Per què la natació és tan bona per al cervell?

Si nedeu habitualment, segurament no havíeu pensat en tot allò que us aporta

VilaWeb
José A. Morales García
20.08.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No és cap novetat que l’exercici és bo per al cervell. Compleix un principi bàsic: allò que és bo per al cor, és bo per al sistema nerviós. Però hi ha alguna activitat física que tingui més avantatges que una altra?

De raons per a anar a la piscina, a un llac o a la mar aquest estiu n’hi ha moltes: fer més suportable la calor, passar una estona agradable, exercitar els músculs, etc. Però la millor de totes és que la natació és un dels exercicis més complets per a millorar la nostra salut física i mental.

I per a convèncer-vos que continueu llegint aquest article, us revelarem un secret: l’expressió “font de la joventut eterna” podria ser literal. La clau és a l’aigua.

Ací teniu un avançament. La natació promou l’alliberament de substàncies al cervell que milloren la cognició i la memòria, gràcies, en bona part, al fet que contribueix a establir noves connexions cerebrals. Ajuda l’organisme a lluitar contra l’estrès oxidatiu i els radicals lliures i millora el sistema immunitari. En conjunt, millora l’estat d’ànim.

Comencem a nedar.

D’entrada, els beneficis físics de la natació són innegables. És un exercici molt complet que fa moure els principals grups musculars del cos. A més d’estimular el sistema cardiovascular, es fa molta més feina que en unes altres activitats gràcies a la resistència de l’aigua. Un altre avantatge és que el cos, com que és submergit, rep menys impacte físic i és més fàcil de moure’s.

És tan important la forma física com la salut mental.

Esclat d’endorfines

Com a bon exercici aeròbic –aquell que demana un esforç del cor i els pulmons per a proporcionar oxigen als músculs–, la natació produeix l’alliberament d’endorfines.

Aquestes substàncies són la droga natural del cervell, ja que redueixen la percepció del dolor, ens proporcionen plaer i una immensa sensació de benestar i felicitat. Aquesta és la raó per la qual la natació és tan addictiva, perquè les endorfines secretades s’uneixen als receptors d’opioides del cervell, encarregats de funcions com són la sedació, la reducció del dolor i l’eufòria.

Que ningú no s’espanti. Les endorfines no són negatives en cap cas, ans al contrari. Entre més coses, s’ha demostrat que són efectives per a tractar la depressió. Fins i tot alguns estudis han demostrat que resulten molt més eficaces que alguns fàrmacs antidepressius. En aquest sentit, la natació com a teràpia millora l’estat d’ànim i redueix els símptomes de qui té aquest trastorn. Això permetria de reduir i fins i tot eliminar la medicació en alguns pacients.

Part de l’efecte antidepressiu podria ser a causa de la formació de noves neurones a l’hipocamp, cosa que passa després de practicar natació. L’hipocamp també és la zona del cervell encarregada de la memòria i l’aprenentatge.

Entrenament cerebral per a totes les edats

Sabem que l’activitat física contribueix a mantenir la ment àgil a mesura que envellim, però no tan sols en persones grans. Alguns estudis han descobert que la natació ajuda a desenvolupar el cervell infantil. En concret, un estudi recent ha demostrat que nens entre sis anys i dotze tenen més capacitat per a recordar vocabulari després d’haver nedat uns quants minuts. Aquesta activitat, per tant, sembla reforçar la memòria en persones de totes les edats.

Una altra de les grans virtuts de la natació és que estimula la funció cerebral. Aquest és el resultat a què ha arribat un estudi fet amb nedadors adults: després de vint minuts de natació van millorar aquesta funció.

Gran part de la “culpa” d’aquests beneficis la té el BDNF (de l’anglès “brain-derived neurotrophic factor”, factor neurotròfic derivat del cervell), un factor de creixement del cervell que millora la memòria i la cognició. Perquè allò que diferència la natació de les altres activitats cardiovasculars és, precisament, que estimula l’alliberament de BDNF.

Relaxar-se i desconnectar

El motiu podria ser més simple que no pensem: l’aigua. Per una banda, el medi líquid genera relaxació, però, a més, el moviment rítmic de la natació ens fa entrar en un estat meditatiu. A això cal afegir que dins l’aigua podem desconnectar dels sons que ens envolten i sentir només la nostra respiració.

Els beneficis no acaben aquí. La natació redueix la tensió emocional, ja que redueix els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès. També augmenta la producció de serotonina, una de les hormones de la felicitat que ens ajuda a combatre l’ansietat, la depressió i l’estrès.

Si no fos prou, les fibres nervioses del cos callós –el cablejat cerebral que permet la comunicació entre tots dos hemisferis– es desenvolupen més en els nedadors gràcies a la precisió de les braçades i a la forma en què es fan moviments bilaterals creuats per a nedar.

I és que la natació posa en funcionament tots dos hemisferis, que necessiten més quantitat d’oxigen. Aquest augment de la comunicació entre tots dos costats del cervell implica un augment de la cognició i unes capacitats d’aprenentatge més bones.

Però no marxin que encara n’hi ha més!

Fre al deteriorament cognitiu

Fa poc un estudi ha demostrat que la natació suprimeix el deteriorament cognitiu de ratolins obesos. El propòsit de l’estudi era de reproduir en animals allò que passa als humans quan augmenten de pes a conseqüència d’una mala alimentació. Això es tradueix en un deteriorament de la capacitat d’aprenentatge i memòria, la qual cosa està molt relacionada amb la inflamació del teixit nerviós i la disminució de factors neurotròfics i de creixement al cervell.

La natació reverteix aquests canvis anormals. En conseqüència, rescata els ratolins obesos del deteriorament de la capacitat d’aprenentatge i memòria, tot reduint-ne l’obesitat, disminuint la inflamació de l’hipocamp i augmentant la producció de factors neurotròfics com ara el BDNF.

Si nedeu habitualment, segur que no havíeu pensat en tot allò que us aporta. Per tant, a partir d’ara, després de l’eufòria que ve després de nedar o l’addicció per la piscina, penseu en tot allò que passa al vostre cervell quan nedeu.

Per als no nedadors, si necessiteu una excusa per a saltar a la piscina aquest estiu considereu aquest article com un senyal.

Qui sap? Potser el secret de la joventut eterna és a l’aigua.

 

José A. Morales García és professor i investigador en neurociència a la Universitat Complutense de Madrid. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes