10.05.2019 - 21:50
La iniciativa Primàries Catalunya ha acabat el procés de formació de candidatures de cara a les eleccions municipals amb més d’un centenar de llistes. El projecte, un dels més innovadors i transformadors en la configuració de les llistes electorals, va néixer arran de la proposta del filòsof Jordi Graupera, el març del 2018, de fer unes primàries obertes a tots els partits independentistes. D’acord amb el sistema electoral municipal, si no hi ha cap candidat que obtingui la majoria absoluta, és el més votat qui assumeix la batllia, i una candidatura independentista unitària garantiria la batllia, defensaven.
Finalment, els grans partits se n’han mantingut al marge, però hi ha hagut iniciatives per tot arreu que han decidit de sumar forces i organitzar-se. Tot i que la premissa de la unitat independentista no ha reeixit, l’empresa s’ha mantingut, com diu la mateixa organització, amb l’objectiu de ‘demostrar que hi ha una nova manera de fer política’, amb una ‘política institucional a peu de carrer’.
Una candidatura i un programa ‘des de baix‘
La proposta de primàries ha obtingut el suport de partits com Demòcrates, Solidaritat Catalana per la Independència, els Verds, Reagrupament, i també de l’ANC, que va aprovar de promoure llistes unitàries de cara a les municipals.
Entre desembre i febrer, 40.000 inscrits (més de la meitat, a Barcelona) van votar la configuració de les llistes en diferents municipis. I, en acabat, va començar el procés participatiu per a elaborar el programa electoral.
Primàries Catalunya, que reivindica el mandat del Primer d’Octubre. ha promès de constituir la República catalana i identificar les infrastructures i els punts estratègics per prendre el ‘control efectiu del territori’. També ha subscrit dues peticions de l’ANC: pagar tots els impostos a l’Agència Tributària Catalana i no pactar cap govern municipal amb els partits que van votar a favor d’aplicar el 155.
El programa en l’àmbit local s’ha fet de maneres diverses, segons la localitat: amb taules rodones, debats, la participació de desenes de persones i, com en el cas de Gelida, amb una enquesta participativa centrada en tres eixos, el ciutadà, la ciutat i la república.
En el cas de Barcelona, s’han fet onze taules obertes en què han participat quatre-centes persones, incloent-hi els candidats, voluntaris i associacions. I també s’hi ha pogut participar per mitjà de la web, on s’han fet 380 propostes.
D’aquestes propostes, n’han sortit cent per al programa, i se n’han acabat triant les deu més rellevants en una votació oberta a tothom. El candidat Jordi Graupera ha assegurat que no investiran ningú que no sigui favorable al dret d’autodeterminació i al peatge de congestió per a entrar a la ciutat.
Les candidatures concentrades a l‘àrea metropolitana
Finalment, s’han format cent vint-i-una candidatures (13% dels municipis), de les quals seixanta-cinc són llistes de Primàries Catalunya i cinquanta-sis llistes independents. A les quinze ciutats més poblades de Catalunya, hi ha nou candidatures vinculades a aquestes primàries, amb noms diversos, com ara Terrassa per la República, Independència i República (Sabadell) i Barcelona és capital.
La majoria de candidatures es concentren a Barcelona i la rodalia i, més concretament, en municipis on la majoria independentista no és clara i on no governen ni PDECat, ni ERC, ni CUP, tot i que en el conjunt de Catalunya tres quarts dels municipis en tenen un, de govern independentista, i en sis de cada deu els partits independentistes van assolir més del 70% del vot el 21-D.
En aquests municipis, una candidatura única podia ser clau per a concentrar el vot, però l’efecte ha estat contrari, perquè és una llista més que competeix amb les altres. És veritat que també hi ha altres motivacions en aquest projecte, com ara situar l’independentisme per sobre d’interessos partidistes, forçar una regeneració política en alguns municipis i posar l’accent en l’apoderament ciutadà, amb la capacitat dels inscrits de controlar tot el procés de configurar la llista i elaborar el programa electoral.
Els candidats de les principals ciutats catalanes
Una llista única independentista podria haver estat clau i ser la més votada, tenint en compte que en alguns municipis governen formacions amb minories molt minses, com ara Barcelona (25% dels vots) i Mataró (18%). Això passa perquè, com hem dit, quan no hi ha una majoria alternativa, governa automàticament el partit més votat.
Amb tres o quatre llistes, l’efecte d’aquestes candidatures encara és una incògnita. En el cas de Barcelona, es presenta Jordi Graupera, qui ha obtingut el suport de l’ex-presidenta del parlament Núria De Gispert i de la consellera Clara Ponsatí, que seran en un lloc simbòlic de la llista. Les enquestes deixen la candidatura al llindar d’obtenir representació a l’ajuntament, amb vora el 5% necessari per a entrar en el repartiment de regidors.
A les altres grans ciutats, lluny dels mitjans de comunicació i sense enquestes, és encara més difícil de saber les expectatives electorals de les candidatures. A Terrassa, les primàries les va guanyar Pepi Oller, part del grup impulsor de Terrassa Decideix i de l’ANC; a Sabadell, l’encapçala Àngels Folch, docent de l’escola cooperativa Joanot Alisand, activista impulsora de la Plataforma pel Dret a Decidir, 10 Mil a Brusel·les i impulsora de l’ANC. A Lleida, on l’independentisme va assolir més del 50% dels vots en les eleccions al parlament, però hi governen els socialistes amb Ciutadans, presenten el fotògraf Jordi V. Pou; a Reus, Lluís Pallejà, vinculat als moviments culturals i educatius; a Mataró, la psicòloga Anna Brun; i a l’Hospitalet de Llobregat, el guanyador de les primàries i regidor de JxCat, finalment, se n’ha desmarcat i serà Carles Salvadó, president del patronat de la fundació PuntCAT, qui encapçali la candidatura.
Cal afegir candidatures a desenes de ciutats més, com les d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Bigues i Riells, Castelldefels, Gelida, Granollers, Manresa, Santa Cristina d’Aro, Tortosa i Vilassar de Mar.
Candidatures transversals
Encara que, en l’àmbit nacional, els partits s’han desmarcat de la proposta de Primàries Catalunya, en l’àmbit local sí que hi participen. A les Borges Blanques, han configurat la llista Borges per la República – Som Primàries, amb el suport d’ERC i la CUP, el CDR i l’ANC local. A les primàries ha sortit escollit, com a cap de llista, l’actual regidor de la CUP Josep Farran.
De la mateixa manera, a Sant Pere de Ribes, les dues principals forces independentistes, UM-9 – CUP i el PDECat, s’han unit amb el Moviment d’Esquerres, l’ANC i el CDR per formar la llista Construïm. En aquest cas, però, la direcció nacional del PDECat hi ha presentat una llista al marge de la seva secció local.
També s’ha conformat una llista unitària a Argentona, Unitat per Argentona, que té el suport de la CUP, dels comuns, ERC, l’ANC i el CDR, entre més. I encara cal afegir algunes propostes i confluències innovadores, com la configurada per Dolors Sabater a Badalona, amb ERC, la CUP i sectors sobiranistes dels comuns, la qual ha creat un òrgan de coordinació amb altres confluències de Ripollet, Cerdanyola, Badia, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs.
Les confluències d’esquerres ja van mostrar ser un model d’èxit a les eleccions municipals del 2015. En aquest cas, Primàries Catalunya mostrarà la capacitat d’obtenir representació, d’incidir en la política municipal i de crear un nou espai en la política catalana de cara a eleccions futures.
