Protegir la llengua si ho necessita: el mirall quebequès que fa enrojolar Catalunya

Fa unes setmanes, el Quebec va aprovar una nova llei que blindava encara més el francès arran d'un estudi que preveia un retrocés de la llengua els anys vinents · En parlem amb dos catalans i dos quebequesos

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
19.06.2022 - 21:40
Actualització: 20.06.2022 - 17:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Seria possible a Catalunya un blindatge tan ferm del català com el que s’ha fet al Quebec amb el francès? Segurament podria ser-ho en unes circumstàncies diferents, però en una Catalunya autonòmica en un estat espanyol com l’actual es fa molt difícil d’imaginar. Fa poc, el govern quebequès ha reaccionat a les xifres que mostren un retrocés del francès –molt menor que no pas el del català, però retrocés, al cap i a la fi– amb un nou decret de protecció de la llengua francesa: l’anomenada llei 96, que amplia la llei 101, aprovada el 1977 per a capgirar la situació del francès d’aleshores, molt més amenaçat per la pressió de l’anglès sobre el Quebec, l’únic gran territori francòfon de l’Amèrica del Nord.

La llei 96 ha estat motivada per un estudi sociolingüístic de l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa que pronostica que, si no s’actua, el 2036 el francès serà la primera llengua del 82,2% dels quebequesos, i ho compara amb el 85,4% del 2011. A Catalunya, l’enquesta d’usos lingüístics apunta que el 2018 el català era la llengua habitual del 36,1% de la població, mentre que el 2003 ho era del 46%. “Amb aquest lleu retrocés del francès es fa una llei nova, i a Catalunya, amb el gran retrocés que hi ha encara es rep un atac frontal amb la sentència del 25% de castellà”, diu Hugo Viladevall, un català que va anar a estudiar al Quebec el 1995 i hi va romandre per a treballar de metge. “Una cosa així aquí seria inimaginable, la gent es manifestaria i cremaria el carrer”, afegeix.

Aquesta previsió de retrocés ha posat en alerta l’executiu quebequès, governat pels nacionalistes –però no independentistes– Coalició pel Futur del Quebec, i l’ha portat a aprovar la llei 96. A grans trets, la llei sobretot es fixa en la integració de la immigració i l’educació, que al Quebec funciona amb un sistema dual asimètric. Gairebé tothom cursa els estudis en francès, però la minoria anglòfona pot estudiar en anglès sempre que els seus pares també estudiessin en anglès. És a dir, un nouvingut no pot decidir d’estudiar en anglès, tan sols es permet als membres de la comunitat anglòfona ja existent. La llei 96 no aboleix pas aquest model doble, protegit per la constitució canadenca, però limita les places que es poden oferir en anglès, augmenta les hores lectives en francès dels centres anglòfons i obliga a acreditar-ne el domini per a poder-se graduar.

La votació de la llei va dividir els partits independentistes de l’assemblea. El Partit Quebequès, que és qui a final dels setanta va aprovar la llei 101, va votar-hi en contra bo i argumentant que era una reforma feble que no resolia les dificultats del francès. En canvi, Quebec Solidari, que en un principi s’hi havia oposat per les mesures relatives a la immigració, hi va acabar donant suport.

Marc Pomerleau és un quebequès que es va interessar pel català i va fer un curs d’estudis catalans a la Universitat de Mont-real i ara treballa de traductor de català i francès. Explica que, al Quebec, no tan sols seria inimaginable de voler aplicar una sentència que obligués les escoles francòfones a fer el 25% de les classes en anglès per l’oposició ferma de la població, sinó que seria materialment impossible: “No tothom sap anglès. Fan classes d’anglès des de primer de primària, però la majoria no hi podrien fer assignatures senceres. A Mont-real potser, però a la resta del Quebec hi ha molt pocs anglòfons.”

“No crec que hi hagi un retrocés enorme del francès, però sí que es nota, sobretot a la ciutat. En certs barris de Mont-real, a vegades et pots trobar gent que no parlen francès en un establiment, però per llei tens dret de ser atès en francès”, afegeix. Quan s’hi troba, explica que els demana: “Parles francès?”, i normalment canvien la llengua, tot i que no sempre. En aquest cas, diu que el que s’acostuma a fer és fer un missatge sempre “breu i cordial” a l’empresa o a l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa explicant la dificultat que ha tingut. “Normalment, reben bé les queixes i ho justifiquen perquè són immigrants que fa poc que han arribat i no han tingut temps d’aprendre francès”, diu.

