Manel Cervantes: “Si tens tos i febre, queda’t a casa; no calen tantes proves, fem servir el sentit comú”

Aquests dies ens costa de trobar algú del nostre entorn que no hagi estat malalt. Aquestes darreres setmanes han circulat diversos virus per les cases, i s’hi han desenvolupat malalties com la covid-19, la grip A, gastroenteritis, bronquiolitis… Una barreja que ha fet saltar alarmes. Però realment ens hem de preocupar? O és un fet habitual de cada hivern?

En parlem amb Manel Cervantes, amb el  Cap de malalties infeccioses de l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Cervantes demana de no alarmar tant la societat per la situació actual. Diu que passa allò que passava cada hivern abans de la covid. I que, de fet, és una bona notícia que la grip predomini sobre la covid-19, perquè vol dir que el coronavirus ja no té tanta força i, per tant, no és tan perillós. Demana, sobretot, de fer servir el sentit comú: “Si tens tos i febre, queda’t a casa.”

—Quina situació tenim avui als hospitals? Ens hem de preocupar per la proliferació de virus?
—Estic una mica enfadat, sembla que hàgim d’estar tots patint sempre. Sincerament, escoltant els experts aquests dies estic una mica estranyat, perquè sembla que ens vulguin avisar que vindrà un desastre com aquests últims anys i que hauríem d’anar amb la màscara a tot arreu. Però això que veig és el que passava cada any abans de la covid-19. Per sort, la covid-19 no predomina en aquesta epidèmia d’hivern, i la repercussió de gravetat és molt baixa. D’acord, no és zero, però ha evolucionat molt respecte dels altres anys. Entenc que a la gent que està fotuda no li agrada sentir això, però ara els casos greus són excepcionals.

—Per tant, creieu que estem com abans de la pandèmia?
—Diria que a escala global, agafant la grip, estem per sota de la dècada del 2010 al 2020. Hi ha hagut anys millors, és clar, però aquest és dins la norma. Hi ha un nombre de contagis normals. És habitual que al voltant de Nadal hi hagi un pic. Després això baixa. És veritat que això deixa seqüeles a molta gent que ja pateix prèviament malalties del cor i del pulmó. En aquests casos la grip és la punteta perquè empitjorin, sobretot en gent molt gran. Però això ha passat sempre.

—Però per què ara ens sembla que no és normal això que ha passat enguany?
—Sembla que la gent pensi que, com que hi ha hagut una pandèmia molt dolenta, canviarem la covid-19 per la grip i encara serà pitjor. No, serà com sempre. Cal recordar que, lamentablement, la grip no és una malaltia que tinguem controlada amb la vacunació. No epidemiològicament parlant. Això no vol dir que no sigui una bona vacuna, perquè s’ha demostrat que, individualment, si tens factors de risc, la vacunació de la grip fa baixar la mortalitat. Per tant, benvinguda la vacunació de la grip. Però no ens fem il·lusions perquè, per molt que vacunéssim tothom, no deixaria d’haver-hi grip. És una mala vacuna per a un virus respiratori molt variable. I no ho dic jo, ho diu Anthony Fauci, responsable de salut dels Estats Units amb vuit presidents diferents. Fa tres mesos escrivia justament això: que cal buscar una bona vacuna, perquè la que tenim no evita la malaltia, només en redueix la gravetat. Això mateix passa amb les màscares.

—Com?
—Sembla que ara la màscara serà la solució de tot. Com si ningú no s’hagués posat màscares aquests últims cinquanta anys. Hi ha països, com ara el Japó, on sempre s’han posat màscara. I allà l’epidèmia de la grip és igual que aquí. Portar màscara no evita que hi hagi l’epidèmia de la grip.

