Rafel Ribó: ‘No puc demanar pel meu compte que la Comissió de Venècia es pronunciï sobre el cas català’

Rafael Ribó és Síndic de Greuges de Catalunya i també president dels síndics europeus; de fet, de la branca europea dels síndics mundials. És gràcies a aquest càrrec que Ribó pot assistir a les reunions de la Comissió de Venècia. Justament avui, Catalunya Sí que es Pot presentarà al parlament català una proposta per a fer el referèndum català: que Catalunya segueixi les instruccions de la Comissió de Venècia a l’hora de fer el referèndum. I que si la Comissió de Venècia no ho permet, que no es faci. El diputat Joan Coscubiela deia fa poc en una entrevista a La Vanguardia que Rafael Ribó, com a president dels ombudsmän europeus, i membre de la Comissió de Venècia, podria ser una via per a demanar que la Comissió de Venècia es pronunciés sobre el cas català.

—Joan Coscubiela se us ha adreçat per informar-se o saber què podríeu fer dins la Comissió de Venècia sobre el cas català?
—No. A mi, el senyor Coscubiela no m’ha demanat cap opinió ni cap informació sobre això.

—És cert allò que es deia a l’entrevista que com a síndic i membre de la Comissió de Venècia podríeu demanar que la comissió es pronunciés sobre el cas català?
—No. Això no és cert. Jo no puc demanar pel meu compte que la Comissió de Venècia es pronunciï sobre el cas català. La Comissió de Venècia actua en resposta a una petició del Consell d’Europa que li pot venir de l’assemblea de parlamentaris o del comissari europeu de Drets humans, que com autoritat personal pot portar-hi una qüestió, i per més vies. La Comissió de Venècia és formada per un membre o dos de cada estat, nomenats pels estats, que acostumen a ser professors de dret. Sí que és cert que a les reunions de la Comissió de Venècia també hi assisteixen representants d’alguns organismes, com la UE, o de l’Institut Mundial dels Ombusmen. I jo puc anar a la Comissió de Venècia a proposar qüestions en nom de la branca europea dels ombudsmän europeus.

—Per tant, si els síndics europeus us encarreguessin de parlar del cas català, ho podríeu fer.
—Evidentment. Però mai pel meu compte. Us en donaré un exemple. La branca europea dels ombudsmän va considerar que a Polònia la democràcia perillava i que el nostre col·lega estava amenaçat. Vàrem anar a fer una visita d’estudi a Polònia. Vaig presidir una comissió que es va reunir amb el parlament polonès, amb el Tribunal Suprem, amb la cambra alta i baixa i amb el col·lega ombudsman. Vam fer un informe exigint al govern polonès garanties de funcionament democràtic. I vam presentar-ho a la sessió següent de la Comissió de Venècia. Imaginem-nos la vostra hipòtesi: hauria de ser l’Institut Mundial que hauria de fer un informe sobre la situació a Espanya, perquè cregués que l’ombudsman espanyol es trobés amenaçat, o perquè veiessin elements de manca de respecte als codis democràtics. Aleshores se’n podria informar la Comissió de Venècia. Es podria fer, que no vol dir que s’hagués de fer.

—I aconseguir així que la Comissió de Venècia intervingués.
—La Comissió de Venècia no intervé. Opina i prou. Per exemple, un dia parlamentaris del Consell d’Europa van alertar que a Espanya i hi havia una reforma del TC que atemptava contra els principis europeus. La comissió va estudiar-ho, van venir uns ponents i van entrevistar-se amb el govern, van fer un informe i es van incloure a l’orde del dia del març passat. Jo hi era. El ponent principal, italià, juntament amb un austríac, va dir que no havien trigat mai tant a fer un informe per la quantitat de pressions rebudes a l’estat espanyol. L’informe deia que les constitucions s’han de respectar, que el TC es l’àrbitre, però també es va dir, i és el gruix de la ponència, que la reforma que s’havia fet a Espanya era molt anormal i donava al TC dos poders difícilment conciliables: el poder de multar i el poder de separar càrrecs públics, alguns dels quals electes. I que això atemptava contra el principi de sobirania popular. I recomanava fermament que es traguessin de les mans del TC. Els advocats que van parlar en nom de l’estat espanyol van dir clarament que respectarien la Comissió de Venècia, i que no s’aplicaria mai la reforma a càrrecs electes. Tres dies més tard, el TC espanyol aplicava la nova llei a càrrecs electes. Per això dic que la comissió pot opinar, però no intervenir.

—Creieu que és bona, la idea de Catalunya Sí que es Pot de fer el referèndum només si ho permet la Comissió de Venècia?
—És una qüestió de debat partidari sobre la qual no puc intervenir. Puc dir que la Comissió de Venècia té fet un petit codi que indica com recomana que es facin els referèndums. I que nosaltres, acabem de fer un informe sobre la situació a l’estat espanyol, que es pot llegir des de la pàgina del Síndic de Greuges. No entenc per què encara no s’ha portat al ple del parlament.

—I què diu, el Síndic de Greuges, sobre la situació a l’estat espanyol?
—Tres coses. Primer, que a l’estat espanyol la llibertat d’expressió perilla. Hi ha erosió de la llibertat. Dos, que la justícia s’ha partiditzat. Fins i tot ho diu el Consell d’Europa. I tres: que la separació de poders s’ha erosionat del tot i no s’aplica. I, si voleu que us ho digui, d’això sí que m’agradaria saber-ne l’opinió de segons quin diputat.