16.11.2022 - 13:30
|
Actualització: 16.11.2022 - 20:09
Un grup d’entitats cíviques i de memòria històrica ha presentat una querella contra la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona per crims de lesa humanitat comesos durant el franquisme. Aquesta denúncia és la primera que s’interposa arran de l’aprovació de la nova llei de memòria democràtica validada al congrés espanyol.
La querella per crims de lesa humanitat interposada té noms i cognoms i es presenta per les tortures comeses contra el sindicalista Carles Vallejo, detingut dues vegades, el 17 de desembre de 1970 i el 3 de novembre de 1971. Va ser processat tres vegades per la seva activitat política i sindical.
“Sé que m’implico en un fet traumàtic, però faig aquest pas pel deure de memòria”, ha relatat Carles Vallejo mateix en la presentació de la querella. “I ho faig pensant en els milers de persones anònimes que al llarg de la dictadura i la transició van patir la tortura i la repressió més ferotge, en memòria de tots els antifranquistes, i per fer possible el dret de memòria de les noves generacions”, ha afegit.
Aquesta denúncia, que no s’espera que sigui l’única, forma part d’una iniciativa que també té una branca política. Cercarà aliances amb diferents forces polítiques per a pressionar a Madrid i aconseguir que l’edifici deixi de ser una comissaria i esdevingui un espai de memòria, conservació d’arxius i un centre d’interpretació de la tortura.
Les entitats que han presentat la iniciativa també volen fer un treball de conscienciació adreçat als joves que fomenti la lluita contra els discursos de l’odi i les garanties de la no repetició de l’horror. “No es tracta de buidar l’edifici”, ha dit Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, una de les deu entitats impulsores. La resta són: l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, l’EUROM – European Observatory on Memories, la Fundació Cipriano Garcia, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans i la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
Una llei coixa
La llei de memòria democràtica aprovada al juliol declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d’amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes, que ho reclamaven per tal d’investigar i jutjar a l’estat espanyol els crims del franquisme. És per això que ERC s’hi va abstenir i Junts i la CUP hi van votar en contra.
Precisament, una altra reivindicació que feien aquests partits i que no va ser atesa per la llei és que es tornés la titularitat de les dependències de la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per convertir-la en un museu i un centre de memòria.
