La radicalització creix a Cisjordània enmig d’una nova onada de repressió israeliana

  • Els analistes adverteixen que l'estratègia repressiva d'Israel per a eliminar l'extremisme a Cisjordània podria tenir l'efecte contrari

VilaWeb
Un grup de palestins atén el funeral de Firas Turkman, un jove de 22 anys mort en un combat amb les FDI diumenge a Jenin (fotografia: Lorenzo Tugnoli/The Washington Post)
The Washington Post
24.10.2023 - 21:40
Actualització: 25.10.2023 - 23:07

The Washington Post · Susannah George i Sufian Taha

Jenin, Cisjordània. Un grup de joves combatents d’Hamàs vestits amb xandalls negres caminen entre les runes d’una mesquita destruïda per un atac aeri israelià en què, diumenge proppassat, havia mort un altre milicià. Els homes, cercats per Israel, es refugien al camp de desplaçats de Jenin, on s’amaguen d’un operatiu israelià que ha tingut profundes conseqüències per a milers de palestins de tot Cisjordània.

“Intenten de salvar les aparences després dels fets a Gaza”, diu un combatent en referència als atacs, batudes i detencions recents de les forces israelianes als territoris ocupats. L’home, de vint anys, mostra ferides tot just embenades als braços i la cara, que diu que són d’un altre atac israelià.

“Però res d’això no funcionarà”, diu, sota condició d’anonimat per raons de seguretat. “Sempre acabaran perdent.”

L’operatiu d’Israel a Cisjordània no és sinó una extensió de la guerra contra Hamàs a Gaza, que té com a objectiu darrer eliminar el grup de milicians i alterar de manera permanent l’equilibri de poder d’un conflicte que s’ha allargat dècades. Aquestes darreres setmanes, segons fonts palestines, més de 1.400 persones han estat detingudes i més de 90 han mort a Cisjordània.

Israel ha dit que les seves operacions “antiterroristes” impediran que Hamàs pugui perpetrar un altre atac com del 7 d’octubre, en què homes armats van assassinar més de 1.400 persones al sud d’Israel i van prendre’n com a ostatges 200 més.

Però molts palestins, i també alguns analistes, adverteixen que l’estratègia d’Israel podria tenir l’efecte contrari. La presència d’Hamàs a Cisjordània, on el moviment rival d’Al-Fatah ostenta el poder, és limitada, però molts dels seus objectius són compartits per una nova generació de grups de milicians que s’han alçat en armes al territori aquest darrer any. Els combatents d’aquests grups són generalment joves, poc organitzats i oportunistes.

La violència a Cisjordània no va esclatar de seguida arran de la declaració de guerra d’Israel a Hamàs, segons que explica Tahani Mustafa, analista en cap d’afers palestins a l’International Crisis Group. Més aviat, diu Mustafa, sembla que l’activitat dels milicians ha augmentat de manera proporcional a la repressió israeliana.

“Israel sempre ha provat d’utilitzar preventivament tota la seva força per a impedir qualsevol mena de reacció palestina”, diu. Però “si l’objectiu declarat és impedir la resistència armada, aquesta estratègia serà molt contraproduent, perquè sol tenir l’efecte col·lateral de radicalitzar els joves”, afegeix.

El camp de refugiats de Jenin, on viuen més de 20.000 persones, sembla preparat per al combat. S’han aixecat barricades en la majoria de les carreteres d’accés al camp i s’han penjat lones i llençols a les teulades de les barraques per a dificultar la visió dels drons.

L’Autoritat Palestina és pràcticament invisible, ací; qui porta la veu cantant són els milicians. Els residents i els combatents locals expliquen que homes de ciutats veïnes cercats per Israel s’han traslladat fa poc al camp, on és més difícil que els trobin.

