La policia és responsable del 32% dels incidents contra la llibertat de premsa

Un informe de Mèdia.cat revela que durant les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasel la policia va ferir onze periodistes · Els últims dos anys s'han jutjat dos fotoperiodistes, que finalment han estat absolts · Els desnonaments i les manifestacions és on més incidents es produeixen

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
22.02.2022 - 07:00
Actualització: 21.02.2022 - 21:12

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els cossos policíacs són els causants del 32% dels incidents contra la llibertat d’expressió i el dret a la informació dels periodistes durant el 2021 i el 2022, el 25% si s’inclou la censura a ciutadans no periodistes. És el que recull l’informe Policies contra periodistes de Mèdia.cat –l’observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils–, a partir de les dades del Mapa de la censura, que registra incidents als Països Catalans que coarten la feina dels periodistes o que poden restringir la llibertat d’expressió o el dret d’informació dels ciutadans. Podeu llegir-lo ací:

L’informe –redactat per la periodista Gemma Garcia– analitza la censura exercida per la policia durant els dos darrers anys i la compara amb les dades de 2019, any especialment convuls per les protestes contra la sentència que va condemnar als presos polítics, quan la policia va causar 87 incidents contra la llibertat d’expressió i el dret d’informació, el 29,5% del total. “La percepció entre professionals, organitzacions i sindicats de periodistes és que cada vegada són més les traves per garantir el dret a la informació de la ciutadania”, s’afirma a les conclusions del report.

Els obstacles patits pels periodistes mentre informen prenen múltiples formes, però segueixen un patró comú. D’una banda, es concentren en el marc de cobertures informatives a mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en protestes contra desnonaments. En segon lloc, es produeixen tant contra periodistes que van visiblement identificats amb armilla i braçalet de premsa, o no. El Grup de Periodistes Ramon Barnils recorda que dur una identificació visible no és obligatori i que cap cos policíac no hauria d’agredir ningú sense motiu, i menys quan clarament està informant dels fets. Amb tot, cada cop és més habitual que la policia actuï com si fos obligatori, tot i que això no garanteix que sempre permetin els periodistes d’informar. “Durant les manifestacions, i especialment quan hi ha enfrontaments entre manifestants i policia, hi ha fotoperiodistes que han de fer front a dificultats per documentar allò que està passant i han rebut impactes de projectils policials. Durant els desnonaments, molts fotoperiodistes també topen amb problemes per desenvolupar la seva tasca: són identificats i, en diversos casos, sancionats sense ser reconeguts com a professionals.”

Mireia Comas i Albert Garcia, fotoperiodistes portats a judici

Entre 2020 i 2021 els fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia van haver d’assistir com a acusats a un judici per la seva feina mentre cobrien mobilitzacions, dels quals finalment van ser absolts. Comas va ser detinguda quan cobria un desnonament a Terrassa el 13 d’octubre de 2020. Segons que explica Comas, freelance, quan va arribar al desnonament els Mossos d’Esquadra ja eren dins de l’immoble i es va quedar al replà, mentre que els agents van escriure a l’atestat policíac que va intentar entrar al pis. “Quatre agents em van envoltar dient-me que em prendrien la càmera si feia fotos i jo em vaig identificar. Em van començar a amenaçar, em vaig sentir intimidada, i un va ordenar que em retinguessin al pis de dalt”, explica. Diu que va voler sortir de l’edifici quan una agent li va barrar el pas, la van placar contra la paret amb el colze al coll i la van emmanillar.

La fiscalia va demanar una condemna d’un any de presó i 170 euros d’indemnització acusada d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat, però finalment el jutjat penal 3 de Terrassa la va absoldre. La sentència no va donar versemblança a la versió dels Mossos d’Esquadra, exposa les contradiccions dels agents i diu que no estava provat que atemptés contra els agents.

Albert Garcia, fotoperiodista de El País, va ser detingut durant les protestes contra la sentència a l’anomenada Batalla d’Urquinaona mentre fotografiava una detenció violenta d’un manifestant. Explica que un agent antiavalots de la policia espanyola se li va posar a un pam de la càmera per evitar que continués documentant-ho i li va fer un cop contundent al pit. Quan li va recriminar l’agressió recordant que era fotoperiodista, l’agent va cridar que l’havia agredit i va demanar als seus companys que el detinguessin, cosa que van fer de manera violenta.

La fiscalia inicialment en demanava una condemna d’un any i mig de presó, però el dia del judici ho va rebaixar a una multa de 4.800 euros per resistència a l’autoritat. Finalment, va ser absolt per falta de proves.