La possibilitat de presentar queixes a l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa ja existia a partir de la llei 101, però la 96 en facilita la tramitació. A més, dóna més poder als inspectors lingüístics i contempla la possibilitat de retirar la llicència comercial a les empreses que violin repetidament d’emprar el francès.

Integració de la immigració

Amb l’anglès, lingua franca mundial, tant present a les fronteres del Quebec, el govern veu preocupant que els immigrants que hi arriben prioritzin l’anglès sobre el francès a l’hora de construir la seva nova vida. “Això és el que molesta la gent, que hi hagi persones que fa molts anys que viuen aquí i no sàpiguen francès o no el facin servir”, diu Pomerleau.

Un dels punts més polèmics de la llei 96 és la clàusula que diu que els immigrants que faci més de sis mesos que són al Quebec hauran de ser atesos obligatòriament per l’administració en francès, i l’anglès es limitarà per als arribats més recents. “Sis mesos són molt pocs, i a més totalment arbitraris. Per què sis en concret?”, demana Elisabet Ràfols, traductora catalana que fa set anys que viu al Quebec i abans n’havia viscut vint-i-dos més al Canadà. “Si volien reforçar que la gent fes servir el francès, hi ha maneres més eficients que no pas aquesta, que posa les coses més difícils als més vulnerables”, afegeix.

Per al català Hugo Viladevall, que al començament parlava anglès, però que quan va decidir de viure al Quebec va estudiar francès, és difícil de creure que els immigrants no vulguin aprendre francès. “No pots anar enlloc sense parlar-ne”, diu, i creu que pot ser més aviat un espantall del partit de govern de cara a les eleccions. “Estic totalment a favor de defensar el francès i la cultura quebequesa, però ho veig un moviment polític. Som en termini electoral i el partit actual ha passat situacions molt difícils per la covid. Tenim un problema administratiu molt greu en el sistema sanitari, hi ha hagut moltes dificultats amb com s’ha gestionat la covid.”

Una de les altres crítiques que es fa a la llei 96 és que no té en compte en cap moment els pobles aborígens que hi habitaven abans de la colonització francesa, i que actualment són grups poblacionals molt minoritaris. Al Quebec sobretot hi ha els inuits, que habiten Kativik, al nord del país, i pobles amerindis com els cree o els mohawk.

“Tenen una llengua pròpia, són d’aquí i no poden tenir els serveis en la seva llengua”, lamenta Alexandre Chartrand, un cineasta quebequès amb relació professional a Catalunya i que hi ha filmat dos documentaris. En aquest mateix sentit, Elisabet Ràfols afegeix: “El francès, com l’anglès, és una llengua colonial. Tota aquesta població que tenen altres llengües triturades durant anys continuen sense ser reconegudes. Les poblacions autòctones del Quebec estan enfadades.”

“A Catalunya li caldria una llei com la 101”

Si bé l’aprovació de la llei 96 ha despertat un intens debat públic al Quebec, hi ha consens social al voltant del marc jurídic que va establir la llei 101, que feia del francès llengua oficial de la legislació, de la justícia, de l’administració, dels organismes parapúblics, del treball, del comerç i dels negocis i de l’ensenyament, com dels efectes positius en la promoció del francès.

Alexandre Chartrand té clar que seria molt favorable pel català si Catalunya adoptés una legislació semblant: “Li caldria una llei com la 101, va tenir un impacte molt positiu.” També ho creu Hugo Viladevall: “El model quebequès seria molt bo per a Catalunya. Tothom aprendria castellà igualment pel context, com ja passa, però la llengua vehicular hauria de ser el català. És molt difícil de fer, evidentment, seria una bomba política. En un estat plurinacional normal, si Espanya fos com el Canadà, es podria fer.”

“Aquí no podria passar que una pel·lícula s’estreni al cinema en anglès i no en francès. És obligatori i no hi ha excepcions”, diu Marc Pomerleau, que en responsabilitza sobretot a la consciència lingüística dels quebequesos: “La gent denuncia a l’Oficina de la Llengua Francesa si no els han atès en francès. El govern no podria fer res si no hi hagués una demanda.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes