25.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 26.05.2020 - 11:30
La crisi de coronavirus ha posat en evidència les mancances del sistema educatiu. L’escletxa digital ha aflorat allà on tothom sabia que hi era. Qui ho podia resoldre no ho va encarar com a prioritat i moltes famílies en una situació de vulnerabilitat no l’han poguda esquivar. Se l’han trobada de cara. La conseqüència ha estat que molts alumnes han quedat desatesos educativament malgrat els esforços i l’interès dels professors.
Un exemple d’allò que ha passat a molts indrets del país el trobem al barri de Sant Ildefons de Cornellà, concretament a l’Institut Neus Català –rebatejat així fa poc, gràcies a un procés de canvi de nom amb una elevada participació dels alumnes. L’equip docent mira de convertir aquest centre d’ensenyament secundari d’alta complexitat de categoria B en quelcom més que un centre educatiu, en un espai on afavorir al màxim la integració dels nouvinguts, una tasca que es fa a tot arreu del país, però que és especialment complicada en centres amb percentatges tan alts d’immigració i matrícula oberta. Són la realitat d’una Catalunya que no es mostra gaire sovint com a típica.
Els professors de l’Institut Neus Català han volgut saber què ha passat durant aquests mesos de confinament, per poder netejar millor les ferides, causades per les mancances. Per això han fet una assemblea telemàtica. I s’han trobat una realitat més preocupant del que es podia suposar.
Qüestions que en principi eren fàcils de resoldre, com ara l’arribada dels ordinadors a les cases on no n’hi havia, no ho han estat gens. Fins el 18 de maig, no fa ni deu dies, algunes famílies no van començar a rebre els ordinadors. Un altre entrebanc seriós ha estat la connexió a internet promesa per l’administració. A hores d’ara, els professors no tenen cap garantia que molts alumnes hagin tingut connexió.
Els docents han recollit les dades dels alumnes i de més centres de Cornellà i de tot el Baix Llobregat. I, extraoficialment, han pogut confirmar que la setmana passada dos terços dels ordinadors i de les connexions a internet promesos no havien arribat als alumnes dels centres de la comarca, tot i que feia quaranta dies que l’administració havia anunciat que començava a distribuir-los. Això vol dir que més de mil alumnes del Baix Llobregat no han pogut seguir el tercer trimestre.
Esteve Costa, professor de l’àrea de ciències socials de l’Institut Neus Català, ho explica així: ‘En circumstàncies normals, la docència com a tal hauria acabat el 5 de juny, que seria el darrer dia en què impartiríem continguts; després vindria tot el procés de recuperacions i més activitats. Per tant, tenim alumnes que només podran continuar les dues darreres setmanes del curs o ni tan sols això. I hem de tenir en compte que són famílies desfavorides, moltes sense internet a casa i, fins i tot, sense ordinador.’
Perquè ens en fem una idea, Costa hauria hagut de connectar-se habitualment amb una seixantena d’alumnes, però només ha pogut tenir contacte regular amb menys de quaranta. ‘Hi ha estudiants molt voluntariosos, que fent autèntiques heroïcitats encara han pogut lliurar alguna cosa gràcies a les dades dels telèfons mòbils dels pares. Això ho han fet els alumnes més aplicats, però amb els més despenjats no hi ha hagut res a fer.’
Més problemes socials
L’accés a internet és tan sols un dels problemes que han hagut d’afrontar aquests docents. ‘Hem recollit totes les qüestions socials amb què ens hem trobat: hi ha dificultats per a accedir als aliments i també per a pagar el lloguer, perquè moltes famílies no tenen contractes d’arrendament al seu nom, són subarrendadors. Com a professors, i amb l’integrador del centre, hem batallat tant com hem pogut per derivar tots aquests casos a serveis socials i en fem un seguiment ben acurat, juntament amb les orientadores del centre, però com a tutors no podem passar per alt aquestes situacions. A més a més, en alguns casos se’ns ha ajuntat la pandèmia i el Ramadà i una situació de molta vulnerabilitat que ha fet que molts alumnes hagin quedat desconnectats.’
