Nicolas Garcia: ‘El meu avi va estar tancat a Argelers i també hauria cridat contra Pedro Sánchez’

L’històric dirigent del Partit Comunista francès Nicolas Garcia, ex-batlle d’Elna (Rosselló) i vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, va ser un dels impulsors de la protesta dels nord-catalans contra la visita de Pedro Sánchez de diumenge a Cotlliure. Els manifestants van rebre el president espanyol amb crits de ‘Llibertat presos polítics’, ‘Fora, fora’ i ‘Independència’, entre més. Sánchez, quan va veure que no era gaire benvingut, va anar per feina i en dos minuts va liquidar l’acte d’homenatge al poeta Antonio Machado. Una ofrena floral amb la bandera de l’estat espanyol i no pas amb la republicana i en acabat un discurs a Argelers, fortament contestat pels manifestants, són el balanç de la seva visita a Catalunya Nord. Cal afegir-hi encara la reacció d’una part de l’esquerra espanyola, irritada per la rebuda al seu primer ministre, que l’ha volguda interpretar com una falta de respecte a Machado i als exiliats espanyols del 1939. Però si hi ha algú que en sap, d’exili i de repressió franquista, és precisament Garcia. En aquesta entrevista respon sense miraments: ‘El meu avi, que va estar tancat al camp de concentració d’Argelers, també hauria cridat contra Pedro Sánchez.’

—Una certa esquerra espanyola ha criticat la manifestació contra Pedro Sánchez a Cotlliure per a demanar la llibertat dels presos polítics. Ho enteneu?
—Era un acte organitzat per l’estat espanyol. Nosaltres hem vist el representant d’un estat que encara empresona gent per les seves idees. No podíem no manifestar-nos sobre això. Nosaltres havíem de ser aquí per a defensar la llibertat i la democràcia. El meu combat és aquest.

—Però n’hi ha que sostenen que va ser una falta de respecte a Machado i als exiliats espanyols de l’any 1939?
—A la manifestació hi havia molta gent que, com jo, són néts d’exiliats i de refugiats republicans. Alguns d’andalusos. No acceptem que vinguin aquí a fer campanya electoral mentre a l’estat espanyol hi ha el judici contra els presos polítics. Hi ha gent a la presó i exiliats per les seves idees. Han organitzat un referèndum, han declarat la República Catalana. Jo era al meu lloc, pacíficament, com sempre. No podíem ser en un altre lloc. No és cap mena d’insult als exiliats, ni als refugiats, ni a Machado.

—Vós sou nét d’exiliats?
—El meu avi va estar tancat a Argelers, al camp de concentració. Jo sé que molts dels qui van tancar al camp d’Argelers no haurien acceptat mai això que passa avui a l’estat espanyol. Cap demòcrata republicà no hauria d’aguantar que hi hagi presos polítics.

—L’ofrena floral de Sánchez a la tomba de Machado es va fer amb els colors de la bandera espanyola actual i no pas amb els de la República.
—No hi pot haver cap insult més gran. Fer una ofrena amb els colors de la bandera que va triar Franco després de la victòria. La bandera de la República, la dels vençuts que ha vingut a honorar Pedro Sánchez, era la tricolor. Em sembla que ho han fet voluntàriament perquè volen enviar un missatge d’unitat de l’estat espanyol.

—Què haurien pensat els vostres avis?
—Sé que els meus avis, com tants que van estar tancats al camp de concentració d’Argelers, no haurien acceptat mai la visita de Pedro Sánchez. És molt hipòcrita fer aquesta mena d’homenatge.

—Sánchez va ser interromput pels manifestants durant el seu discurs a la platja d’Argelers.
—La visita del president espanyol va ser un fracàs. Això no es pot amagar. L’homenatge a Cotlliure va durar dos minuts. I a Argelers va passar-hi una bona estona que no podia parlar dels crits dels manifestants. Després la policia francesa ens va fer fora, lluny de les orelles de Pedro Sánchez.

—Què us va semblar el seu discurs?
—Les paraules són importants i està bé que demani perdó. Però no crec que el meu avi i la meva gent n’haguessin estat contents. A l’estat espanyol encara hi ha el Valle de los Caídos, i encara hi ha vençuts. Els condemnats no han estat rehabilitats. I mira que hi ha hagut governs d’esquerra a l’estat espanyol.

—Vau escridassar Pedro Sánchez però va haver-hi cap problema amb més gent que va anar a l’homenatge a Machado?
—No. I en sóc testimoni. Sánchez va arribar acompanyat de cent persones. Cinquanta eren periodistes i la resta eren del seu equip. També va arribar un autocar amb gent que venia de l’estat espanyol i que anaven acompanyades de la presidenta de l’Associació Machado. Van passar per davant de la manifestació, on érem nosaltres, els vam obrir camí. I ningú no els va dir res. Quan aquesta gent ja havia passat vam començar a cridar ‘Llibertat presos polítics! i ‘Independència!’. A Sánchez i companyia sí que els vam dir que eren uns venuts i que nosaltres érem els republicans i ells els feixistes. Però cap crit contra la República espanyola del 36 i cap incident.

—Vós teniu una història familiar marcada per l’exili i la repressió franquista.
—Per part de la meva mare tots som exiliats. El meu avi, català, ha estat a camps de concentració. El febrer del 1939 va deixar dos fills i no va poder tornar a veure la seva dona, la meva àvia, fins a la tardor del 1956. Va morir sis mesos després. De la banda del pare, tinc el meu avi andalús que va estar a les presons de Franco cinc anys. Un germà del meu pare, que es deia Emilio, va ser tinent coronel de l’exèrcit republicà i també va anar a la presó. I un altre germà del meu pare el van matar i el van llançar a una fossa, però no saben on és. Hem patit tots.

—Què penseu quan us diuen que heu faltat al respecte als republicans exiliats?
—A mi ningú no em dóna lliçons. No he faltat al respecte a ningú. Penso que manifestar-se per la llibertat a l’estat espanyol, que encara és una monarquia amb un rei posat per Franco, és una qüestió de democràcia. És el deure de qualsevol fill d’exiliats espanyols.