Llibertat, amnistia i estatut per Andalusia

TEMA DEL DIA
Tió. Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, Pedro Sánchez i tot el seu govern aterraran a Barcelona el divendres 21 de desembre, pocs dies abans que les llars catalanes facin cagar el tió. La previsió és que el govern espanyol faci una reunió i Sánchez aprofiti l’avinentesa per reunir-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Tot i que les defecacions del tió són sorpresa, per preservar la il·lusió dels més petits, ja sabem que oferirà com a regal als catalans un nou estatut a canvi de renunciar a la independència. Realment serà un regal original, perquè a Catalunya ningú el reclama i no té cap possibilitat de prosperar.

No recordo quina va ser la darrera manifestació a favor de l’estatut, però devia ser a final dels setanta del segle passat, potser amb aquell lema tan bonic de ‘Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia’. De les tres coses, la tercera és la que ja vam tenir. Mai la van respectar, i quan la van reformar, ens la van tornar mutilada. De llibertat, encara ens en falta, i l’amnistia potser l’haurem de tornar a demanar si acaben condemnant els dirigents independentistes a penes de presó. La darrera manifestació sobre l’estatut va ser el 10 de juliol del 2010, però per enterrar-lo. Un milió de persones van omplir el passeig de Gràcia per assistir al funeral. L’estatut havia estat liquidat al Tribunal Constitucional unilateralment per dotze persones independents. Independents del resultat del referèndum de l’estatut, fet el 18 de juny de 2006, en què els catalans hi havien donat un 73% de suport, tot i les greus mutilacions patides durant el seu pas per Madrid.

Si ara es convoqués una manifestació a favor d’un nou estatut, es podria fer també al passeig de Gràcia, però amb el tram entre la plaça de Catalunya i la Gran Via n’hi hauria més que suficient. Si ens hem de refiar del resultat de les eleccions del 21 de desembre de l’any passat, només el 14% dels catalans volen un nou estatut, que són els qui voten el PSC. El percentatge podria créixer si s’hi afegissin el PP i Ciutadans. Ara com ara s’hi oposen, però si hi veiessin una oportunitat per eliminar la immersió i les quatre restes d’autogovern que hi va deixar Alfonso Guerra després de passar-hi el ribot, encara s’hi afegirien. Tots tres partits sumats fan 57 escons, insuficients per a aprovar un nou estatut. Ni sumant els comuns no surten els comptes. Arribarien a 65 escons, però en calen 90. Per tant, a l’actual parlament no hi ha prou majoria per a aprovar un nou estatut. Els qui diuen que amb una majoria de 70 escons no es pot proclamar la independència, volen proposar un estatut que de moment té el suport de 16 escons. S’ha demostrat avui, a la primera reunió de l’Espai de Diàleg que s’ha fet al Palau de la Generalitat. El PSC s’ha quedat sol defensant un nou estatut en una reunió que només ha servit per a constatar les ‘profundes diferències’ que hi ha entre els partits, com ha reconegut Miquel Iceta, i això que no hi han anat ni Ciutadans, ni el PP ni la CUP. Cap sorpresa.

Però el problema no és d’aritmètica parlamentària ni de conjuntura electoral, sinó de temps polític. La societat catalana ja ha superat l’etapa autonomista. És cert que hi ha molta gent que ja li està bé com estem, però hi ha una gran majoria que vol, com a mínim, un referèndum d’autodeterminació. Una majoria que va del 60% al 80%, segons les enquestes, de gent que és independentista i que no. Però Catalunya necessita i vol comptar-se, quaranta anys després de la transició. Si guanya el no, es podria parlar d’un nou estatut, però primer ens hem de comptar. La proposta de l’estatut pot servir per a Andalusia, que va accedir a la condició de nacionalitat històrica, com Catalunya, Galícia i Euskadi, com a primera maniobra per a harmonitzar l’estat autonòmic. És molt probable que el PSOE torni a guanyar les eleccions, gràcies a la xarxa de vot que té estructurada, i podran continuar governant com ho fan des de fa gairebé quaranta anys. Però Catalunya ja és en una altra pantalla i com més aviat ho admetin millor. L’estatut és un cadàver il·lustre que vam acomiadar el 2010 amb un multitudinari funeral al passeig de Gràcia. I no ressuscitarà.

