El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya deia ahir que 80.000 treballadors catalans encara no havien cobrat el subsidi de desocupació tot i ser afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) presentats durant l’estat d’alarma. El càlcul es fa d’acord amb la quantitat d’afectats a partir de les dades registrades d’ERTO i de la Seguretat Social, però fonts de Treball insisteixen en el fet que el govern espanyol és l’únic que pot oferir dades oficials. El problema rau en el fet que el Ministeri de Treball espanyol no ha comunicat dades concretes. La xifra de Catalunya, doncs, posa en dubte les paraules que va dir la setmana passada la ministra del ram, Yolanda Díaz, segons la qual hi havia uns 300.000 afectats a tot l’estat espanyol. Apa!, més paper mullat.

I més encara després de les dades procedents d’una enquesta feta la setmana passada pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius i presentada aquest matí a Madrid, en què calculen que 900.000 afectats per ERTO a tot l’estat espanyol no han cobrat. D’acord amb aquesta enquesta, aquests mesos vinents més d’1,5 milions de treballadors perdran la feina pel tancament de més de 240.000 pimes a conseqüència del coronavirus. I tot això, malgrat que 135.000 d’aquestes empreses es van acollir a un ERTO.

M’han semblat unes xifres molt fortes, que espero que no acabin resultant certes, pel bé de tots. Però m’interessa molt de saber la situació de Catalunya i parlo amb Aurora Rodés, que és la ponent de la comissió laboral del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. La primera cosa que em comenta és que l’estimació que fan a la Generalitat és correcta, tot i que ells calculen que la xifra dels qui tenen un ERTO i no han cobrat és una mica més alta, entre 80.000 i 90.000. Immediatament, es queixa de l’actitud del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), que considera causant del col·lapse actual, que ha posat més del 10% dels afectats per un ERTO a Catalunya contra les cordes, perquè no cobren ni un euro d’ençà que l’empresa els va pagar, la primera quinzena de març. Els sindicats també han apuntat a aquest organisme del ministeri com a responsable del caos que impera avui.

M’explica els entrebancs que tenen per a relacionar-se amb el SEPE. La impossibilitat de contrastar dades i la vergonya de no poder saber per què hi ha gent que no cobra. ‘M’encarregavo de casos de persones a qui van presentar l’ERTO a mitjan març i al SEPE no ens volen dir per què no cobren encara. Si entrem directament amb el certificat digital, ens responen que hem d’anar a una oficina, però les oficines, és clar, encara són tancades pel confinament. Cercle tancat i no tenim cap manera de saber-ho. Una hipòtesi és que és gent que no ha estat mai registrada al servei d’ocupació, per exemple, i com que no s’han identificat, no els tramiten la prestació. Sembla absurd, però… És cert que van desbordats, però això no pot ser excusa per a tenir més de 80.000 famílies sense cobrar durant dos mesos.’

Realment, han creat una situació angoixant. Em diu que una altra de les causes de no cobrar és que hi hagi alguna incidència. Una xifra mal escrita, un canvi… però no hi ha manera de contrastar-ho. Em posa l’exemple d’una empresa que va demanar treballadors de l’ERTO per a fer feina un parell de dies i ho va comunicar per la via reglamentària. Aleshores, com que hi havia una incidència, es va aturar el mecanisme de les prestacions per a aquests dos treballadors.

Una altra absurditat és que molts no cobren tant com els tocaria per la base reguladora. Són gent amb fills. En el primer moment, quan es van presentar tants ERTO, havia de ser una prestació única amb un màxim de 1.098 euros. Però poc després van dir que amb fills la xifra es podia augmentar. Amb dos fills o més són 1.411 euros. I aquí ve el problema. ‘Vam fer el canvis corresponents en els casos que tocava, però no els ho han tingut en compte, de manera que hi ha gent que cobra menys que no li tocaria. El drama de fons és que continuem a les fosques i sense poder contrastar les dades’, explica.

I, finalment, em comenta un fet curiós que acaba d’arrodonir aquesta mena de misteri en què s’ha convertit el cobrament de les prestacions dels ERTO. ‘Habitualment, és difícil de trobar una empresa en què ningú no cobri. Correntment, em trobo  que en una empresa de deu treballadors, per exemple, vuit cobrin i dos no. No té gens de solta, si no és en el cas hipotètic que aquests dos no hagin estat registrats prèviament.’

A mi, sincerament, tot això que m’ha explicat Aurora Rodés em sembla un disbarat. Es juga amb més del 10% de famílies catalanes que tenen un ERTO. Gent que d’avui per demà s’ha trobat sense feina i sense cobrar, malgrat les promeses i decrets que s’han fet. I, arran de la penúria cada dia més forta amb què es troben, topen amb el silenci més absolut. Ningú no sap per què passa això. El govern espanyol dóna dades poc concretes i cap resposta. Mentrestant, no hi ha explicacions de cap mena ni es poden contrastar les dades. Em sembla propi de país del tercer món. No se m’acudeix dir res més…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.