Petit repunt de l’activitat al desembre

  • Si la indústria manufacturera continua en una situació molt delicada, alguns sectors dels serveis va créixer lleugerament l'últim mes de l'any, empesos per un augment de les comandes · El fet important és que el sumatori global és positiu

Jordi Goula
04.01.2024 - 19:55
VilaWeb

En la Comptabilitat Nacional de Catalunya del tercer trimestre, al marge de l’agricultura, es destacava la situació negativa de la indústria. La taxa intertrimestral era del -0,9% i venia d’un -1,2% del segon trimestre. Per una altra banda, l’índex de producció industrial (IPI), en l’acumulat del mes d’octubre, baixava d’un -0,4%. Durant el 2023 s’ha anat convertint en el sector més feble de la nostra economia. Sortosament, com vèiem ahir, l’ocupació no se n’ha ressentit gaire encara, perquè les xifres de desocupació del desembre van baixar d’un -4% i al novembre d’un -5,3% en l’acumulat de l’any.

A tot l’estat espanyol no hi ha gaires diferències. Al tercer trimestre, la caiguda a la indústria dins el PIB va ser del -0,7%, que seguia un -1,2% del segon. I l’IPI perdia un 0,9% en l’acumulat de l’octubre. La desocupació augmentava lleugerament el mes de desembre en relació amb el novembre, però en termes anuals la baixada superava el 7% sectorial.

A Europa, les coses han anat pitjor. Segons l’Eurostat, l’oficina d’estatística de la Unió Europea, al setembre la producció industrial desestacionalitzada va disminuir d’un 1,1% a la zona de l’euro i d’un 0,9% a la UE, en comparació amb l’agost del 2023; i, en comparació amb el setembre del 2022, la producció industrial va perdre un 6,9% a la zona de l’euro i un 6,1% a la UE. El pes d’Alemanya i el mal moment que ha travessat ­–i travessa– han estat decisius. No cal dir que la situació d’Europa ens afecta directament, sobretot per la via de les exportacions. Recordem que fins a l’octubre (última dada que tenim) a Catalunya han crescut d’un 9,7% acumulat, però a tot l’estat el creixement és zero. Val a dir que a Catalunya les vendes d’automòbils a l’exterior han salvat les xifres, ara com ara. I que els nostres principals clients (dues terceres parts) són els països de la zona euro.

Amb aquest panorama, s’esperaven les primeres dades del mes de desembre, per tal de veure com acabava l’any. I ja les tenim aquí. Són les impressions dels directors de compres (PMI) que publiquen cada mes a S&P global. I la veritat és que no canvien gaire el panorama que hem vist aquests darrers mesos.

El comentari que fa el director de l’enquesta, referida a l’estat espanyol, és prou evident. Segons que explica, el sector manufacturer tanca l’any amb una “nota ombrívola”. Afirma: “El nostre model d’estimació en temps real del PIB, que inclou les xifres del PMI per al sector, indica una contracció de la producció per al quart trimestre. Els indicadors clau de futur, com ara les noves comandes i les comandes pendents, han disminuït a un ritme més ràpid que el mes anterior.”

Amb aquestes paraules, no cal dir que les perspectives per al començament del 2024 semblen bastant deslluïdes. De totes maneres, dins la manca d’optimisme que respira l’enquesta, també diu: “Malgrat els senyals, en general negatius, per als fabricants espanyols, es nota la presència d’una certa resiliència, perquè uns quants indicadors suggereixen que no hi ha indicis de capitulació. Tant la contracció de la producció com la de les comandes d’exportació han frenat la caiguda, cosa que ofereix una petita llum d’esperança.”

El comentari es basa en aquest fet: “S’observa un bri d’augment en l’optimisme entre la majoria de les empreses, respecte dels seus nivells de producció en els dotze mesos vinents. Dins el sector manufacturer, els béns de consum emergeixen com una força estabilitzadora. Aquest segment continua mostrant un creixement en termes de producció, ocupació i noves comandes. En un contrast marcat, els béns intermedis i els béns de capital s’encaren a desafiaments importants en aquestes categories.”

Vet aquí que, malgrat la visió pessimista, deixa una petita llum encesa. I és una mica més forta encara en l’examen que els PMI han fet avui del sector serveis. Segons el director de l’enquesta, “en contrast amb la feblesa econòmica a Europa en general, el sector serveis d’Espanya sembla traçar el seu propi rumb. En comptes de sucumbir a la desacceleració econòmica generalitzada, les empreses de serveis a Espanya encara segueixen una trajectòria d’expansió. Si bé dista molt de ser un auge en tota regla, la resiliència és sorprenent, especialment considerant l’estat d’ànim moderat en el sector manufacturer i l’evolució mediocre del sector serveis en algunes altres parts de la zona euro.”

I afegeix que el sector serveis a l’estat espanyol té al davant un panorama una mica més positiu. En què es basa? Doncs en el fet que les noves comandes tenen un “sòlid repunt” i la contracció de les comandes pendents, en general, ha disminuït. Encara més, emfasitza el fet que les empreses mostren més optimisme respecte de l’activitat per als dotze mesos vinents, en comparació amb el mes anterior, cosa que qualifica de “nota prometedora per a tancar l’any”.

Aquest punt em sembla força important, si pensem que els serveis tenen un pes molt fort dins l’activitat de l’estat espanyol i també a Catalunya. Per això em sembla destacable que, dins el període complicat en què ens trobem, el sumatori de serveis i indústria presenti un resultat conjunt positiu. L’informe global ho defineix així: “L’activitat total del sector privat retorna a un creixement marginal al desembre.” No em sembla gens malament, encara que sigui només “marginal”. Per això conclou que, “amb el suport dels creixents nivells d’activitat del sector serveis, l’activitat total del sector privat va augmentar al desembre per primera vegada en tres mesos. No obstant això, com que la producció manufacturera va continuar disminuint, encara que a un ritme més lent, el creixement en general va ser només marginal”.

Això és subratllat per l’Índex Compost d’Activitat Total per a Espanya, que va marcar 50,4 punts enfront dels 49,8 registrats el mes anterior. Recordem que el nivell 50 traça la frontera entra l’expansió i el decreixement. En el context europeu, l’estat espanyol és en segon lloc, darrere Irlanda (51,5), i té la màxima puntuació en cinc mesos. Passa davant d’Itàlia (48,6), Alemanya (47,4) i l’estat francès (44,8). Cal destacar que els nivells d’aquests tres països, al desembre, són en màxims d’aquests últims tres mesos, cosa que, essent encara molt poc, vol dir que no empitjora més la situació.

Els analistes de S&P global calculen una correspondència entre els seus punts i l’evolució del PIB. A l’estat espanyol, el creixement del PIB surt negatiu en termes intertrimestrals en el sector industrial, però positiu en el total, una vegada hi han sumat els serveis. Concretament, al voltant del 0,5%. Parlem del quart trimestre de l’any passat. La referència més clara que tenim per a comparar si aquesta estimació és acceptable és el model utilitzat per l’AIReF, que ofereix una valoració en temps real del creixement intertrimestral del PIB, que precisament ahir es va actualitzar. I el resultat és un creixement del 0,4% sobre el trimestre anterior. Així doncs, podria ser que no anessin gaire desencaminades ambdues estimacions. No cal dir que ens movem en el tall de la navalla –no hem parlat de la situació geopolítica mundial– i que tot és possible…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any