10.05.2021 - 21:50
Fer esport o no fer-ne després d’haver superat la covid-19 és una pregunta que probablement s’han fet tots aquells que han passat la malaltia.
En primer lloc, dependrà de les seqüeles que hagin quedat. Cal revisar i comprovar com ens trobem per saber quin és el nivell de partida. Hi ha persones que han emmalaltit, s’han guarit i no tenen seqüeles, i n’hi ha d’altres que sí que en tenen. Algunes seqüeles deriven directament de la infecció. Altres apareixen arran del llarg temps d’enllitament.
Els estudis estimen que el 80% dels pacients desenvolupen un símptoma o més d’un a llarg termini. Fins ara, els cinc símptomes més comuns són la fatiga (58%), el mal de cap (44%), el trastorn d’atenció (27%), la caiguda dels cabells (25%) i la dispnea (24%).
Des del punt de vista mèdic i de l’especialista en ciències de l’activitat física i l’esport, hem de pensar que el virus SARS-CoV-2 entra per la via respiratòria i causa una inflamació generalitzada. I amb això, s’origina una dificultat en l’oxigenació. Conjuntament amb la preocupació per l’estat de salut, l’aspecte psicològic representa la segona de les claus en aquests símptomes a llarg termini.
Ara bé, no podem oblidar que tenim el medicament ideal per a contribuir a millorar: l’activitat física.
Quins beneficis aporta l’activitat física en aquest context?
L’activitat física contribueix a disminuir la inflamació mitjançant les mioquines segregades pel múscul. Compte, no pas amb exercici intens, sinó moderat.
A més a més, millorarà la capacitat respiratòria –ventilació, difusió, transport i perfusió dels gasos–, cardiovascular i neuromuscular. També contribuirà a accelerar el metabolisme i reforçarà la capacitat d’atenció, concentració i la nostra psicologia consolidarà la confiança en nosaltres mateixos.
Reprenent la pregunta que ens ha portat fins aquí: podrem tornar a fer exercici com abans després d’haver superat la covid-19? Per descomptat que sí. Fins i tot m’atreveixo a dir que millor. Al cap i a la fi, si teniu curiositat, millorarà racionalment el vostre coneixement sobre la manera de fer-ne. I amb això, també milloraran els vostres nivells de capacitat, si ho necessiteu i ho voleu.
Si heu estat un llarg període al llit, és molt probable que els metges us prescriguin treballar amb rehabilitadors i fisioterapeutes. Almenys fins que recupereu els nivells bàsics de força, coordinació i respiració. A partir d’aquest moment, us donaran autonomia i us receptaran “activitat física”.
Quina seqüència física hem de seguir?
Després d’haver superat la infecció, la cosa habitual és que el professional sanitari proporcioni un informe aconsellant quin tipus d’activitat s’ha de fer. Però sobretot, què és allò que no es recomana, atès que podria agreujar les condicions de salut. Tot això, acompanyat de la medicació adequada.
És convenient que amb aquests informes us dirigiu a un tècnic en ciències de l’activitat física i l’esport perquè us faci un pla personalitzat.
El meu primer consell com a metge i tècnic en ciències de l’activitat física i l’esport: no feu activitat física en solitari. Com a mínim, fins que no hagin desaparegut totes les seqüeles. Tot i això, porteu el telèfon per si heu de comunicar ràpidament qualsevol incidència. No cal que feu activitat física al voltant de l’hospital, com fan molts pacients després d’un infart de miocardi, per por que us passi res. Això sí, heu de ser previnguts.
Una vegada es disposa de l’informe mèdic, de manera que es tenen identificats els factors de risc, l’expert us farà una avaluació inicial sobre la possible activitat física. Per exemple, quina és la més adequada en el vostre cas en concret.
Per això és important saber algunes dades. Quina activitat física practicàveu abans de la malaltia i en quin nivell? Quines són les vostres preferències esportives? De quins materials o instal·lacions disposeu? Quant de temps li podeu dedicar?
A continuació, decidirà les proves de resistència, força, flexibilitat i coordinació que farà. D’aquesta manera, podreu saber el vostre estat actual de condició física i habilitat.
Una vegada sàpiga quin és el vostre estat actual, el tècnic esportiu farà una planificació de treball progressiu per a anar millorant les diferents capacitats fins al nivell que determineu.
Per a la persona que (re)entrena, és fonamental prendre consciència del seu cos, de les seves sensacions, que han de ser bones.
Important: no heu de fer mai aquesta mena de treball físic amb febre. Com sabem, la febre és un augment de temperatura a conseqüència de la lluita de l’organisme contra un mal. L’exercici físic també fa augmentar la temperatura. Per tant, hi ha el risc de causar un dany important, a més de ser un indicador que alguna cosa no funciona.
Si no us trobeu bé, no forceu la situació. La cosa ideal és descansar i comprovar què passa. No s’ha de fer activitat física amb dolor ni malestar. Cerquem el plaer de l’exercici, les endorfines que se segreguen quan es practica ens ajudaran a aconseguir-ho.
Si podeu, treballeu cada dia. Al cap de tres mesos, tornaran a avaluar-vos físicament, mentre continueu paral·lelament amb el seguiment mèdic.
Per tant, amb prudència i treball suau i progressiu, a llarg termini, segurament tornareu a tenir el nivell físic desitjat. A més a més, aniran desapareixent els símptomes molestos que ens ha causat la covid-19.
Recordeu, un estil de vida sedentari augmenta la mortalitat dels pacients hospitalitzats amb covid-19. És possible que, si éreu una persona activa, això us hagi protegit. Sigui com sigui que estigueu físicament, eviteu de perdre capacitat i cerqueu la millora continuada.
Per tant, gaudiu-ne. Protegiu-vos amb aquest gran medicament: l’activitat física.
Vicente Martínez de Haro és professor universitari especialitzat en Activitat Física, Educació i Salut a la Universitat Autònoma de Madrid. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
