01.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.08.2023 - 21:59
Sovint, tant a l’hora de parlar com a l’hora d’escriure, cometem algunes errades en l’ús dels verbs. La confusió principal és en el règim, és a dir, fem transitius verbs que no ho són i viceversa. Això fa que els escriguem amb preposició quan no n’hi va o sense preposició quan n’han de dur. Vegem-ne quatre casos.
Afectar
Moltes vegades fem servir el verb afectar seguit de preposició, però no en duu, perquè és transitiu.
Això afecta la població o no l’afecta? (i no pas Això afecta a la població o no li afecta?)
Parlar de
El verb parlar sempre va seguit d’un complement encapçalat per la preposició de. I si substituïm aquest complement el verb va acompanyat del pronom en.
Ja en parlarem, de tot això (i no pas Ja ho parlarem, tot això).
Recórrer contra
Quan volem dir ‘acudir a una autoritat’ per oposar-nos a una resolució, una sentència, etc., el verb recórrer és intransitiu i porta preposició.
Recorrerà contra la sentència (i no pas Recorrerà la sentència)
Trucar a
Els verbs telefonar i trucar van seguits de la preposició a. Això vol dir que el complement que duen és indirecte i se substitueix per li.
Si vols trucar a en Marcel, truca-li (i no pas Si vols trucar en Marcel, truca’l)
