Raquel Cortès, testimoni des de Brussel·les: ‘Ara hem d’aprendre a viure en una altra mena de món’

Raquel Cortès és una mallorquina que viu molt a prop de l’estació de Maelbeek del metro de Brussel·les, on hi ha hagut una de les explosions dels atemptats d’avui. L’estació és a tocar de la seu de les principals institucions europees. Ella mateixa treballa a la Comissió, i un cop ha tingut coneixement dels atemptats ha anat cap a la feina, i des d’allà ens atén per telèfon, i ens explica la situació que hi havia aquest matí al cor de la capital europea.

—Us deixen sortir de l’edifici de la Comissió?
—Ens recomanen no sortir però no ens ho prohibeixen. I jo de fet je decidit venir cap aquí, perquè quan ha començat jo era a casa i he dubtat una estona si em quedava a casa o venia, perquè jo visc molt a prop de la feina, a un minut a peu.

—Com us n’heu assabentat?
—Doncs mitjançant un whatsapp d’una amiga meva de Barcelona. I he posat la ràdio i la televisió i he començat a tenir notícies. He fet trucades, he parlat amb el meu ex-marit perquè ell té els fills aquesta setmana i també van a l’escola molt a prop d’on vivim, al barri europeu. He intentat parlar amb el meu cap, però no podia perquè la xarxa de telefonia mòbil estava col·lapsada… I al final he agafat les coses i he vingut a la feina.

—Viviu molt a prop de l’estació de metro on hi ha hagut l’explosió. Què n’heu vist?
—Quan era a casa, de cop i vota he sentit moltes sirenes, que passaven molt a prop de casa meva en direcció a l’estació. I quan he sortit de casa per anar a la feina i he vist que el carrer era tallat. I hi havia cotxes que anaven en direcció contrària, i hi havia un caos circulatori, molta policia… I quan he arribat a la feina he vist que havien pujat el nivell d’alerta. Tenim un sistema d’alertes per colors; érem en el nivell groc i hem passat al taronja.

—Què significa aquest nivell d’alerta?
—Significa que només es pot entrar als edificis amb un passi de la Comissió, i que cap persona externa no pot entrar. Totes les reunions anul·lat i no hi ha accés als garaigs de moment.

—Quina és la situació ara a Brussel·les?
—Des de la finestra, puc veure que la rue de la Loi, que és una de les artèries principals de Brussel·les, és tancada. Hauran hagut de desviar tot el trànsit, que és molt, cap a altres carrers. I tot el transport públic és tancat, els ferrocarrils no funcionen…

—Brussel·les era en alerta des dels atemptats de París. Com ho heu viscut fins ara?
—La nostra vida va trontollar des que es va augmentar el nivell d’alerta a 4. Els transports púbics no funcionaven de manera normal, les escoles tampoc… Però un cop va baixar a nivell 3, la vida quotidiana funcionava sense grans impactes. I al final t’hi acostumes, no penses cada dia que ets en nivell 3. Però sabíem que continuaven buscant aquest terrorista [Salah Abdeslam] i hi havia operacions… Veus coses per la premsa…

—I ara què fareu?
—Ara només em preocupa anar a buscar els fills a l’escola tan aviat com pugui. I a la feina estem pendents de veure quines decisions pren el govern belga, quan es tornaran a obrir els transports públics, si tancaran escoles… perquè tot això afecta el funcionament de les institucions… Estem pendents de veure com evoluciona. Jo havia de venir dijous al matí a Barcelona, però no sabem quants dies trigarà l’aeroport a obrir. I ara hem d’aprendre a viure en una altra mena de circumstàncies, en una altra mena de món. Això posa els pèls de punta.

—Queda la por.
—Sí, i no volem viure amb por, no volem que els nens visquin amb por; ells, des que van néixer, agafen l’avió com qui agafa l’autobús. I no volem que tinguin por d’anar a l’aeroport, però alhora les has d’explicar què passa, que s’ha de ser prudent…