Il·lustració: Tere Guix

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La idea que cadascú veu el món condicionat per la llengua que parla es coneix en lingüística com el principi de la relativitat lingüística, o la hipòtesi Sapir-Whorf, o la hipòtesi Whorf perquè Sapir ja no hi era quan li van posar el nom i no es va poder queixar. Val a dir que és una idea atractiva i fins i tot inspiradora, això que cada llengua implica una visió del món. El cas és que ningú no ho ha pogut demostrar.

Entre els mites de la lingüística hi ha aquell que diu que els inuit –altrament coneguts per ‘esquimals’– tenen molts termes diferents per designar la neu. Albert Ventayol va publicar fa poc un article sobre la qüestió però, fins i tot en el cas que fos cert, algú pot creure que els inuit veuen més tipus de neu que nosaltres?

Generalment, quan detectem diferències d’aquestes entre llengües, més que de visions del món diferents, parlem d’això que en antropologia lingüística s’anomena ‘èmfasi cultural’; és a dir, si algun element és més rellevant en una cultura que en una altra, la llengua ho reflecteix. Però no cal comparar els inuit amb els tàmil. Un fuster segur que designa amb molts termes allò que per a nosaltres només és ‘fusta’, o un pintor o un tintorer segur que són capaços de designar molts més colors del Pantone que la majoria de nosaltres. I no perquè nosaltres en vegem menys, sinó perquè ells estan entrenats per diferenciar-los i en saben els noms. I això per no entrar en el lèxic professional o d’especialització que tots fem servir, ja siguem modistes o geòlegs.

I hi ha una altra objecció que potser és trivial de tan òbvia, però suposem que tots tenim una visió del món diferent segons la llengua que parlem. Com ho sabem? I encara més, com sabem que els altres veuen el món diferent? Com a afectada de prosopagnòsia us puc dir que allò que veiem amb els ulls depèn molt més d’allò que veiem amb el cervell que no d’allò hi ha a la realitat. Aquesta idea ha portat també a la creença supersticiosa que, si canvies la llengua, canvies el món, i per això hi ha qui creu que ‘visibilitzant’ solucionem problemes. Sí? Parlem-ne.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.