Quinze anys de bitcoin, la criptomoneda que sedueix més els mercats que no pas els consumidors

  • Tot i moure centenars de milions d'euros als mercats, el bitcoin no ha estat capaç d'imposar-se a les divises tradicionals

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
07.01.2024 - 21:40
Actualització: 08.01.2024 - 02:53

Aquest gener farà quinze anys que va néixer bitcoin, la primera criptomoneda amb tecnologia de cadena de blocs. Creada per un informàtic anònim i originalment relegada a fòrums especialitzats, aquests darrers quinze anys el bitcoin ha passat de ser una tecnologia desconeguda a ostentar una capitalització de mercat de quatre-cents milions d’euros i atraure l’interès dels pesos pesants de la indústria financera i tecnològica, tot i no haver estat capaç d’imposar-se a les divises tradicionals, que pretenia desbancar.

Bitcoin, el fill díscol de la crisi financera

Els orígens de bitcoin es remunten a mitjan 2008, quan l’usuari pseudònim Satoshi Nakamoto –la identitat del qual continua essent desconeguda avui dia– va publicar a internet Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System, el llibre blanc que esbossava el prototip de l’ecosistema digital i descentralitzat, conegut com a cadena de blocs (blockchain), que fa possible l’ús de les criptomonedes tal com les coneixem avui dia. El 3 de gener de 2009, Nakamoto va “minar” (és a dir, crear) el primer bitcoin, i el 9 de gener va publicar el codi del primer client que permetia a uns altres usuaris d’accedir a la tecnologia bitcoin. La primera transacció amb bitcoin arribà pocs dies després, quan Nakamoto transferí deu bitcoins al programador nord-americà Hal Finney. No fou fins l’any següent, tanmateix, que es féu la primera transacció comercial amb bitcoin, en què un usuari intercanvià deu mil bitcoins (₿) per dues pizzes. Amb el tipus de canvi actual, aquests deu mil bitcoins tindrien avui un valor de quatre-cents milions d’euros.

Creada durant els mesos posteriors al cataclisme financer del 2008, bitcoin va néixer en un moment de desconfiança generalitzada cap al sistema financer amb la missió de crear un sistema d’efectiu fora del control dels grans actors econòmics, com ara els bancs centrals i els grans bancs comercials. De fet, Nakamoto acompanyà la creació del primer bitcoin del missatge “The Times 03/Jan/2009 Chancellor on brink of second bailout for banks”, en referència un titular publicat aquell dia pel diari The Times sobre els plans del govern britànic per organitzar un segon rescat bancari.

De l’escepticisme a l’acceptació

La idea de crear un ecosistema de pagaments desvinculat de la interferència del govern, present en l’obra pensadors ultraliberals com ara l’economista austríac Friedrich von Hayek, aviat va guanyar ressò en cercles llibertaris i anarquistes. Tanmateix, entre els primers clients de bitcoin també figuraven els usuaris de pàgines de la internet fosca dedicades al comerç de substàncies il·legals, com ara Silk Road. El portal operà exclusivament amb bitcoin fins que fou clausurat l’any 2013 per l’FBI, que també en congelà les reserves (uns 30.000 bitcoins) com a part de l’operatiu.

A diferència de la resta de divises, els pagaments amb bitcoin són impossibles de traçar a l’usuari d’origen, cosa que permet de transferir fons entre fronteres i usuaris de manera anònima. És precisament per això que algunes de les veus més prominents de l’establishment econòmic s’han pronunciat públicament en contra seu: el premi Nobel d’economia Paul Krugman, per exemple, l’ha titllat de “bàsicament inútil” excepte per a fer negocis al mercat negre i evadir imposts, i el també Nobel Joseph Stiglitz l’ha descrit com un “forat pel qual passen tota mena d’activitats perverses”.

De fet, l’ús del bitcoin per a activitats il·lícites és l’argument pel qual Pequín va prohibir als bancs xinesos de fer servir cap criptomoneda el desembre del 2013, cosa que va fer caure d’un 50% el valor del bitcoin d’un dia per l’altre. D’aleshores ençà, la Xina i vuit països més (incloent-hi el Marroc i Catar) han prohibit del tot l’ús de bitcoin, mentre que una quarantena de països més hi han imposat prohibicions implícites (per exemple, a còpia de prohibir l’ús de plataformes d’intercanvi).