—Voleu dir que no cal portar-ne?
—No! Dic que no és una solució màgica. Si ho fos, segurament la duríem nosaltres mateixos de forma natural. Ara, tu tens factors de risc? Tens una malaltia greu dels bronquis o dels pulmons? Tens les defenses molt baixes? Posa’t la màscara. Però això no significa que tothom se l’hagi de posar en tot moment. No portar-la no significa ser insolidari. La màscara és molt bona, per a la gent que es troba en situació de risc llarg, per exemple, el personal sanitari. Probablement, en aquesta època de l’any hauríem de recuperar la màscara perquè veiem molta gent malalta. Si tens una malaltia que et deixa molt poques defenses o un tractament de quimioteràpia, en aquest cas afegir aquesta defensa està bé. Però pensar que amb una màscara, o deixant de fer sopars i dinars de Nadal eliminarem la pandèmia de la grip és fals. Cal sentit comú. Coses tan senzilles com: si esternudes tapa’t amb el colze. Eren coses que ja fèiem abans de la covid-19.

—I com és que ara ha tornat la grip amb tanta força?
—El virus de la covid va ser capaç d’eliminar la transmissió dels altres virus. No hi havia espai vital per a la grip. No és perquè les màscares protegissin de la grip, perquè no pot ser que protegissin de la grip i de la covid-19, no. Va passar que va predominar tant el virus SARS que no va deixar espai per a la grip. Ara, la sort és que ha baixat molt la covid-19 i la conseqüència immediata és que torna a posar-se al seu lloc –no pas més alt, sinó al seu lloc– el virus de la grip.

—Per tant, la cosa seria que aquests últims anys, amb la covid-19, no hi havia tanta grip?
—Sí, és clar! Per això dic que és una bona notícia que per primer any ja hàgim passat Nadal i encara predomini la grip per sobre de la covid-19. Això vol dir que la malaltia greu que ens podia matar molt més que la grip, com era al començament la covid-19, recula. I això ho podríem llegir com una bona notícia. No com fan alguns experts, que diuen que no tenim covid, però tenim la grip, que serà pitjor. No, la grip serà com sempre, ni més ni menys. La grip és greu per a una determinada part de la població, però no per a tothom. No trobo bé que ara ens vulguin canviar aquesta por de la covid per una por de la grip. Ho trobo innecessari. I encara menys en franges de la població com ara els nens. Amb els infants, enguany hem vist que hi ha molt virus sincicial respiratori, i no hi ha cap nen a l’UCI per bronquiolitis. I té una explicació molt clara. Els nens més exposats, els que tenen menys d’un any, estan protegits perquè aquests últims vuit mesos els han posat una mal anomenada vacuna. Dic mal anomenada perquè no és del tot una vacuna, és un anticòs monoclonal, que ha evitat que es desenvolupés la malaltia greu. No ha eliminat l’epidèmia, però n’ha evitat la gravetat.

—Una cosa similar al vaccí de la covid?
—Sí! Amb la covid-19 tenim unes vacunes que n’eviten la gravetat, però no la transmissió. Que hi hagi molta covid circulant entre la gent sana no és culpa de què la gent no s’hagi vacunat. És perquè és un virus que la vacuna no controla del tot bé. Ara, això no vol dir que no funcioni. Si tu tens un factor de risc, vacuna’t, i fes-ho sempre que t’ho diguin, periòdicament. La vacuna no protegeix del contagi, no evita la transmissió, però sí la gravetat. Per tant, no cal vacunar tothom. Cal centrar els esforços en la gent de risc.

—La cosa és que aquests dies circulen molt virus junts: grip A, covid-19, gastroenteritis… I per això hi ha aquesta sensació de preocupació?
—Jo em preocuparia si circulés un virus nou. Un virus que fos la primera vegada que ens ataca, i per tant ningú no tindria defenses… Això va ser la covid-19 el 2020. Ara circulen els virus de cada hivern, els de sempre. Potser ha canviat que ara, després d’una pandèmia, ho mirem més, ho comptem més.

—En conseqüència, quina consigna donaríeu a la gent?
—Que no s’estressin. No entenc tanta preocupació mirant les corbes i comparant-les amb les d’aquests últims tres anys. És cert que els últims anys no hi havia grip, però la covid circulava més i ara ha disminuït. No faria res gaire excepcional. Sentit comú.

—I això és?
—Per exemple, quina necessitat tenim d’estar quatre hores tancats tots tossint? No cal: anem, dinem i marxem. No cal allargar-ho i estar tots junts. Hauríem d’evitar d’estar en llocs tancats. Encara més, si algú té símptomes, que no vaig al sopar, per molta il·lusió que li faci. No cal que es faci cinc proves d’antígens per veure quin virus és: si tens símptomes, tens un virus. Per tant, queda’t a casa, i no el facis circular més. Tens tos i febre? Queda’t a casa, per molt que l’antigen surti negatiu. Quants dies? Dos o tres. Quan et trobis bé pots tornar a fer vida normal. És clar que això no protegeix al 100%, però si ho fes tothom reduiríem moltíssim el virus. Però continuo veient que això no es fa. Quantes vegades hem sentit: “Tinc tos i febre, però no patiu, m’he fet una prova d’antígens i no tinc ni grip ni covid.” Què vols què et digui? Potser demà et sortirà positiu… No fem servir el sentit comú. Si tens símptomes queda’t a casa, no calen tantes proves.

—Per tant, no és important què tens, sinó que, si tens res i vols protegir el teu entorn, val més que et quedis a casa?
—A parer meu, sí. De fet, com que actualment no mirem gaire exhaustivament qui té que, segurament se’ns escapen molts casos de tota mena de virus. Però tampoc no passa res, són els de sempre. No hi ha cap senyal d’alarma d’ingressos ni de morts. No estem com el 2020. Una mica de tranquil·litat. Si tot va com és previst, això s’acabarà la segona setmana de gener. I si no passa tindrem un problema, és clar. Significarà que no fa el curs normal. Però de moment, és tot normal: dins el període que va del pont de la Puríssima al 15 de gener. Per tant, no cal prendre mesures extraordinàries. Potser sí que cal prendre més precaució en àmbits concrets –per exemple, àrees de l’hospital on hi ha ingressats els malalts respiratoris–; doncs fem una mica més de prevenció, posant-nos les màscares.

—I als hospitals com esteu? Hi ha més covid que no pas grip?
—Aquesta setmana, al nostre hospital, hi ha més pacients ingressats amb grip que no amb covid-19. Això no vol dir que la causa de l’ingrés sigui la grip; probablement no és així en menys de la meitat de les persones. Ingressen per unes altres coses, però després veus que tenen grip. Ara tenim molt pocs malalts a l’UCI, però pràcticament els mateixos de grip que de covid-19. En canvi, d’ingressats a planta n’hi ha més amb grip que no pas amb covid-19.

—El virus de la grip circula més perquè aquests tres anys gairebé no ha circulat i no ens hem immunitzat?
—Crec que amb la bronquiolitis i amb la grip dels nens petits sí que podria ser així. Encara no tenen del tot madurat el sistema immunitari i pot ser que necessitin més anys d’enfrontar-se al virus. Amb els adults és molt difícil que passi, no crec que dos o tres anys sense tenir-hi contacte ho canviï tot plegat. Recordo que el 2009 va haver-hi aquella grip A que va espantar una mica. En aquell cas, la gent de més de cinquanta anys estava protegida, perquè feia cinquanta anys ja havia circulat. Per tant, d’alguna manera allò havia deixat record d’immunitat, encara que haguessin passat cinquanta anys. Per tant, no crec que això que dius tingui influència en els adults. A més, el virus és molt similar al d’aquests últims anys. No hi ha cap canvi important. El problema que hi ha amb la grip és que sempre torna. Encara que hagi estat un any desapareguda. Ara sembla que hi ha una grip B que pràcticament ja no circula pel món. Ni per l’hemisferi nord ni pel sud. Seria la primera vegada que tenim l’evidència que una soca viral desapareix del tot a la humanitat. No té gaire transcendència perquè la grip B al principi és menys epidèmica i menys greu. El problema de les vacunes, no és les soques, és que els virus respiratoris necessiten que les vacunes generin immunitat al coll i al nas. I les vacunes punxades generen molta immunitat a la sang pel que fa a malalties greus, però, en canvi, influeixen molt poc en la resposta del nostre arbre respiratori superior. Ara els americans ja fa temps que estudien vacunes intranasals i pot ser que d’aquí a dos o tres anys tinguem resultats. Si és el cas, seria una notícia molt bona.