En el comunicat que han fet els professors també han volgut deixar constància de la injustícia que implica la situació: ‘Els darrers dies, el repartiment sembla que s’ha accelerat, però el curs lectiu acaba el 5 de juny. Tenim clar que, tal com marca el Departament d’Educació, cap alumne no suspendrà el curs per això en cap cas, però trobem que és molt injust que tot plegat s’hagi gestionat tan malament.’
Les matriculacions del curs 2020-2021 també són un maldecap
La manca d’accés a internet també preocupa molt amb vista al curs vinent. Segons els professors, moltes famílies sense accés a internet s’han preocupat per les matriculacions per al curs vinent, sobretot dels alumnes de quart d’ESO, que acaben cicle. ‘En molts casos, volen entrar a fer cicles formatius, on les places públiques són limitades.’
L’assemblea de professors creu que seria interessant que la Generalitat, en un acte de transparència, mostrés dades sobre les dates en què es van lliurar els equipaments a les famílies, i en quines zones i a quin ritme s’ha anat fent el repartiment: ‘Sabem que el repartiment s’ha gestionat per un acord contractual en vigor entre el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i Telefònica. La sensació que tenim és que no ha funcionat bé en una part important dels instituts del Baix Llobregat. Potser per a Telefònica l’alumnat vulnerable dels centres d’ensenyament públic de Catalunya no és cap prioritat, ni els representa un percentatge gaire important de l’activitat econòmica lligada a la Generalitat, però haurien de repensar-ho i, conjuntament amb el CTTI, haurien de tenir la cobertura als centres públics i els seus alumnes com una de les prioritats principals per al futur.’
Esteve Costa diu que encara que els docents hagin fet tant com han pogut –trucades amb els mòbils particulars, classes amb els equipaments que tenien a casa, sovint limitats per a segons quin programari–, és difícil de millorar la situació dels alumnes perquè qualsevol contratemps fa que tot l’esforç se’n vagi en orris. Molts alumnes tenen poc suport a casa perquè els pares dediquen tot el seu temps a tirar endavant econòmicament la família i no poden ajudar els fills. Costa explica que sovint es troben amb mares molt sacrificades que, totes soles, quan acaben la jornada laboral, fan tant com poden per ajudar els fills a continuar amb els estudis i més, però amb això no n’hi ha prou.’
L’Institut Neus Català és un centre que funciona per projectes i la distància física que haurà d’imperar el curs que ve també obligarà a fer canvis: ‘Bé, les noves tecnologies hi poden ajudar, els alumnes poden fer vídeos i presentacions virtuals, sempre que en tinguin les eines’, afegeix Costa.
I per això els docents mostren tot un seguit de dubtes sobre el curs vinent: ‘Tindran accés a internet tots els nostres alumnes? Què passarà després, si aquests ajuts són un préstec per al període de confinament? Els alumnes tornaran a quedar sense connectivitat? Si finalment el curs vinent s’ha de tornar a aplicar docència a distància, quines mesures hi ha previstes per a pal·liar la bretxa digital? Hi haurà algun bo social o ajut per a famílies sense recursos per a tenir un accés a internet i dispositius de qualitat? El professorat continuarà depenent exclusivament d’internet i l’ordinador de casa seva per a fer la seva feina?’
Són tot d’interrogants de primer ordre que han fet que els professors d’aquest institut s’hagin aplegat per dir prou i per denunciar una situació que discrimina molt les famílies més desafavorides del país, les que normalment no surten en cap gag del ‘Polònia’, els barris que habitualment només apareixen en negatiu als mitjans. ‘Aquí hi ha nois i famílies que fan molts esforços per a no quedar despenjats i no els han ajudat, i també n’hi ha que directament han vist que era impossible de seguir les classes i s’han deixat anar’, diu Costa.
Els docents de l’assemblea conclouen: ‘Sabem que és una situació complicada, però creiem necessari que es revisin les actuacions que no han funcionat bé, que s’aprengui dels errors i es rectifiqui. Hi va el futur dels nostres joves i de l’ensenyament públic.’