Seguint les passes de l’establishment econòmic, la postura original dels grans actors financers cap al bitcoin també fou marcada pel rebuig. El setembre del 2017, per exemple, el director general de JP Morgan, Jamie Dimon, va dir que era “un frau” i que acomiadaria de seguida qualsevol treballador que en fes servir per fer transaccions.

Però, mentrestant, el fenomen bitcoin creixia amb vida pròpia, empès per una comunitat digital d’usuaris dedicats i per una acceptació com més anava més gran al sector tecnològic: si entre el 2010 al 2013 la xifra mensual de transaccions amb bitcoin va créixer de menys de cent a més d’un milió, a final del 2017 se situava per sobre dels deu milions. Aquesta popularització es traduí, de retruc, en un augment exponencial del valor de cada bitcoin: si el primer creat el 2008 tenia un valor de zero, a final de la dècada del 2010 superava els 6.000 euros, una xifra que assolí un pic de 56.000 euros el novembre del 2021.

A mesura que el bitcoin guanyava valor i les oportunitats de negoci esdevenien com més anava més evidents, el món de les finances va començar a reconsiderar-ne l’oposició i va llançar-se a fer-hi negoci: a començament del 2019 –menys de dos anys després de les declaracions de Dimon– JP Morgan llançà una criptomoneda pròpia inspirada en bitcoin, l’anomenada JPM Coin. Aquesta és tan sols una de les desenes de criptomonedes que van aparèixer durant la dècada del 2010 arran de l’èxit de bitcoin, com ara Ether (creada el 2015) i BNB (creada el 2017).

Una moneda que no pot competir amb les grans divises

El sector financer no és pas l’únic que ha acabat abraçant bitcoin després d’anys d’escepticisme. Empreses com ara Booking, Tesla, Microsoft i Starbucks l’accepten com a mitjà de pagament, i bitcoin fins i tot és moneda de curs legal en un país, El Salvador.

Però, paradoxalment, l’èxit de bitcoin també ajuda a entendre perquè aquesta tecnologia ha estat incapaç de substituir, o, si més no, competir, amb les divises tradicionals. El valor de bitcoin ha crescut de manera exponencial d’ençà del 2008, però aquest creixement no ha estat ni de bon tros constant: el preu de bitcoin es va desplomar el 2011, el 2013, el 2014, el 2017, el 2020 i, fa poc, entre final del 2021 i mitjan 2022, quan en qüestió de dotze mesos va caure d’un màxim històric de 56.000 euros a un mínim interanual de poc més de 15.000.

Una de les característiques imprescindibles d’una divisa és que funcioni com a dipòsit de valor: l’usuari l’empra perquè que confia que mantindrà el valor (o fins i tot en guanyarà) en el futur. Tanmateix, el valor de bitcoin és de tot menys constant: un usuari que tingués un bitcoin el novembre del 2021 el podria haver intercanviat per 56.000 euros, mentre que a començament de l’any passat tan sols n’hagués rebut 16.000 (avui dia en rebria uns 40.000). Aquests canvis constants en el valor expliquen per què el bitcoin, al contrari que monedes com ara l’euro i el dòlar, continua sense usar-se com a mitjà de pagament a la gran majoria de comerços i empreses. L’ús de bitcoin per a fer pagaments, de fet, és molt minoritari fins i tot a El Salvador, segons un estudi del National Bureau of Economic Research dels Estats Units.

Més que com una divisa, doncs, bitcoin funciona avui dia com un actiu financer: l’usuari en compra en canvi d’una divisa (com ara l’euro) amb l’expectativa que guanyi valor i pugui intercanviar-lo per una quantitat més gran de divises en el futur. Així, precisament, és com Matt Levine –periodista de Bloomberg i cronista de Wall Street per excel·lència– resumí la clau de l’èxit de bitcoin en un article monogràfic de 40.000 paraules dedicat a les criptomonedes que la revista Bloomberg Businessweek publicà a final del 2022: “Hi ha tants idiotes fent-se rics; per què no te n’hauries de fer tu?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor