04.12.2018 - 12:44
|
Actualització: 04.12.2018 - 14:29
Diversos militants i simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han presentat aquest migdia al Col·legi de Periodistes, a Barcelona, el manifest Nova Crida Nacional a ERC. Demanen que els republicans s’afegeixin a la CUP i al PDECat en una llista conjunta a les eleccions europees i que els partits es coordinin al parlament per a recuperar la majoria absoluta independentista. Respecte de les eleccions municipals, només demanen unitat d’acció entre totes les forces independentistes.
També que es doni per bo el mandat del primer d’octubre i que es faci efectiva la República, que es defensi la unilateralitat i la mobilització popular i que el Consell per la República es converteixi en un Consell de la República, essent la màxima institució a nivell internacional del govern a l’exili en coordinació amb la Generalitat.
El manifest l’han presentat el batlle de Montblanc, Pep Andreu; l’economista Xavier Martínez; i l’ex-delegat de la Generalitat a Perpinyà, l’historiador Enric Pujol. Entre els signants hi ha el regidor d’ERC a Girona Martí Terés, l’ex-senador Miquel Bofill i l’ex-diputat al congrés espanyol Joan Puig, entre altres militants i simpatitzants republicans, com per exemple el director de cinema Francesc Bellmunt.
‘ERC s’hauria de plantejar un congrés’
‘La reflexió que fem dins ERC és introduir un debat de forma neta. Amb els esdeveniments que hi ha per endavant , ERC s’hauria de plantejar un congrés’, ha dit Pep Andreu. I ha afegit: ‘No som un corrent dins d’ERC ni preveiem ser-ho. Volem esperonar a la militància d’ERC a fer reflexió. L’empresa és tan gran que si no és amb unitat, no ens en sortirem. Nosaltres som gent d’ERC de tota la vida, amb cap altra pretensió d’influir en un debat democràtic. No estem plantejant res més que aquest debat. I ens agradaria que la direcció emprengués el repte de veure cap a on anar. Ja ens està bé la direcció que hi ha. Amb el president a Lledoners i amb la secretària general a l’exili, volem transmetre el màxim caliu i tot el suport a tots ells’.
Mobilització popular
Per la seva banda, Enric Pujol ha afirmat: ‘Hi havia veus que apostaven per destensar el conflicte i explorar pactes amb el govern espanyol. Ara veiem que no serà viable. I una certa tendència d’esperar els judicis, s’ha demostrat que no es pot esperar més. Caldrà recórrer a mesures de mobilització i unilateralitat. Perquè una vaga de fam fa que s’acceleri tota aquesta situació política. La previsió que ens espera és que hi hagi una major confrontació amb l’estat. I creiem que com més aviat ERC reaccioni davant aquesta nova situació més aviat podrem fer feina’.
Per últim, Xavier Martínez ha afirmat que ‘ERC es va comprometre el 21D a implementar la república. Ha passat un any. I ara cal fer deliberació interna’.
Llegiu ací el manifest.
«Els sotasignats, militants i simpatitzants d’ERC, el darrer partit que queda de la tradició republicana a Catalunya, amb més 80 anys d’història, ens veiem en la necessitat de reformular les estratègies de l’independentisme després del primer aniversari dels fets d’octubre de l’any passat. ERC ha de liderar aquest nou full de ruta amb tota consistència i, si s’escau, amb la celebració sempre que sigui factible d’un congrés nacional extraordinari o un d’ordinari que clarifiqui aquesta nova estratègia.
«El repte és decisiu: apostem perquè entre tots fem possible el retorn d’Esquerra Republicana de Catalunya al tremp i a la confiança popular que en foren l’origen. Seria el millor servei cívic que la nostra nació –al nostre entendre i estem segurs que a l’entendre de molts– exigeix» (Extret de la primera Crida Nacional a ERC, 18-12-1986).
Per això exigim:
1. Unitat independentista
Es fa necessari un acord entre tots els grups independentistes per tal que la República Catalana sigui una realitat reconeguda internacionalment. Cal fer una planificació, no pas a partir d’acords puntuals, sinó a partir d’una estratègia compartida a curt i mitjà termini. En aquest sentit, demanem una àmplia candidatura republicana i unitària a les properes eleccions europees, així com una coordinació clara i contundent dels grups parlamentaris a Madrid del PDECAT i ERC (sobretot després de les greus penes demanades als nostres presos polítics per un Estat espanyol que no vol negociar i que només sap reprimir), sense descartar una eventual retirada dels diputats catalans de les Corts espanyoles com a mesura de pressió. És necessari també recuperar la unitat d’acció dels partits independentistes al Parlament de Catalunya per tal de preservar la majoria absoluta i assegurar una acció de govern que impulsi, amb l’aval del Parlament, la implementació de la República. I, finalment, cal prioritzar en tots els municipis on sigui factible la unitat d’acció amb la resta de forces amb l’objectiu d’assegurar el màxim d’alcaldies independentistes.
