Pompeu Fabra a la ràdio

‘L’obra de redreçament del català literari és sobretot una obra de descastellanització i en la majoria dels casos és la llengua antiga que ens dóna el mot o el gir amb què cal reemplaçar el mot o el gir castellà. D’aquí el nombre creixent d’arcaismes de la llengua escrita actual.’

Aquestes paraules que semblen escrites ara mateix (tot i l’accent diacrític a ‘dóna’ que avui l’acadèmia no admetria), es varen publicar al diari La Publicidad el 18 de novembre de 1919 –dilluns farà cent anys, doncs– i són el paràgraf inicial de la primera ‘Conversa filològica’ escrita per Pompeu Fabra. Un projecte de divulgació que es va mantenir fins al 1928 i que va aplegar vuit-cents quaranta articles en els quals el Mestre dialogava amb els lectors, aclaria dubtes, comentava les solucions que adoptava l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i lluitava per la depuració del català i la unificació de la llengua amb un estil planer perfectament adequat al mitjà periodístic que li feia de suport.

De seguida els articles varen sortir sense títol, però en aquest que obria el foc sí que n’hi va haver un. Un de ben entenedor i significatiu –’Per la puresa de la llengua. Els castellanismes’– que resumia molt bé no tan sols les intencions de Fabra en el moment de posar-se en acció, sinó el fil conductor principal que animava tot el projecte.

Aquest centenari de les ‘Converses filològiques’ arriba amb el reflux encara de l’Any Fabra, que al llarg del 2018 va commemorar amb un munt d’activitats arreu del país els cent cinquanta anys del naixement del Mestre a la vila de Gràcia. Això podria fer pensar en un cert relaxament a l’hora de plantejar nous projectes al voltant de l’obra fabriana. Sortosament, però, el treball de Fabra (i la seva necessitat, encara avui) fa que, amb el pretext de les ‘Converses’, es posin en marxa unes quantes iniciatives més.

Un joc d’escapada

Penso, per exemple, en ‘A l’ombra de sant Pau’, el primer joc d’escapada (allò que ara s’anomena escape room) sobre la llengua que es va anunciar ahir mateix i que, segons llegeixo en la nota de presentació, es fa amb grups d’entre 4 i 6 persones que hauran de resoldre, en només quaranta-cinc minuts, una sèrie d’enigmes en l’espai tancat de la sala Jaume Massó i Torrents del IEC.

El joc ‘A l’ombra de sant Pau’ –una idea dels impulsors de les Rutes Pompeu Fabra, Mònica Montserrat i David Paloma, que té el suport del IEC i de la Direcció General de Política Lingüística– està ambientat en l’època de la guerra del 36-39. Concretament, l’acció té lloc el 17 de març de 1938, quan Barcelona va patir uns dels bombardaments més mortífers de la guerra. Una de les bombes va afectar el despatx de Pompeu Fabra, que aquell dia no hi era. El joc demana precisament als participants que, per poder-ne sortir, trobin set converses filològiques d’un gran valor per al futur de la llengua catalana que el Mestre tenia desades en aquest despatx.

Les sessions del joc d’escapada començaran dilluns, 18 de novembre, i els primers participants seran alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística. Les inscripcions, en grups o individuals, es canalitzaran per mitjà del formulari que es troba en aquesta adreça.

Pompeu Fabra a la ràdio

Una altra iniciativa dels mateixos promotors de l’anterior és la que es titula ‘Pompeu Fabra a la ràdio’. Mònica Montserrat i David Paloma, amb el nom de ‘Audioconverses filològiques’, han posat veu a una selecció de setanta-dues converses. Són petites peces radiofòniques, de dos minuts de durada cadascuna, que mostren la visió que tenia Fabra sobre l’ortografia, els castellanismes, la llengua antiga i la sintaxi, entre més aspectes.

Com deia l’enyorat Joan Solà i remarca Jordi Mir, curador de les obres completes de Pompeu Fabra, les converses són ‘un dels conjunts científicament i socialment més perfectes i més influents de Fabra’. Mònica Montserrat, que llegeix les converses en el seu accent tortosí, apunta que ‘és una manera distreta de seguir els comentaris de Fabra i alhora d’aprendre llengua’. I David Paloma, de parla central, afegeix que ‘la tria permet sentir raonaments filològics amens, en contrast sovint amb les solucions d’altres llengües’.

A aquestes setanta-dues audioconverses seleccionades per Montserrat i Paloma, s’hi accedeix per mitjà d’aquest enllaç.

Les diverses edicions de les ‘Converses’

En cent anys, les ‘Converses filològiques’ s’han publicat parcialment en quatre ocasions: el 1924 per l’editorial Regina; el 1946 en una edició d’homenatge; els anys 1954-1956 per l’editorial Barcino, i els anys 1983-1984 per l’editorial Edhasa. No va ser fins al 2010, en el volum 7 de les obres completes de Pompeu Fabra, que es van recollir totes les ‘Converses filològiques’ de La Publicidad (més tard la Publicitat) i que, a més a més, es poden consultar lliurement en l’imprescindible Portal Pompeu Fabra. Més concretament, en aquesta adreça.

Passen els anys i, amb les lògiques actualitzacions, l’obra del Mestre Fabra continua essent útil i necessària. Les institucions, les entitats culturals del país i molta gent a escala particular tenen aquesta mateixa percepció i això és positiu perquè, al cap i a la fi, només nosaltres lluitarem per la defensa del català i per situar-lo en el lloc que li pertoca. Una feina que el mateix Fabra ens esperonava a fer de manera incansable perquè ‘cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança’.