Pugna interna a Junts pel cas Madaula

“Violència masclista també és que et modifiquin una proposta sense la teva opinió”, va dir, visiblement emocionada, la diputada Aurora Madaula, al faristol del parlament. Era divendres, en un discurs en el Parlament de les Dones. La denúncia de la secretària segona de la mesa i vice-presidenta de Junts es va relacionar directament amb el fet que dies abans havia estat desautoritzada per haver signat una declaració sobre el dret d’avortament d’Andorra, de suport a l’activista de l’associació andorrana Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés. Però fonts del seu entorn assenyalen que això va ser el detonant d’una situació prèvia de menysteniments, i recorden que Junts ja havia votat a favor d’una moció de solidaritat i suport a “les activistes feministes represaliades per defensar els drets sexuals i reproductius a Andorra” el 26 d’octubre al parlament. Les declaracions públiques de Madaula van indignar diputats del grup parlamentari de Junts. Una vintena, tal com ha avançat Nació Digital, han donat suport a un document crític contra Madaula. L’episodi ha derivat en una nova pugna interna entre sectors: l’entorn de Laura Borràs, de qui Madaula és molt pròxima, i l’anomenat sector pragmàtic, amb vincles amb l’antiga Convergència.

Madaula, que ja comptava abans amb detractors dins la formació, és a l’ull de l’huracà. Les seves declaracions han fet de detonant per a forçar que plegui, mentre que el sector de Borràs hi veu un intent de descavalcar la dirigent afí amb més pes orgànic i institucional amb què compta des que el cas de Francesc de Dalmases, per la polèmica amb el FAQS de TV3, va acabar amb la seva dimissió com a vice-president de la formació. “El poder és masculí i no volen compartir-lo ni canviar-lo, i per això practiquen violències”, va escriure Madaula a Instagram, on també va explicar que fa un any i mig que va a teràpia a conseqüència de les violències que viu a la feina. Després de la seva intervenció al parlament, segons va relatar, “alguns es van donar per al·ludits i van contestar amb un nou atac, una amenaça velada: ‘Haurem de prendre decisions.’”

La permanent del partit, de fet, ja va abordar l’afer aquest cap de setmana, sense prendre cap decisió, segons fonts consultades. Tampoc no se’n va parlar a l’executiva d’ahir. Però sí que s’ha tractat avui a migdia en una llarga reunió del grup parlamentari amb la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, on ha aflorat el malestar sense que Madaula hi fos present. Es preveu que la comissió de garanties encari ara el cas. Segons fonts de Junts, la direcció ho ha traslladat en la reunió al parlament. Hi ha sobre la taula la continuïtat del seu càrrec com a vice-presidenta del partit i es posa igualment en qüestió que es mantingui com a secretària de la mesa de la cambra. Ara, Madaula ja va dir que no preveia de plegar, i per això ara la qüestió passarà als mecanismes interns. Segons fonts consultades, el cas ha arribat aquesta tarda a la comissió de garanties. Alhora, fonts del sector de Borràs indiquen que abans s’hauria d’activar el protocol del partit per a prevenir i abordar la violència masclista. Caldrà veure com es vehicula això, sobretot si Madaula formalitza o no la presentació d’una denúncia internament.

Segons la darrera versió del protocol penjada a la web del partit, és a la comissió de garanties que correspon igualment d’instruir el cas. La comissió és presidida per Magda Oranich que, de fet, ja es va ressentir de les tensions internes que hi va haver per la consideració de lawfare del cas judicial i la condemna de Borràs. Oranich va declarar fa mesos que, si fos ella, dimitiria, i després va fer saber que, quan el cas arribés a la comissió, s’abstindria en el procés. En aquest òrgan els afins a Borràs són minoria. Però el cas de Borràs no hi va arribar, finalment: quan la mesa li va retirar definitivament l’escó, Junts va escenificar el relleu a la presidència del parlament amb Anna Erra i, en el discurs oficial, el partit ha mantingut que Borràs ha estat objecte de persecució política.

Hi ha veus que destaquen, a més, la importància que té en el cas de Madaula el precedent d’Eduard Pujol, a qui Junts va apartar com a diputat i portaveu al parlament per denúncies d’assetjament sexual que no es van formalitzar davant la justícia, mentre que un jutjat va enviar a judici una de les dones per difamació. El partit va mirar de rescabalar Pujol situant-lo com a número tres de la llista de Barcelona en les darreres eleccions al congrés espanyol. Madaula va ser una de les persones que va rebre les denúncies en el seu moment i les va traslladar internament. Algunes fonts asseguren que el retorn de Pujol com a diputat al congrés va suscitar un enfrontament de Madaula amb Turull, tot i que hi ha fonts que ho neguen.

Mentrestant, el partit ha ajornat un consell nacional previst per a aquest cap de setmana en què es podia haver reproduït el debat intern sobre Madaula, tot i que en l’ordre del dia no constava cap proposta de resolució que en demanés la dimissió. L’argument oficial per a traslladar-lo al 13 de gener, tanmateix, és que hi haurà més punts a tractar sobre la negociació amb el PSOE. Junts manté l’hermetisme sobre la reunió amb el mecanisme de verificació que s’hauria de fer aquest mes segons l’acord amb els socialistes espanyols. La falta d’informació sobre la reunió podia ser, també, un motiu d’inquietud entre els consellers nacionals.