15.11.2017 - 16:18
|
Actualització: 15.11.2017 - 17:01
L’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau tenen fins a la mitjanit d’aquest dijous per a ingressar els tres milions d’euros de fiança restants que els reclama el Tribunal de Comptes per les despeses de la consulta del 9 de novembre de 2014.
El tribunal els exigeix un total de 5,2 milions, però tots ells ja van ingressar-ne 2,2 el passat 16 d’octubre i van demanar una ampliació del termini per acabar de consignar la resta. En cas de no dipositar tots els diners, el Tribunal de Comptes embargarà els seus béns. L’òrgan fiscalitzador considera Mas com a màxim responsable i, per tant, és la persona que haurà d’afrontar el total de la quantitat si la resta dels investigats no ingressen el que els pertoca.
El passat 25 de setembre, l’òrgan fiscalitzador va comunicar a Mas que havia de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions per la despesa ocasionada a les arques públiques en l’organització de la consulta del 9-N. L’exigència de fiança afecta els altres condemnats penalment per un delicte de desobediència.
Les quantitats exactes són: 3.044.399 euros per a Rigau –per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Ortega per partides del departament de Governació. Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades a la consulta i en alguns casos se superposen. D’aquesta manera, el màxim que pot afrontar Mas són 5,2 milions d’euros. L’asseguradora SegurCaixa Adeslas va denegar a l’expresident cobrir la fiança perquè la pòlissa de responsabilitat civil que tenia com a càrrec de la Generalitat no cobreix sancions derivades de delictes.
Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal en va deixar fora finalment la interventora i el cap de sistemes d’informació del Consorci d’Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra.
La investigació arrenca per la denúncia presentada al maig per Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, que compta amb el suport de la Fiscalia. La resolució per a obrir el procediment la va signar Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia amb el govern de José María Aznar.
Accions també per l’1-O
El secretari d’Estat d’Hisenda del govern espanyol, José Enrique Fernández Moya, ha presentat una denúncia a la Fiscalia d’aquest ens fiscalitzador perquè el Govern es faci càrrec de les despeses de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Hisenda sol·licita que ‘s’adoptin mesures’ contra el Govern i els responsables de l’ANC i Òmnium per determinar ‘l’import dels danys causats per a l’erari públic’ en la celebració del referèndum. L’import inclou la publicitat de la campanya a la web oficial i en diversos mitjans de comunicació, la contractació del subministrament de les urnes, l’obertura de 2.315 col·legis electorals i els usos de mitjans informàtics. El ministeri ha admès que no pot quantificar el cost del referèndum.
D’altra banda, Hisenda també ha demanat a la fiscalia d’aquest mateix tribunal que citi els dos-cents alcaldes que van viatjar el passat 7 de novembre a Brussel·les per a ‘denunciar la persecució judicial i política’. També demana que s’investigui els presidents de l’AMI i AMC i els eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé. L’objectiu: comprovar que no s’hagin usat diners públics per sufragar despeses del viatge. La petició s’ha fet tot just aquesta setmana i encara no hi ha cap citació fixada.
