‘La tertúlia proscrita’

Lluc Salellas: “Podríem negociar amb el PSC, però garantint una alcaldia independentista”

  • Entrevista al membre de la CUP, candidat de Guanyem Girona a la batllia de la ciutat

VilaWeb
Lluc Salellas, dimecres a Girona (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Lluc Salellas, membre de la CUP, és el cap de llista de Guanyem Girona, una candidatura que va més enllà de l’esquerra independentista clàssica. Nadalistes il·lustres, com ara Anna Pagans i, fins i tot, Montse Soler, que ve de CiU, donen suport a la llista d’un Salellas que va ser segon a les darreres eleccions municipals i que ara aspira a ser primer. Lluc és un dels fills de la il·lustre família Salellas de Girona. Periodista i politòleg, Salellas s’avé a negociar el suport d’ERC, Junts i el PSC (en aquest ordre) per aconseguir la batllia per a Guanyem. Això sí, Salellas, que rep VilaWeb al centre de la ciutat, no donaria el vot per fer batlle ningú del PSC.

El vostre eslògan és És ara”. Per què?
—Perquè entenem que és ara el moment que hi pot haver un canvi a la ciutat, i és ara el moment que Guanyem Girona està preparat per assumir el govern.

Girona va més bé ara que no pas ara fa quatre anys?
—Et diria que segur que en algunes coses sí, però que en moltes no, i que sobretot el que no s’han aprofitat aquests quatre anys per fer els canvis i les transformacions que la ciutat necessita.

El millor batlle que ha tingut mai Girona?
—Quim Nadal.

Els tres principals problemes de la ciutat de Girona, per ordre, quins són?
—L’habitatge, la desigualtat (no solament entre persones, sinó també entre barris) i la tercera, diria la mobilitat.

Habitatge, quines propostes teniu?
—Cada vegada més gironins i gironines no poden continuar la seva vida a la ciutat pel preu del lloguer i de l’habitatge. I això és un fet objectiu. El 2020 ja vam aconseguir amb una negociació amb el govern actual que es posessin quatre milions d’euros per compra d’habitatge per posar-lo en el parc de lloguer social i que cedissin dos solars al barri de Can Gibert per poder fer habitatges de protecció oficial. Havíem estat deu anys en aquesta ciutat sense que es fes res. La nostra voluntat és continuar aquesta línia. També volem fer que la Sareb cedeixi, i dic cedeixi, els pisos que té la ciutat perquè s’hi pugui fer el parc de lloguer. La Generalitat ha engegat un procés d’expropiació de pisos en uns quants municipis, malauradament no a Girona, i nosaltres reclamem que també s’hi inclogui. També tenim una proposta d’un edifici pendent de construcció de l’ajuntament que sigui un cohabitatge per a gent gran i que tingui serveis comunitaris.

La qüestió de l’habitatge hi ha tres maneres d’enfocar-la. Una: l’administració ha de posar pisos de propietat pública i això fa abaixar preus. Una altra és el topall de lloguer. Una altra és autoregulació del mercat. On us situeu?
—En els dos primers. Entenc que l’administració pública té una obligació de garantir un part d’habitatge públic com les societats europees avançades han fet aquests darrers 50-60 anys. I la segona, entenc que hem de posar certs topalls. El del lloguer el pot posar, per qüestió legal, l’estat. I, per tant, toca exigir al govern espanyol que ho faci. Però sí que hi ha una cosa que pot fer l’Ajuntament de Girona que és la qüestió dels pisos turístics. Aquesta ciutat ara mateix té 850 pisos turístics. En alguna zona com ara el barri vell significa més del 15% del parc d’habitatge. La proposta que tenen Junts, Esquerra i el PSC és que aquest 15% sigui per a tota la ciutat. Això vol dir uns 7.000 pisos. Nosaltres estem en contra d’aquesta proposta i optem perquè es pugui arribar al màxim del 4% del conjunt de la ciutat.

