Què és el Barçagate?

  • L'escàndol neix de la contractació de l'empresa I3 Ventures, que va executar una campanya de difamació a la xarxa contra persones clau de l'entorn blaugrana

VilaWeb
Redacció
01.03.2021 - 13:20
Actualització: 01.03.2021 - 16:50

El cas I3 Ventures, popularment conegut com a Barçagate, és un escàndol vinculat al Futbol Club Barcelona que va destapar el programa Què t’hi jugues el 17 de febrer de 2020. L’element central del cas és l’empresa I3 Ventures, que suposadament fou contractada per vetllar a les xarxes socials per la reputació del club i de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu. Però un informe lliurat al Barça va palesar que s’havia teixit una campanya de difamació, mitjançant comptes falsos a Twitter i Facebook, contra diversos personatges famosos de l’entorn blaugrana.

Els Mossos detenen Josep Maria Bartomeu pel cas ‘Barçagate’ 

Entre els afectats per aquesta campanya de difamació hi havia jugadors del primer equip del Barça com Leo Messi i Gerard Piqué; llegendes del club com Xavi Hernández, Pep Guardiola i Carles Puyol; a més de l’ex-president del Barça Joan Laporta i el candidat Víctor Font. La campanya anava més enllà de l’ecosistema culer i també va apuntar contra l’independentisme: els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont i entitats i organitzacions com Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i Tsunami Democràtic.

La junta de Josep Maria Bartomeu va assegurar en primer lloc que no havia contractat en cap moment a I3 Ventures, però el president mateix va anunciar poc després que rescindia el contracte vigent des del 2017. Tanmateix, va negar que la funció de l’empresa, si més no a petició del club, fos portar a terme una campanya de difamació. En aquest sentit, va dir que l’encàrrec només era monitorar les xarxes socials i influir en positiu sobre l’opinió que es tenia del Barça.

Un milió d’euros fraccionat

Segons l’informe, publicat per Què t’hi jugues, el Barça es va gastar gairebé un milió d’euros en la contractació d’I3 Ventures, una quantitat molt per sobre del preu de mercat en relació amb el monitoratge de les xarxes socials. De totes maneres, l’import no es va fer en un sol pagament, sinó que es va fraccionar en sis parts i mitjançant diversos departaments del club.

Noves proves demostren la implicació del Barça en la guerra bruta a la xarxa 

A més, malgrat les negacions del club, l’informe contenia informació desglossada sobre l’impacte de sis comptes falsos que havien participat en la campanya de difamació. Aquests perfils eren: Mésqueunclub, Sport Leaks, Jaume un Fil de Terror, Justicia y Diálogo en el Deporte, Respeto y Deporte i Alter Sports.

Dimissions a la junta de Bartomeu

Unes setmanes més tard d’haver-se fet públic el Barçagate, sis directius de la junta de Bartomeu van dimitir en bloc, entre els quals hi havia els vice-presidents Emili Rousaud i Enrique Tombas. En una carta, els directius van argumentar la seva decisió per l’escàndol de les xarxes socials, però també per la gestió de Bartomeu per a fer front a l’impacte de la pandèmia. Així mateix, en diverses intervencions als mitjans, Rousaud va insinuar que hi havia corrupció dins de la junta. “Crec que algú ha posat la mà dins la caixa”, va dir. Més tard, quan el Barça el va amenaçar amb accions judicials, se’n va desdir.

L’auditoria de Price Waterhouse Coopers

El 19 de febrer, poc després d’haver-se sabut l’escàndol, el Barça va anunciar que havia encarregat una auditoria a Price Waterhouse Coopers (PwC) per a esclarir els fets. No va ser fins el 6 de juliol que PwC va lliurar el seu informe al club, en el qual confirmava que havia pagat un sobrecost a I3 Ventures i que s’havia fraccionat l’import per saltar-se els protocols interns d’aprovació de les despeses.

Segons l’auditora, no es van trobar indicis de corrupció i tampoc es va poder vincular la junta amb la campanya de difamació. De totes maneres, la junta es va negar a publicar tot l’informe i només va penjar un resum a la pàgina web del Barça. No va ser fins a final de juliol que el club va publicar completament l’informe.

Investigació judicial del Barçagate

Arran de les declaracions de Rousaud, membres de la plataforma Dignitat Blaugrana van presentar una denúncia contra la junta de Josep Maria Bartomeu per suposats delictes d’administració i corrupció. En aquest sentit, la denúncia apuntava a l’ex-president, la seva mà dreta Jaume Masferrer i el propietari d’I3 Ventures, Carlos Rafael Ibáñez.

Finalment, a mitjans de juny, el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va admetre a tràmit la denúncia. Un mes més tard, després d’haver interrogat l’ex-directora de compliement normatiu del Barça, Noelia Romero, va decretar el secret de sumari, que encara continua.

D’aleshores ençà, la jutgessa ha ordenat diversos escorcolls, com el d’avui a les oficines del club, que han acabat amb les detencions de l’ex-president Bartomeu; el seu assessor Jaume Masferrer; el director general del club, Òscar Grau; i el cap dels serveis jurídics, Román Gómez Ponti.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any