15.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 15.11.2023 - 21:53
Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003) va ser un dels escriptors i intel·lectuals més destacats de la segona meitat del segle XX. La seva obra periodística, poètica i assagística va combinar el català i el castellà com a llengua d’expressió, tot i que va ser molt més abundant la seva producció en castellà. En l’àmbit de la novel·la va aconseguir un èxit descomunal gràcies a la sèrie de novel·les negres protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho, amb les quals va crear un fresc completament desencisat de la transició espanyola i els primers anys de la democràcia a l’estat espanyol. Tot i això, les obres del cicle Carvalho no són pas les millors de la seva producció novel·lística, que compta, com a mínim, amb dues novel·les imprescindibles de la producció en llengua espanyola dels darrers cinquanta anys, les dues molt superiors a les seves novel·les negres: Galindez i Erec i Enide. Aquests darrers temps, s’ha fet una tasca ingent per recuperar els seus millors treballs periodístics.
Amb aquests antecedents, l’aparició d’un manuscrit inèdit de Vázquez Montalbán és una notícia de primer ordre. L’editorial Navona, amb Ernest Folch al capdavant, ha estat l’encarregada de publicar aquesta novel·la, precisament, quan fa vint anys de la mort de l’autor. És Los papeles de Admunsen, de la qual s’ha fet una tirada de vint mil exemplars i que els experts en l’obra de Montalbán daten entre el 1962 i el 1965.
La gràcia de la novel·la inèdita és el protagonista, perquè tots els lectors hi poden reconèixer un alter ego de l’autor, que no dubta a mostrar la Barcelona de l’època amb una crítica que els editors han volgut titllar de despietada, però que en molts casos frega la crueltat. Com és sabut, Vázquez Montalbán va ser empresonat per les seves activitats antifranquistes, i va ser a la presó on va escriure una de les seves obres clàssiques, el seu Informe sobre la información. El protagonista de Los papeles de Admunsen també passa per la cangrí i no s’està de fer-ne un retrat ben aspre, com també de la lluita antifranquista en la clandestinitat.
Anticipació
En el moment de presentar la novel·la a la premsa, Ernest Folch va voler destacar que la presó era un element cabdal en la novel·la. Però qui és aquest Admunsen, el protagonista de la història? Doncs ni més ni menys que un jove escriptor frustrat perquè no pot publicar. Aquesta mena de protagonista ja havia aparegut a casa nostra en algun moment, com per exemple a la novel·la de Manuel de Pedrolo Avui es parla de mi, i és propi dels règims dictatorials. Vázquez Montalbán entronca així, doncs, amb elements importants de modernitat amb el seu text. Folch deia també que la novel·la que ara publica “és un text emocionant i impactant que funciona molt bé des del punt de vista literari perquè pot anticipar alguns elements que seran cabdals en l’obra de Vázquez Montalbán”. Cal destacar que, per evitar la censura franquista, que coneixia de primera mà, l’escriptor va posar noms europeus als seus personatges i també una ambientació forana per a l’acció del llibre. Així, la ciutat de Leiden és la plasmació literària de Barcelona en la novel·la.
La novel·la es complementa amb un pròleg-estudi del professor José Colmeiro, que és un dels màxims experts en l’obra de Vázquez Montalbán, on explica que la troballa del llibre va ser una casualitat. El 2016, la família de l’escriptor va fer una donació molt important, i entre el material hi havia aquesta joia amagada, un manuscrit que estava molt corregit i que, suposadament, s’havia presentat al premi Biblioteca Breve, que llavors convocava l’editorial Seix Barral.
De fet, mesos abans de la publicació de l’original, Folch mateix va explicar que era un dels esdeveniments literaris més importants d’aquests darrers anys i, certament, es pot considerar així, per la importància de l’autor i per la qualitat del text i allò que aporta en el conjunt del corpus de l’autor. El professor Colmeiro explica: “Ningú no en sabia res, del llibre, i en trobar-lo sencer i ja molt corregit em vaig adonar que el que tenia entre mans era un text d’una gran importància, una novel·la completa i revisada per l’autor que no se sap per quines circumstàncies va quedar apartada en un calaix esperant el seu moment per a ser publicada. Ara, finalment, el moment ha arribat i el lector pot gaudir d’aquest llibre, on es poden veure tots els elements que conformaran en un futur l’obra de l’autor, amb una combinació de primer ordre entre elements de la cultura popular, la lluita antifranquista, la intriga i l’alta cultura. Per descomptat, tots els aspectes vinculats amb la memòria també s’apunten en aquesta obra.”
Trobada per casualitat
La cosa més curiosa de la troballa del professor Colmeiro és que va ser pràcticament per casualitat. La Biblioteca de Catalunya ha estat catalogant el material de l’escriptor i havia inventariat el text, però no va ser fins que l’investigador el va tenir davant que es va adonar de la magnitud del que hi havia. I tot arrenca d’una de les novel·les més importants i interessants de Vázquez Montalbán: Galíndez. El professor Colmeiro pretenia –i encara ho té al cap– de fer una edició crítica del llibre estrella de l’autor. Sense cap mena de dubte, Galíndez és el cim narratiu de Vázquez Montalbán i Colmeiro volia consultar l’arxiu per veure si hi trobava res per a la seva edició. Era l’estiu del 2022, quan va trobar l’obra. Automàticament, va avisar Daniel Vázquez Sallés, fill de l’escriptor, li va explicar la troballa i tots dos posaren fil a l’agulla per aconseguir-ne la publicació.
Això era cabdal, perquè tots dos estan convençuts que aquesta és una manera de posar a l’abast de tothom una de les èpoques més importants de l’escriptor (i la lectura del llibre ho confirma). Daniel Vázquez assegurava, sobre el llibre: “És una novel·la molt moderna per a l’època, que especifica tots els seus centres d’interès, i és una radiografia de l’època, de la lluita antifranquista i dels anys seixanta a Barcelona, que a sobre intenta trampejar tots els obstacles de la censura.” Certament, llegir aquests Papeles és tot un festival, perquè s’hi troba el millor Vázquez Montalbán i s’hi apunten els grans temes que el van convertir en una ploma imprescindible per a entendre la història contemporània de Barcelona, Catalunya i l’estat espanyol.