Quin és el vostre punt de vista sobre les ocupacions de pisos i de cases?
—Hi ha un doble punt de vista. La primera és que hi ha una evident manca d’habitatge per a col·lectius determinats, especialment vulnerables i empobrits, i és normal que hi hagi gent que es busqui la vida. Arribats a aquest punt, sí que és veritat que hem de poder garantir que el petit propietari, que té un o dos pisos, pugui tenir-los. Una altra cosa són els grans tenidors, fons voltors, que després del que han fet i amb la seva política especulativa, que els ocupin els pisos són conseqüències.

La seguretat també ha estat una de les grans qüestions de campanya. Ha augmentat la sensació d’inseguretat. Però què us diuen les xifres?
—Aquests darrers quatre anys la sensació d’inseguretat ha crescut a la ciutat i és un tema que més gent, i sobretot gent més diversa, et posa sobre la taula. I aquí entra la sensació d’inseguretat entre molts col·lectius –un són les dones, els altres són els comerciants, un altre pot ser la gent gran. Però les dades de la ciutat, al final, et diuen que les intervencions de la policia municipal, la majoria, són per qüestions vinculades al civisme. No pas per delictes pròpiament. Per tant, crec que la gran actuació municipal en l’àmbit de seguretat ha d’anar vinculada a reduir l’incivisme. Hem de poder garantir més policia de barri, hem de poder augmentar els agents cívics que ja existeixen, hem de garantir que la gent respecti els trenta quilòmetres per hora, que les voreres siguin amples, per a tot un seguit d’actuacions urbanístiques, la il·luminació. I és evident que hi ha d’haver una coordinació bona entre la policia municipal i els Mossos d’Esquadra.

La desigualtat que citàveu abans, com se soluciona?
—La primera és al voltant del model econòmic. Si fas un model econòmic que potencia ocupació de qualitat i salaris dignes, i això implica optar per sectors com ara la indústria, la recerca, l’àmbit de la salut, segurament la desigualtat es pot reduir. Si aconseguim que l’economia social i cooperativa creixi a la nostra ciutat, és una fórmula. Si ajudes que es desenvolupin determinats equipaments, determinades polítiques públiques en llocs que potser han estat més abandonats tradicionalment, ajudes que aquesta desigualtat canviï. En tercer lloc, com més educació hi hagi, com més cultura hi hagi, també ajudes que l’ascensió social funcioni més bé.

L’hospital Trueta és un dels grans afers de la campanya gironina. Es vol construir un nou hospital que alhora sigui campus, amb facultats, i centres de recerca al voltant. Si ho he entès bé, històricament l’administració no l’ha volgut fer a Salt perquè això era en terrenys fora de l’ajuntament.
—Aquí hi ha un problema original. I és que Junts, i en aquest cas tant Puigdemont com Madrenas, prioritzen que l’hospital es faci en terrenys de la ciutat de Girona, que no vol dir públics, vol dir terrenys en el terme municipal de la ciutat de Girona, perquè consideren que és primordial. I en aquell moment nosaltres, com a Guanyem, diem que no, que l’enfocament no ha de ser aquest. L’enfocament ha de ser que el Trueta ha de ser el millor hospital possible i el projecte que pugui ser més gros a escala d’incorporar les facultats, la universitat, l’empresa privada que es pugui, al voltant del campus de la salut, aquesta ha de ser la visió. Finalment, Marta Madrenes, l’any 2020, baixa de la proposta inicial i negocia una altra proposta amb la Generalitat, que en aquest cas és la que acaba sortint i la que tenim. Però això ens fa perdre cinc anys. Per tant, aquests cinc anys els perdem per la tossuderia de Marta Madrenes que tant sí com no ha de ser en el terme municipal de Girona. Ara el que tenim és un projecte en què una part és a Salt, i una altra a Girona. Fantàstic. Nosaltres, quan entrem a l’àrea d’Urbanisme, la primera cosa que farem serà dir: “Escolteu, prioritat número 1, desencallar els terrenys del terme municipal de Girona perquè la Generalitat pugui construir tan aviat com sigui possible.”