“A partir d’ara, la violència no farà sinó augmentar”, afirma Abu Ali, un resident del camp de cinquanta anys que accedeix a parlar amb la condició de ser identificat amb el seu sobrenom, per motius de seguretat. Abu Ali ha viscut altres escalades de tensió del camp estant, però tem que aquesta sigui la pitjor de totes.

Ell i més persones han rebut missatges de text en àrab de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) advertint-los de l’augment de les batudes al camp. Un d’aquests missatges demanava a la gent que distanciés els seus fills i les seves famílies dels milicians.

“Això no afectarà la moral dels residents del camp”, diu Alaa Au Abed, el cosí del qual també va morir en l’atac aeri d’Israel contra Jenin. “No hi donem importància. Ens mantindrem ferms.”

Però hi ha unes altres famílies que se senten atrapades enmig del conflicte. Salam Subhi Abu Jabal, de cinquanta anys, diu que, una nit, les forces israelianes van presentar-se sense avisar a casa i van treure el seu marit a empentes i rodolons.

“S’emporten qualsevol que tingui alguna mena de vincle amb Hamàs”, diu. El seu espòs, Juma Saad, de gairebé seixanta anys, va militar a l’ala política d’Hamàs, però va abandonar el grup fa anys, després d’una lesió en uns enfrontaments que li van costar una cama.

Juma Saad, diu la seva dona, ja havia estat detingut moltes vegades, però mai d’aquesta manera. “Aquesta vegada va ser diferent, van entrar amb violència”, diu. Les forces israelianes, continua, van endur-se l’home tan de pressa que ell ni tan sols va tenir temps d’atansar-li la seva cama ortopèdica. Ara tem no tornar-lo a veure mai més.

Hi ha qui descriu operatius nocturns similars en què les forces israelianes han irromput a casa seva per endur-se’n familiars sense cap explicació.

Les imatges de la càmera de seguretat de la casa d’un veí mostren el moment en què els soldats van derrocar la porta de l’apartament de Mahmood Fayed, situat a la planta baixa de l’edifici.

“Quan van marxar, van trencar la pantalla, van fer miques la tauleta del cafè i van capgirar el sofà”, diu la seva germana Amani. El soroll de la detenció, diu, la va despertar, i va sentir el seu germà cridar “no ho sé!” mentre se l’enduien. Ell, assegura, treballa com a administrador en una escola primària, i no té relació amb cap organització militar.

“S’enduen qualsevol que sigui religiós”, diu. “Volen venjar-se d’això de Gaza.”

Aquestes detencions s’han fet en el marc de la llei “antiterrorista” d’Israel, segons un comunicat de l’organització palestina de defensa dels drets dels presos Addameer.

Activistes, advocats, infermers, metges i artistes figuren entre els detinguts d’aquestes dues darreres setmanes, segons el grup. També han estat detinguts uns quants legisladors, entre els quals Aziz Dweik, ex-president del parlament palestí i membre del partit polític d’Hamàs.

Fins i tot, abans dels darrers episodis de violència, el 2023 havia estat l’any més mortífer per als palestins de Cisjordània en dues dècades. Aquesta darrera setmana, els funerals pels assassinats a mans d’Israel han anat mutant en concentracions a favor de la resistència armada.

En un funeral al campament de Nur Shams, prop de la ciutat palestina de Tulkarm, homes armats emmascarats van desfilar al costat dels assistents mentre corejaven “venjança” després de la batuda de dijous proppassat, en què van morir més d’una dotzena de persones, incloent-hi nens. A Betlem, veïns i familiars d’un adolescent assassinat van demanar, durant el funeral, una nova ofensiva contra les forces d’ocupació.

Al cementiri dels afores de Jenin, on va ser enterrat un dels homes morts en l’atac aeri de diumenge, els milicians van reunir-se al costat dels familiars en una mostra pública de suport.

“No estem tristos per la manera en què els nostres fills han esdevingut màrtirs. Per a nosaltres, és un orgull morir com mor la gent a la franja de Gaza, diu Au Abed.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any