El Parlament de Catalunya presenta una denúncia per l’espionatge amb Pegasus

El Parlament de Catalunya ha presentat una denúncia a la Ciutat de la Justícia a per l’espionatge a diputats de la cambra amb Pegasus. Així ho va acordar el ple el 27 d’abril amb els vots a favor del PSC, ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, a l’empara de l’article 259 de la llei d’enjudiciament criminal. L’escrit ha estat signat per la presidenta de la cambra, Laura Borràs.

A la denúncia presentada es demana d’investigar els fets i que es depurin les responsabilitats en què hagin pogut incórrer les persones que hagin participat en la intrusió no autoritzada dels dispositius mòbils de membres del parlament. Segons que s’apunta, s’hauria pogut accedir al conjunt o una part dels sistemes d’informació de la institució sense estar degudament autoritzats.

El @parlamentcat ha presentat aquesta tarda la denúncia pels fets relacionats amb el programa d'espionatge Pegasus. La presidenta @mhp_LauraBorras signa la denúncia, donant compliment a l'acord del Ple de denunciar aquests fets 🔗https://t.co/UegATMMuX4 pic.twitter.com/GDf2edldAl

— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) May 16, 2022

Concretament a la denúncia s’hi remarca que diversos diputats que actualment conformen la cambra, així com ja ex-diputats, han estat espiats mentre han estat representants al parlament. Més enllà d’aquests casos, també es recorda que el 2020 ja es va demanar presentar denúncia per l’espionatge a l’anterior president del parlament, Roger Torrent, i al diputat Ernest Maragall que va fer públic l’empresa WhatsApp.

Al text presentat pels serveis jurídics de la cambra s’hi subratlla que durant el període de temps en què van ser espiats tots els afectats van tenir un o més dispositius mòbils de titularitat del parlament, pel que la cambra es veu directament violentada i ofesa com a institució.

Segons el parlament els fets podrien ser constitutius d’un delicte de l’article 197 bis del Codi Penal, que tipifica accedir al conjunt o a una part d’un sistema d’informació o mantenir-s’hi dins per qualsevol mitjà sense autorització i en contra de la voluntat de qui tingui el legítim dret a excloure’l, i la intercepció de transmissions no públiques de dades informàtiques”.

També apunten a l’article 197, que castiga a qui per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’altri sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, i a qui sense estar-hi autoritzat s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici d’un tercer, dades reservades de caràcter personal d’altri que estiguin registrades en fitxes o suports informàtics, electrònics o telemàtics, i també a qui hi accedeixi per qualsevol mitjà i a qui les alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades d’un tercer”, remarca.