2. Vigència del 1-O i de la República proclamada
Cal reconèixer la vigència del referèndum del dia 1-O i del mandat que se’n va derivar: la proclamació de la República catalana. Aquests foren els actes de sobirania més importants del segle XXI, perfectament equiparables al realitzat per Francesc Macià el 14 d’abril de 1931. Prou de desmerèixer els més de dos milions de persones que hi van participar. El referèndum de l’1-O va demostrar que som majoria democràtica i que vam guanyar. No tenir com a objectiu prioritari implementar la República Catalana quan es té la majoria social i parlamentària seria una renúncia inadmissible al mandat democràtic assumit pel Govern de fer efectiu el resultat del Referèndum «sense dilacions ni excuses». El fet que l’Estat espanyol no accepti el joc democràtic no és motiu per dir que «que no som prou i que cal una majoria inapel·lable». Espanya mai no negociarà per voluntat pròpia, sense una pressió popular catalana.
3. Mobilització popular i unilateralitat
No es pot renunciar de cap manera a la mobilització popular i a l’adopció de mesures de caràcter unilateral, via avalada per la Ponència Política de la darrera Conferència Nacional. Com acceptarà l’Estat espanyol cap solució política sobre el repte català si no es troba pressionat per la majoria del poble i pels seus legítims representants? Com diuen la majoria d’advocats, els presos polítics i els exiliats només sortiran de la presó i retornaran a Catalunya amb la implementació de la República Catalana.
4. Condicions de tota negociació
Qualsevol negociació que s’emprengui amb l’Estat espanyol s’ha de fer amb unes condicions mínimes: sense presos polítics que fan d’ostatges i en condicions de bilateralitat i d’igualtat entre les dues parts, Catalunya i l’Estat espanyol. Sense això, no hi ha pròpiament negociació, sinó imposició de mesures polítiques que una part obliga a l’altra a complir. La negociació no l’han de dur en cap cas ni els diputats catalans a Madrid ni els líders polítics cadascun per la seva banda i sense tenir en compte la resta. Cal un bloc negociador independentista que tingui com a principals referents els màxims representants legítims del poble de Catalunya.
5. Convertir el recent creat Consell per la República en un veritable govern a l’exili
Cal convertir el Consell per la República en un Govern a l’exili, que funcioni com a institució referencial de la República Catalana a nivell internacional. En no tenir una dependència legal amb l’Estat espanyol, és l’única instància política que pot actuar d’una manera més lliure que no la mateixa Generalitat. Naturalment, no ha d’actuar al marge de la resistència a l’interior, sinó que ha de fer-ho de manera coordinada amb els moviments socials i els partits polítics, i també amb la Generalitat i la majoria parlamentària independentista. Només així s’explotarà al màxim la circumstància actual d’una actuació política interior i una acció política exterior i tindrem una eina per fer front al nou embat amb l’estat que segurament es produirà més aviat que tard.»
Aquests són els signants.
Albert Mestres (escriptor i director teatral)
Alexandra Genís Falgueres
Blanca Palmada (professora de la Universitat de Girona)
Daniel Valentí Cruset (psicòleg i educador)
David Pujol Fabrelles (mestre i pedagog)
Enric Pujol Casademont (historiador, professor i membre de l’IEC)
Ferran Ymbert Almodín (mestre)
Francesc Bellmunt (director de cinema)
Francesc Guillamet (fotògraf)
Francesca Martínez Planas (professora i traductora)
Gemma Clarissó Garcia (professora de llengua, expresidenta d’Òmnium Cultural)
Geoffroy Lourdou (comptable i jugador de rugbi)
Gerard Sesé Lara (creador)
Jaume Domènech i Domènech (metge)
Jaume Giménez Palau (metge ex-regidor d’ERC pel Bages)
Joan Cusí Forch
Joan Garcia Codina (obrer de les arts)
Joan Llobell Martorell (advocat)
Joan Puig Cordón (ex-diputat ERC i editor)
Joan Sabartés (alcalde de Cantallops per ERC)
Joan Carles Massip (agrupació de Sant Andreu)
Jordi Oliva Llorens (historiador)
Jordi Taurinyà (membre del secretariat de l’ANC, president del Casal del Conflent)
Jordi Torrent Padrosa (músic)
José M. Murià (Historiador. Acadèmic de la llengua mexicana i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans)
Josep Lluís Fernández Safont (coordinador de la Comissió d’Actes Lluís Companys de La Vajol)
Josep M. Aguirre (professor de dret administratiu, expresident de la secció local d’ERC de Girona)
Josep «Pep» Andreu i Domingo (Alcalde de Montblanc i ex-diputat i ex-senador per ERC)
Lali Vila (dissenyadora)
Lluís Mundet (professor de la Universitat de Girona)
M. Victòria Peris Montia (psicòloga i psicoanalista)
Martí Terés (regidor d’ERC per Girona)
Miquel Amorós i March (enginyer)
Miquel Bofill Abelló (ex-senador d’ERC a Madrid –2004/2011)
Miquel Duran Carrera (artista)
Miquel Gironès
Nicolàs Martin Fernandez (administratiu)
Òscar Mascarilla Miró (professor d’economia)
Pere Homs Joaquim (jubilat, membre d’Òmnium cultural)
Toni Martínez (empresari sector digital)
Xavier Martínez Gil (economista i doctor en dret tributari)