Protestes contra l’empresonament de Hasel

Dels dos darrers anys, el mes amb més incidents contra periodistes registrats al Mapa de la censura va ser el febrer de 2021, coincidint amb les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, especialment actives a Barcelona, València i Girona. Durant les manifestacions 12 periodistes van ser coaccionats de diverses maneres per la policia mentre informaven de les manifestacions, 11 dels quals amb violència física i el fotoperiodista freelance Carlos Pérez Martínez va ser identificat pels Mossos d’Esquadra després d’haver fet una fotografia. A banda, 5 periodistes van ser agredits per manifestants.

Diversos periodistes van patir impactes de bales de foam. Una d’ells va ser la periodista d’Europa Press Marta Palma, que va rebre un impacte al cap, darrere l’orella, quan trucava a una ambulància perquè assistís una manifestant ferida que va perdre un ull per un altre impacte. Quan va rebre el tret, portava armilla de premsa i el braçalet posats. El protocol sobre l’ús de les bales de foam estableix que sempre s’han d’emprar de l’abdomen cap avall i, en cas que la persona objectiu tingui un objecte “llancívol, contundent o arma blanca”, també a les extremitats.

El fotoperiodista de Levante Germán Caballero va denunciar a Twitter que la policia li havia colpejat el ventre i les cames mentre treballava, i el periodista de València Extra Segi Pau va explicar que li havien clavat cops a l’esquena, on duia una motxilla, tot i que anava identificat i cridava que era periodista. Mar Segura, reportera d’À Punt, també va ser agredida tot i que portava el micròfon amb el logotip de la televisió pública.

Dificultats per a informar de desnonaments

Almenys en 17 ocasions durant 2020 i 2021, els cossos policíacs han coartat la feina dels periodistes quan cobrien informativament desnonaments. D’una banda, diversos fotoperiodistes es queixen de les traves deliberades dels Mossos d’Esquadra, que els impedeixen de fer fotografies. En moltes ocasions, l’operatiu policíac es desplega abans de l’hora prevista de l’arribada de la comitiva judicial i els periodistes es queden darrere dels perímetres policíacs, sense visibilitat per a fotografiar com es desenvolupa el desnonament.

Durant els darrers dos anys s’han registrat una desena d’identificacions a professionals de la informació, 6 dels quals han acabat amb una sanció de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. En 5 ocasions hi ha hagut periodistes que han patit amenaces, intimidacions o obstaculitzacions per part de la policia i almenys 2 periodistes han estat agredits físicament per la policia. El 14 de desembre de 2020, el fotoperiodista Joan Mateu Parra va rebre tres cops de porra quan cobria un desnonament; i el 14 de gener de 2021, el fotoperiodista Pol Cartie va denunciar haver rebut empentes i cops per part d’un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra durant un altre desnonament.

Sancions per la llei mordassa

Entre el 2020 i el 2021 el Mapa de la censura ha registrat 9 procediments sancionadors a través de la llei mordassa, dels quals 7 han estat el 2021. A més d’aquests casos, l’informe explica que en altres ocasions la policia ha identificat periodistes mentre informaven i els han dit que els aplicarien la llei mordassa, però finalment no han rebut cap sanció. Amb tot, això no treu el malestar psicològic i el patiment inicial, amb l’objectiu d’intimidar el periodista.

Gairebé totes les sancions recopilades deriven de cobertures de desnonaments, i gairebé sempre els Mossos d’Esquadra acusen els periodistes de formar part del grup d’activistes que intenta aturar el desnonament, en comptes de reconèixer-los com a professionals de la informació. Sovint els acusen d’obstrucció a l’autoritat o de desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents, delictes greus i amb multes associades d’entre 601 i 30.000 euros. Són els casos dels fotoperiodistes Joanna Chichelnitzky, Axel Miranda i Lorenzo D’Agostino.

Només hi ha tres casos d’aplicació de la llei mordassa en contextos diferents de cobertures de desnonaments. El càmera Adrián Sánchez va ser sancionat per la policia local de Barcelona el 20 de març de 2020 per suposada desobediència mentre estava parat fent una guàrdia periodística a la plaça d’Espanya. El fotoperiodista Xavier Hurtado també ha estat sancionat en dues ocasions. El maig de 2021 va rebre una sanció per haver publicat a Twitter i Instagram una fotografia on denunciava com un sergent dels Mossos d’Esquadra el retenia mentre cobria el tall de la Meridiana de Barcelona abans de denunciar-lo per desobediència, cosa que en si mateix també és una limitació del dret d’informació. El van sancionar perquè, segons que diuen els Mossos, amb la difusió de la imatge, “tothom ha tingut accés per veure el rostre, imatges i comentaris fetes al sergent, per la qual cosa compromet greument la seva seguretat i la de la seva família”. A banda, el desembre de 2021 va rebre una altra sanció, aquest cop perquè va col·locar-se darrere de la línia policíaca en un acte polític de Vox a l’Hospitalet de Llobregat.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €