L’humorista Quim Morales ens fa riure cada migdia des de la ràdio. Però ara es posa seriós. Hi parlem, en una entrevista de la sèrie ‘A punt per a la independència?’, sobre el moment polític actual, centrat en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. El periodista de ‘La segona hora’ de RAC 1 confessa no ser independentista de tota la vida i creu que és un procés que serà llarg. Per això demana paciència. Espera que la moció de confiança serveixi per a unir les forces que han impulsat el procés i demana als ‘comuns’ que s’aclareixin i expliquin a tothom què pensen sobre la independència de Catalunya. Finalment, ens proposa que ens escoltem més. Segons ell, si ho aconseguim podrem convèncer molts més indecisos. ‘Hi ha molta gent que no ho sap però és independentista.’

Nom: Quim Morales
Edat: 30, ai 41!
Independentista? Bastant
Des de quan? De sempre no, però des de fa més de 15 anys segurament
La política és… un mal necessari
Com us definiu políticament? Catalanista indefinit
Un llibre de capçalera? La ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza
Un personatge històric? Walt Disney

Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—L’objectiu és que no es desinfli el moviment que inflem des de fa uns quants anys. Crec que el fet important d’aquest any és que persistim i que continuem endavant per molt que estiguem desencantats.

Anem bé per assolir-lo?
—És a les nostres mans, de la gent. Ja no crec ni en assemblees, ni en polítics, ni en partits… Crec en el que pensa la gent normal que és fora de la política.

Ni en assemblees….
—És una visió molt personal, però crec que l’Assemblea es va convertint en una mena de partit polític, i no m’agrada. Abans veia que era una cosa natural, que lligava més amb un esplai, però cada vegada s’ha anat polititzant més. Fins i tot hem viscut friccions i coses estranyes que no m’han agradat. Si aquí també ens dividim malament rai. Malgrat tot, s’ha de reconèixer que han fet i fan una feina molt lloable.

—La gent està cansada?
—Hi ha un desgast evident i, en part, originat per les forces contràries d’aquest procés, però també per les favorables. Aquestes últimes ho converteixen en una cosa feixuga de suportar per disputes internes, ganes de protagonisme i un missatge que de vegades es desdibuixa. Tot plegat és la causa d’aquest cansament general del procés.

Què us agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Crec que s’hauria de superar no tan sols per la feina que ha fet el president Puigdemont sinó pel procés en si. En realitat, ho veig com una moció de confiança a tot allò que s’ha acordat per tirar endavant la independència. No va dirigit només al president o a un partit, sinó que parlem del procés en general. Espero que serveixi per a unir les forces catalanistes i independentistes.

Si Puigdemont no la supera i acabem fent eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
—Crec que quedaria bastant tocat, perquè no podem estar cada dos anys canviant el referent que ha d’encapçalar un procés tan important. Hem d’estar d’acord i jugar fort a favor d’aquella persona. Si no, no hi ha manera de fer res bo en aquesta vida. Si cada dos per tres hem de canviar-ho tot de dalt a baix, millor que ho deixem córrer. Crec que hem de fer un esforç tots plegats.

RUI sí o RUI no?
—No sabria que dir-te, perquè em fa l’efecte que seria un altre 9-N i això ja ho hem fet. Si hem de tornar a fer un referèndum unilateral d’independència que no és avalat per ningú, estic convençut que ens el tornaran a desacreditar. Si no hi ha més remei, estic convençuda que hi participarem i serà un èxit, però no sé fins a quin punt això tindria validesa. Crec que l’abast és molt relatiu i que potser hauríem de treballar cap a unes altres àrees i iniciatives.

Per tant, val més una DUI?
—Doncs sí. Posats que hi som, anem forts. Això ja és un desafiament. Perquè segurament al final cal plantar cara i tirar endavant una cosa més consistent i poderosa com ara una declaració unilateral d’independència. Seria una manera de dir: ja n’hi ha prou d’aquest color. Crec que ho hauríem de provar. El RUI és tornar a convocar la gent a les urnes i segur que se’n tornaran a posar en dubte els resultats. En canvi, una DUI em sembla una carta forta a la qual podem jugar.

Com creieu que pot reaccionar l’estat espanyol?
—La sensació és que reaccionen malament a qualsevol cosa que es proposa des d’aquí. No cal ni que sigui tan potent com la DUI o el RUI. En tot allò que fem se’ns giren en contra, fins i tot amb la llei contra la pobresa energètica. En una cosa que el sentit comú et diu que està bé, també si han posat de cul.

Per guanyar un referèndum cal eixamplar més la base independentista?
—Sí, crec que s’ha eixamplat molt, però encara queda feina per fer. Només fent una ullada als resultats electorals veus que la cosa és molt justa, i d’aquesta manera no podem tirar endavant res gaire traumàtic ni dràstic. Penso que s’ha de tenir una mica més de paciència, ens ha agafat una angoixa per fer-ho de seguida i fa molts anys que estem així. Ara no vindrà d’uns mesos o uns anys més.

I com s’ha de fer?
—S’ha de fer molta pedagogia. Segurament s’ha d’explicar però també escoltar. De vegades sembla que la informació només vagi cap a una sola direcció. Hi ha gent que no ho sap i és independentista, però com que ningú no els ha escoltat i els han provat d’imposar una manera de veure-ho, s’han tancat en banda. Conec gent d’orígens diversos que s’han acabat declarant independentistes perquè els han escoltat i han analitzat conjuntament la situació.

Hi ha independència sense els comuns?
—Són una part important. De vegades tinc la sensació que estan com en una situació indefinida, com si no es volguessin acabar de comprometre. No acaba de ser mai clara, la seva posició. El problema és que tampoc no diuen com ha de ser, si no. Trobo que estaria molt bé que els comuns s’aclarissin i ens expliquessin a tots què pensen sobre la independència, perquè no ho he acabat d’entendre.

Tres coses de la independència que us motiven i que feu servir per convèncer un indecís.
—Pel reconeixement de la identitat del nostre país, que per mi és inqüestionable i em fa la sensació que ni això no se’ns concedeix des de fora de Catalunya. Per una societat millor, perquè crec que la independència va lligada a un canvi social. Finalment, hi ha un factor econòmic important que m’interessa. Sóc solidari, però crec que Catalunya és un motor molt potent d’Europa i que no rep ni una ínfima part del que genera.

Quins errors ha comès el procés?
—Demonitzar Madrid. A mi això que Madrid ens roba em fa angúnia, perquè no crec que sigui així. Si de cas hi ha uns mandataris que gestionen malament aquest conflicte. Pensar que nosaltres som els bons i els altres els dolents no crec que sigui positiu per a ningú. De vegades sembla que siguem un poble elegit i no ho som. No baixarà Nostre Senyor a obrir el mar Mediterrani perquè ens separem d’Espanya.

I encerts?
—Demostrar que això no és una cosa dels polítics, és del poble. Ens hem unit i hem deixat enrere el victimisme per mirar endavant pel futur del nostre país. Hem deixat de ser els pobrets catalans per estar orgullosos del que tenim, del que som i del que volem aconseguir.

En algun moment ho heu vist molt magre?
—Jo gairebé sempre ho he vist molt magre, per molt que em faci il·lusió i que cregui que pot anar bé. És molt difícil i s’ha de treballar molt. Està molt bé que cada dia hi hagi més massa social, però tampoc no és bo que ens imposem molta pressa perquè llavors sí que farem salat. Crec que n’hi ha per temps.

Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)‘: Eduard Voltas, Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola, Roc Casagran, Bel Olid,  Imma Tubella i Pau Alabajos

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb