16.09.2020 - 15:41
|
Actualització: 16.09.2020 - 17:49
L’informe anual del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU recorda que l’estat espanyol no ha fet efectiva la seva petició d’alliberar els set dels nou presos polítics independentistes catalans que hi van denunciar el seu empresonament, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Quim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa.
El maig de l’any passat, en un primer document sobre Junqueras, Cuixart i Sànchez, que hi van recórrer primer, aquest grup qualificava d’arbitrari el seu empresonament i instava el govern espanyol a alliberar-los, indemnitzar-los i fer una investigació ‘exhaustiva i independent’ del cas. A banda, demanava que el govern espanyol els informés, en un termini de sis mesos, si els havia alliberat.
En un segon informe referent a Forn, Rull, Romeva i Bassa, les conclusions eren les mateixes, i reiteraven que els havien vulnerat drets com el de llibertat d’expressió, el de manifestació pacífica i associació, el dret a la llibertat i la seguretat de la persona, la llibertat de pensament, la igualtat davant la llei, el dret a la participació en afers públics i que els havien discriminat per haver expressat opinions polítiques favorables a la independència de Catalunya.
El veredicte no era vinculant, però sí que tindrà molta importància per a bastir la futura demanda al Tribunal d’Estrasburg si Espanya la desobeeix. El Grup de Treball depèn de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, que forma part del Secretariat de l’organització i ha estat encarregat per l’Assemblea General de vetllar pels drets humans al món. En el curs de la seva història, aquest grup ha publicat 245 resolucions d’aquesta mena i només dues feien referència a estats de la Unió Europea, un cas a França i un altre a Polònia. En tots dos, els presos van ser alliberats.
El mes de desembre proppassat, el president del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, José Antonio Guevara, va insistir en l’alliberament de set dels presos polítics i va demanar de no desviar l’atenció d’aquesta petició, que creia que era ‘la qüestió més important’.
