temporada, perquè ha estat bona gràcies al turisme interior, que entre aquests anys ha crescut en volum al voltant del 10%. El 2023, per exemple, va representar gairebé el 40% dels viatgers totals que havien anat a hotels, uns 4 punts percentuals més que no pas el 2019.

Quant a les pernoctacions, que ja hem dit que representen un rècord, van ser 58,8 milions, unes 600.000 més que no pas el 2019. Però només sabem que un 70% van correspondre a estrangers. La diferència en la participació sobre el total amb la del nombre de persones és normal, ja que un internacional passa més dies de sojorn. Però en els detalls a partir d’aquest punt ja no sabem si els viatgers són interiors o exteriors.

Quant a la destinació geogràfica, ha estat molt igualada respecte del 2019 a pràcticament totes les anomenades “marques turístiques”, les de la Costa Daurada, la Costa Brava, les Terres de Lleida i la Vall d’Aran. En canvi, les pernoctacions han pujat a Barcelona ciutat, els Pirineus i les terres de l’Ebre. Hem de pensar que els hotels de Barcelona concentren gairebé el 40% de les pernoctacions a Catalunya. Dit això, del 2019 ençà, han pujat d’un 3%; als Pirineus, d’un 10%; i a les terres de l’Ebre, d’un 15%.

Quant a la qualitat del turisme segons l’allotjament hoteler escollit, el 2023, gairebé el 55% dels viatgers es van decidir per un hotel de 4 estrelles o 5, un percentatge que representa dos punts més que no pas el registrat l’any abans de la pandèmia. Segons aquesta tendència, sembla que, de mica en mica, podria millorar la qualitat del turisme. De totes maneres, no oblidem que en la primera estatística comentada –la despesa dels estrangers– la conclusió era la contrària. Cal suposar que la diferència és que el turisme domèstic millora més la seva qualitat que no pas l’exterior, quant a preferències hoteleres.

Les diferències de preus, segons les categories, no sembla que hagin afectat gaire la distribució dels visitants. Del 2019 ençà, els preus, mesurats per la facturació mitjana per habitació ocupada, han pujat d’un 22% globalment: els de 5 estrelles, d’un 23%; i els de 4 estrelles, d’un 20%. Però l’augment de preus sí que pot haver allunyat alguns dels 1,4 milions de visitants que hem perdut –sobretot, francesos–, els quals segurament van preferir anar a llocs amb preus més baixos.

Qüestió de preus? Qüestió de massificació? Hem tocat sostre? La desaparició dels russos? Alguna cosa va passar el 2023, de la qual s’ha parlat poc, en qüestió del turisme estranger. Potser perquè ens hem quedat només amb l’anàlisi sobre l’any passat, on es registren bons creixements. Però, ampliant l’horitzó i seguint els paràmetres dels darrers anys, no sembla “normal” que l’estat espanyol registri un rècord històric en nombre i despesa de turistes i la seva principal destinació, Catalunya, no ho faci. Insisteixo en l’absència de russos i la petita “espantada” dels francesos, però no sé si n’hi ha prou.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor