“Parla’m en castellà”: un metge va voler fer canviar de llengua un pacient catalanoparlant

Un home de Sabadell que va requerir una visita mèdica al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Sant Fèlix va topar amb un metge que va exhortar-lo a canviar de llengua i a parlar-li en castellà, quan ell s’hi havia adreçat inicialment en català. L’afectat, Marc Serrano, va entrar ahir a la consulta per explicar-li una molèstia que feia temps que arrossegava i quan va començar a detallar-la-hi, el metge el va interrompre: “Parla’m en castellà.” Ell, sorprès, li va dir que mantindria el català. “Li vaig dir que no, que jo continuaria parlant en català, que el feia servir sempre“, explica a VilaWeb.

Segons que diu, el metge ni tan sols va justificar la petició; no li va pas dir que no l’entenia. “No, m’ho va dir com si demanar a un pacient que li parlés en castellà fos la cosa més normal del món”, diu. Un cop li va deixar clar que ell mantindria la conversa en català, diu que l’atenció va ser ben correcta, com requereix la situació, cadascú parlant un idioma diferent: “Em va fer una exploració, després una prova i finalment el diagnòstic. L’atenció va ser excel·lent, en tot moment va ser amable i no em va tornar a dir que li parlés en castellà.”

Així i tot, la incomoditat de la situació va fer que, en sortint, Serrano presentés una instància per exclamar-se del tracte rebut i publiqués un missatge a les xarxes socials explicant els fets. Avui, el Departament de Salut li ha respost el missatge demanant disculpes i més dades sobre el cas. “Ja hem obert una investigació per esbrinar els fets i prendrem les mesures que siguin necessàries per evitar que es torni a produir”, han dit.

Hola Marc, primer de tot, disculpes per aquesta situació. Ja hem obert una investigació per esbrinar els fets i prendrem les mesures que siguin necessàries per evitar que es torni a produir.

Podries enviar-nos per privat les teves dades per posar-nos en contacte amb tu? Gràcies

— Atenció Primària Metropolitana Nord (@apicsmetronord) January 3, 2024

“En moments com aquest no et sents còmode. Hem après dels nostres pares que és de mala educació parlar en català en un territori on el català és la llengua pròpia autòctona; fa que sentis aquestes pessigolles de la culpabilitat”, diu. Així i tot, reflexiona sobre la necessitat de fer respectar els drets lingüístics: “Tenim un problema molt gros si un metge que exerceix aquí, un treballador públic, no té clar que qualsevol ciutadà que vingui té el dret d’expressar-se en català o en castellà. Ni li hauria de passar pel cap de dir una cosa així.”

“De seguida vaig veure que m’entenia perfectament”, continua Serrano, que, a causa del dubte, va voler reforçar allò que deia en català amb gests no verbals o repetint algunes paraules. “Ni tan sols al meu país no puc fer servir la meva llengua?”, demana.

Serrano té clar que no és un cas aïllat –”segurament no era el primer cop que deia a un pacient que li parlés en castellà”–, i diu que la responsabilitat de tot plegat és compartida per totes les baules del sistema sanitari: “No és només una responsabilitat dels gestors públics, també ho és dels professionals sanitaris, del col·legi de metges i dels pacients catalanoparlants. Em consta que s’hi treballa, però és una cosa estructural i segur que canviar-ho no és gens fàcil.”

“Hem de trobar prou consens perquè els drets lingüístics dels catalanoparlants siguin respectats davant les administracions. No només de la Generalitat, també dels ajuntaments, de les diputacions, dels consells comarcals i de l’administració espanyola a Catalunya. Que no et sentis com un súbdit colonitzat quan vas a fer qualsevol gestió”, reflexiona.

Per tot plegat, reivindica la importància que quan algú es trobi en un cas com aquest ho faci saber: “Se suposa que hi ha un dret, però aquest dret no existeix, a la pràctica. I això és molt greu, ho hem d’assenyalar. Cal que comenci a haver-hi gent que surti de l’armari en aquest àmbit.” I afegeix: “No és normal que un metge al teu país et digui que no facis servir la teva llengua per la seva comoditat o pel que sigui. La llengua amb la qual jo m’expresso a un servidor públic és la que jo trio.”

Serrano diu que això que reclama no és res que no sigui tan normal “com que a Madrid t’atenguin en castellà, a París en francès o a Berlín en alemany”. “Ni més, ni menys. Si no m’atens en català, m’atens malament i em trepitges. Em vulneres un dret importantíssim, com qualsevol altre”, deixa clar.