Pactes. En els debats, no descarteu de pactar amb el PSC, mentre que Gemma Geis (Junts) diu que solament pactarà amb independentistes.
—Nosaltres diem que garantirem una alcaldia independentista. La ciutat de Girona necessita, vol, com a ciutat republicana independentista que és, una alcaldia independentista. I això ho posem sobre la taula. L’alcaldia serà independentista si depèn de nosaltres. Si governem nosaltres, si som la força més votada i, per tant, també podem tenir l’alcaldia, aleshores pactarem a partir del programa. Sempre hem dit que tenim un aliat més pròxim i natural a la ciutat, que és Esquerra Republicana. Seran els primers a qui trucarem. Però no ens tanquem que en aquesta proposta hi pugui haver Junts, o si Junts no vol, també podríem negociar amb el PSC, però sempre garantint que l’alcaldia és independentista.

Per tant, si el PSC guanya les eleccions i demana el vostre vot per tenir la batllia, no els hi donareu? És això?
—Sí. L’alcaldia, independentista.

Lluc Salellas ha fet una candidatura que va més enllà de l’esquerra independentista?
—És una candidatura que va més enllà de la CUP, sí, i, per tant, de l’esquerra independentista, tot i que el conjunt de persones que formem la candidatura som d’esquerres i som independentistes. Però és sobretot una candidatura pensada en clau municipal per molta gent diferent que pensa que aquesta ciutat necessita un canvi encapçalat per una formació que pensi 100% en la ciutat, que no depengui dels interessos ni de Barcelona ni de Madrid. I que es vulgui dedicar a la gestió i a la política de Girona i la seva àrea urbana. Hi participa gent que ve del món dels comuns més sobiranista, gent que ve de l’antic socialisme catalanista.

Com heu aconseguit, per exemple, Montse Soler, que ve de CiU; Àngel Quintana, del PSC; Pilar Prats, d’Esquerra; Enric Pardo, d’Iniciativa; Anna Pagans, antiga batllessa del PSC, el Nadal rector? Fora de Girona, que un convergent doni suport a un candidat de la CUP no s’explica.
—La candidatura és exactament això. Hi ha una qüestió de conjuntura de ciutat important. La gent considera que s’ha acabat un cicle, que després de dotze anys de govern de Convergència i Junts toca un canvi tant sí com no. Crec que és això, la conjuntura que hi ha. I dos. Aquests darrers quatre anys hem fet una feina potent a l’oposició, d’arribar a acords quan ha calgut i de denunciar coses quan també ha calgut, i crec que la feina, al final, la gent la valora. I en clau municipal, ho vaig dir dilluns al debat: una candidatura arrelada a la ciutat, però que té clar que vol que aquest país sigui lliure.

Som en Temps de Flors, i les dades de l’any passat diuen que 350.000 hi van passar. Quin ha de ser l’eix al voltant del qual ha de girar Girona? El turisme?
—El relat oficial i l’aposta del govern actual és potenciar bàsicament el turisme. Nosaltres pensem que hem de diversificar-ho, i que després de deu o dotze anys d’aposta monocultiu en aquest sentit, toca que la promoció econòmica de la ciutat vagi també en uns altres sentits. Que es potenciï la indústria, que es potenciï l’agricultura, perquè hem viscut una crisi, que es vegi que Girona és una ciutat universitària, que s’ha anat perdent el concepte i l’hem de tornar a posar sobre la taula. Ho teníem, ho hem perdut, i pensem que ho hem de recuperar.

