13.03.2019 - 21:50
L’anomenada operació Toga, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després del llançament de fems a alguns jutjats reivindicat pels CDR, té conseqüències en el funcionament del cos dels Mossos d’Esquadra i també en la seguretat ciutadana. Uns cinc-cents efectius dels Mossos són obligats a protegir seus judicials i això repercuteix negativament en el servei públic que ha d’oferir la policia als ciutadans. De moment, no hi ha hagut cap incident greu per aquesta manca d’atenció, però els agents denuncien que no poden assumir el servei públic que han de prestar com a policia del país i que algunes trucades de ciutadans no han estat ateses com convenia.
L’operació Toga afecta moltes comissaries que han quedat absolutament desprotegides o bé amb una sola patrulla. Els edificis protegits arreu del territori són més de setanta (TSJC, la resta d’audiències provincials, la Ciutat de la Justícia i la resta de jutjats), i aquest desplegament té una repercussió negativa tant en pobles petits com en grans ciutats; per exemple, de l’àrea metropolitana de Barcelona. Municipis amb més de 200.000 habitants disposen d’una sola patrulla. A la nit, la situació encara és pitjor.
El sindicat majoritari dels Mossos, la USPAC –que va fer eleccions sindicals dilluns–, manté que la situació és insostenible, com ja van denunciar en un comunicat fa poc. I afegeix que com més va més difícil és mantenir una vigilància permanent, durant les 24 hores, com mana l’ordre judicial. La USPAC remarca que aquesta cobertura comporta un perjudici als ciutadans i qualifica la mesura de molt greu. Més encara, denuncia que l’operació Toga obliga a una protecció que no s’ajusta a la realitat i que respon a una lògica falsa: ‘Els edificis de Justícia no són cap objectiu terrorista, però els custodiem com si ho fossin.’
El sindicat considera que la decisió del TSJC és especialment difícil de sostenir si es té en compte que ja fa tres anys que Catalunya té activada l’alerta 4 sobre 5 (el nivell gairebé màxim, doncs) per possibles atemptats gihadistes; aquests sí, reals, com malauradament es va comprovar l’agost del 2017. El sindicat subratlla que aquestes seus ja disposaven d’un seguiment i una protecció adequats i habituals abans de l’ordre judicial. Les accions de protesta dels CDR –pintades en què denunciaven la repressió judicial i abocament de fems i escombraries a la porta d’alguns jutjats– no justifiquen, diuen, aquest nivell de protecció: ‘És gairebé seguretat privada.’
La USPAC denuncia que ha provat de fer arribar el seu posicionament a la Conselleria d’Interior, però que ni tan sols els han escoltat. Fonts del departament diuen que ‘és un ordre judicial i que s’ha de complir’.
El 7 de febrer passat, el Consell General del Poder Judicial va avisar que si els Mossos no complien aquesta protecció permanent n’informaria el govern espanyol perquè articulés els mitjans jurídics i materials necessaris per a fer efectiva l’ordre judicial. És a dir, que la policia espanyola i la Guàrdia Civil intervinguessin en la custòdia. Fa poc, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va dir que el ‘context social’ a Catalunya no permetia de modificar aquest ‘pla de seguretat’. Mentrestant, membres del cos de la policia catalana mantenen la denúncia de l’ofegament al qual són sotmesos i el risc que això implica per a l’interès general.
