27.02.2026 - 21:40
El verb quedar és un mot d’origen castellà? Segons l’Alcover-Moll ve del llatí quietare (‘calmar’), i ens ha arribat potser “per conducte del castellà”. Joan Coromines el va considerar hispanisme –arrelat–, però més tard n’admeté l’autenticitat quan vol dir ‘estar quiet’. Tanmateix, sembla clar que el significat de ‘restar’, el més estès, es va escampar per influència castellana.
El cas és que, a més de ‘restar’, el quedar castellà ha anat agafant més significats, i el català els ha copiats tots. Tot seguit, us oferim exemples que podem sentir amb aquest verb i us en donem alternatives per si en voleu fer ús.
—Encara queda un xic de vi a l’ampolla
—Encara hi ha un xic de vi a l’ampolla / Encara resta un xic de vi a l’ampolla
—Quedar en ridícul
—Fer el ridícul
—La jaqueta verda li queda molt bé
—La jaqueta verda li escau molt / La jaqueta verda li cau molt bé
—On queda la sortida?
—On és la sortida?
—El discurs ha quedat rodó
—El discurs ha sortit rodó
—He quedat amb ella
—M’he de veure amb ella
—Hem quedat d’anar-hi tots dos
—Hem convingut d’anar-hi tots dos / Hem acordat d’anar-hi tots dos
—No els queda cap més remei
—No tenen cap més remei
—Quedar cec
—Tornar cec / Tornar-se cec
—Les afirmacions han quedat desmentides
—Les afirmacions han estat desmentides
—Em quedo amb l’opinió d’en Pau
—M’estimo més l’opinió d’en Pau
—Quedar-se tot sol a casa
—Romandre tot sol a casa
Acabem amb una frase d’aquest article del doctor Gabriel Bibiloni sobre la qüestió (un article que us recomano vivament): “Substituir una paraula per una altra (barco – vaixell) és molt fàcil, però canviar estructures sintàctiques i semàntiques –és a dir, mentals– és notablement difícil.” Però no pas impossible, podríem afegir-hi.