Girona, en el marc de Catalunya i els Països Catalans, quin és el paper que ha de tenir?
—La capital d’aquest país és Barcelona i ens agradaria que Barcelona exercís de capital i, per tant, fos una capital que ajudés en el camí cap a la independència i la plena llibertat de Catalunya i els Països Catalans. Ara, si això no passa perquè la conjuntura o els resultats electorals no ho donen a Barcelona, també assumim i assumirem la responsabilitat de tenir un paper actiu. L’alcaldia de Girona, si és independentista, ha d’encapçalar que l’Associació de Municipis per la Independència no sigui un espai on els partits decideixin què fan, sinó que sigui un espai on els municipis s’organitzen per caminar cap a la independència i puguin fer accions conjuntes en un moment determinat per demostrar la voluntat de sobirania, fins i tot exercicis reals de sobirania que aglutinin set-cents municipis en una mateixa acció. També hi ha el que podem fer dins la ciutat respecte de potenciar la llengua o les relacions amb el contingut dels Països Catalans. Una de les nostres propostes és l’agermanament de Girona amb una ciutat del País Valencià i amb una ciutat de les Illes. I l’altra, la feina amb Perpinyà. Som a seixanta quilòmetres de Catalunya Nord, tenim moltes coses a aprendre dels companys de Catalunya Nord, i ells segur que també de nosaltres, i hauríem de treballar-hi. Hi ha molts projectes europeus que premien l’acció transfronterera. I nosaltres no ho aprofitem, tenint en compte que podríem presentar projectes conjuntament amb Catalunya Nord.

Podreu ser batlle quatre anys i prou perquè compten els de l’oposició.
—El meu compromís és fer quatre anys d’alcalde perquè tinc un codi ètic que vull complir dins Guanyem, que és de fer dos mandats. He fet un mandat de cap de l’oposició i ara vull fer un mandat d’alcalde. Sempre explico que en quatre anys es poden fer moltes coses. Per començar, Carles Puigdemont hi va estar a quatre i mig i la gent el recorda. I de president n’hi va estar menys. Es poden fer moltes coses en quatre anys.

Voleu afegir res?
—La transformació urbanística d’aquesta ciutat. Aquesta ciutat, urbanísticament, en general, està igual que quan Quim Nadal i Anna Pagans van deixar de ser alcaldes. No l’hem actualitzada al nivell que requeria i que es potenciï poder anar a caminar a tot arreu. Tenim una ciutat que ens ho permet i, en canvi, tenim unes voreres i uns carrers que els manca molt a millorar si sortim d’aquesta zona més cèntrica. Potenciar l’autobús, potenciar la mobilitat amb bicicleta, amb cotxe compartit, tota aquesta visió que incorpori els parcs infantils, les zones amb ombra, tot això, tota aquesta visió no hi ha estat aquests darrers anys, no ha estat una prioritat i per nosaltres poder fer aquesta ciutat amable i habitable és més que prioritària.

El qüestionari Proust

Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—A la universitat.

Quants metres quadrats té casa vostra?
—Vuitanta.

Quin cotxe teniu?
—Kia Carens.

Flor predilecta?
—Ginesta.

Animal favorit?
—Oreneta.

Quin color preferiu?
—Lila.

Quin és el vostre lema?
—Cap dubte.

En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—Girona, Barcelona i Edimburg.

Quines llengües parleu?
—Català, castellà i anglès i tinc alguna noció de francès i èuscar.

Quin és el vostre estat d’ànim més comú?
—Calma i alegria.

Els noms de persona que preferiu de noi i de noia.
—De noi no ho sé, de noia: Teia, Ginesta i Maixe.

Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Hercule Poirot.

Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—Quan vaig ser pare.

Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Preveure el futur, saber sempre com ajudar la gent i posar fi a les desigualtats.

Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—La mort de les filles.

Quin personatge històric valoreu més?
—Lluís Companys.

Com us agradaria morir?
—Amb calma i envoltat de la gent que estimo.

Com celebrareu Nadal?
—Amb escudella, el tió i la família.

El racó preferit de la vostra ciutat
—La plaça de Sant Domènec.

El racó que menys us agrada?
—La plaça d’Espanya.

En quin barri naixeu, i en quin viviu?
—Neixo a l’Eixample. Visc a Vista Alegre.

Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—El de Vox.

Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—Carles Ribas.

Quina definició teniu de Països Catalans?
—La meva nació.

La persona que us ha format políticament?
—El meu pare.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any