La tertúlia proscrita

Entitats per la llengua recorren al TC espanyol contra l’exclusió de les entitats del català del cas del 25%

  • És l'últim pas abans d'anar a la justícia europea

VilaWeb
Redacció
04.04.2024 - 19:31
Actualització: 04.04.2024 - 20:46

La Plataforma per la Llengua, l’Associació d’estudiants en defensa de l’educació pública i la Fundació Catalunya Fons ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol que ratifica la resolució del TSJC que exclou les entitats en defensa del català del procés judicial que imposa un 25% de castellà a les aules del Principat.

El TSJC va al·legar que el procés judicial tenia a veure amb la vehicularitat del castellà, i no pas del català, per justificar la inadmissió de les entitats en defensa del català com a parts interessades i, en canvi, l’admissió d’Asamblea por una Escuela Bilingüe i Hablamos Español.

Les entitats demanen l’empara del Constitucional espanyol per una triple vulneració de drets: a la tutela judicial efectiva, a la igualtat de tracte i a no discriminació, i a tenir el jutge predeterminat per la llei. Es tracta de l’últim pas abans de recórrer a la justícia europea.

Així, consideren que participació del jutge Javier Aguayo en el procés judicial hauria de forçar la nul·litat de la sentència del 2020, que imposava un mínim del 25% de castellà a les escoles, perquè ell mateix va triar intervenir en el cas.

En un comunicat, la Plataforma titlla la decisió del TSJC d’excloure les entitats de defensa del català del procés d’irregular, i denuncia que “l’excusa que al·legava per no acceptar l’entitat com a part interessada era particularment ridícula, atès que ho justificava perquè el cas tenia a veure amb la vehicularitat del castellà, i no pas amb la del català, quan és evident que l’ús d’una llengua i de l’altra són vasos comunicants”.

“Amb l’exclusió del procés judicial, s’ha negat a l’entitat la possibilitat de defensar la seva posició sobre l’execució de la sentència, una execució dictada arran d’una petició d’Asamblea por una Escuela Bilingüe. Cal tenir en compte que un principi bàsic del dret processal és el principi de contradicció i que no hi pot haver un procés judicial en què només s’accepti la participació d’una de les parts”, continua el comunicat.

És per això que l’entitat considera que no ha rebut un tracte igualitari en aquest procés judicial i que, per a dissimular la discriminació, el mateix tribunal ja va evitar resoldre totes les peticions de personació en una mateixa resolució i va optar per emetre dues resolucions diferenciades en funció de si les entitats eren partidàries, o contràries, a introduir el castellà com a llengua vehicular. L’aplicació diferent de la llei en funció d’aquest criteri vulnera, per Plataforma per la Llengua, l’article 14 de la constitució espanyola, que diu que tots els ciutadans són iguals davant la llei. En aquest cas, a més, el tribunal va rebutjar la personació de l’entitat per la posició processal que intuïa que defensava, per bé que Plataforma per la Llengua no va tenir ni l’oportunitat de manifestar-la en el procés judicial.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any