MÉS QÜESTIONS
Mobilització dels ajuntaments valencians per un finançament just. La Xarxa d’Entitats per un Finançament Just s’ha concentrat a les portes dels ajuntaments valencians per exigir un finançament just al govern espanyol i llegir el manifest aprovat a les Corts ara fa un any. La manifestació més nombrosa ha estat a València. Hi han participat tots els portaveus a l’ajuntament i també els membres de les plataformes cíviques que fa un any van donar suport a la manifestació. A Alacant, s’hi han sumat els sindicats Comissions Obreres i UGT, els partits polítics PSPV, Compromís, Ciutadans i Podem i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana. A Castelló, la plaça Major ha estat l’epicentre de la manifestació. S’hi han aplegat els representants sindicals, les autoritats municipals i diputats dels partits polítics al congrés espanyol. En la concentració, s’ha subratllat que les comarques de Castelló són les que pateixen el pitjor finançament estatal. Totes les manifestacions exigien una reforma del sistema de finançament cap a un model més just i equitatiu entre totes les comunitats autònomes, advertint, a més, que l’infrafinançament repercuteix molt negativament en serveis bàsics com la dependència, la sanitat, l’educació i la feina.

L’AVL critica els partits que volen minoritzar el català. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha expressat la seva preocupació sobre la situació del català i ha denunciat els atacs rebuts per algunes formacions. Durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic, al monestir de Sant Miquel dels Reis, el president de l’AVL, Ramon Ferrer, ha defensat la necessitat de protegir i fomentar la llengua: ‘Sobretot en la situació actual, en què observem amb preocupació els atacs de determinades formacions polítiques que volen reduir les llengües territorials cooficials com el valencià a la mínima expressió.’ Tanmateix, ha evitat d’explicar a quines es referia. Ferrer, que ha donat suport a l’actual govern per l’impuls i foment de la llengua, ha dit que avui l’AVL era ‘plenament responsable del seu destí’, després de tres lustres en què l’ens normatiu s’ha convertit en ‘més independent i més acadèmic’. En el mateix acte, s’ha lliurat la medalla de l’AVL al lingüista canadenc d’origen armeni Joseph Gulsoy i al sociòleg valencià Rafael Ninyoles, dues personalitats de primer nivell que conflueixen en la passió i l’estima pel català.

El govern del PSOE qüestiona la llei de salut laboral d’Armengol. L’estat espanyol torna a qüestionar una altra llei autonòmica balear, i obliga l’executiu de Francina Armengol a negociar per resoldre les discrepàncies si no vol acabar davant el Tribunal Constitucional. En aquest cas, la llei que el govern del PSOE vol fer rectificar és la de salut laboral, aprovada aquest estiu. Una norma que pretén reduir l’alta sinistralitat laboral de les Illes. Concretament, segons la informació a la qual ha tingut accés IB3 Ràdio, el Ministeri de Política Territorial espanyol ha dit al govern que tres articles de la llei podien envair competències estatals i que els havien de revisar. Si no, presentaran un recurs d’inconstitucionalitat. En primer lloc, el govern espanyol no vol de cap manera que l’Institut Balear de Seguretat Laboral, un dels punts estrella de la norma que ha impulsat el conseller Iago Negueruela, pugui informar i fixar criteri sobre les normatives en matèria de seguretat laboral. L’estat recorda i reivindica que la legislació en matèria laboral és una competència no transferida, i per tant no es pot atorgar a cap autonomia la potestat d’emetre informes oficials sobre cap norma. Aquest Institut Balear de Seguretat Laboral tampoc no pot obligar, en opinió del ministeri, als representants de la inspecció de Treball, organisme estatal, a participar en les seves reunions. En segon lloc, vol que s’elimini qualsevol possibilitat d’obligar les empreses a inscriure’s en un registre autonòmic que aspira a controlar millor què fa cada agent econòmic en matèria de prevenció. Segons el ministeri, no es pot forçar les empreses a formar part d’aquest registre perquè aquesta és una competència estatal.

Talls de carreteres a Catalunya Nord i a la frontera franco-espanyola. Demà es tallarà la frontera franco-espanyola i diverses carreteres de Catalunya Nord. El motiu, una protesta contra l’augment del preu dels carburants que es farà arreu de l’estat francès. El moviment Gilets Jaunes (‘armilles grogues’), nascut a les xarxes socials, ha organitzat els talls, que és previst que afectin les entrades a l’autopista a Perpinyà i el Voló, a més de pobles com Montlluís i Prada. També és prevista una marxa lenta a Perpinyà. Les autoritats de l’estat francès han recomanat d’evitar desplaçaments per tal que no hi hagi embussos ni gent atrapada a la carretera. Les autoritats nord-catalanes no descarten la possibilitat d’haver de socórrer ‘naufragats’ de les carreteres o de l’autopista, persones que podrien trobar-se totalment atrapades durant moltes hores.

PEL FORAT DEL PANY
Sorpresa entre els assistents a la reobertura de la delegació de la Generalitat a Washington, presidida pel conseller d’Exteriors, Ernest Maragall. La nova delegada, Victòria Alsina, va fer un discurs sobre els objectius de la delegació, però no va dedicar ni una paraula a la situació política de Catalunya. Va explicar que volia potenciar el català a les universitats, promoure intercanvis d’estudiants i donar a conèixer Catalunya als EUA. Però no va fer cap referència a la situació política catalana, ni a l’existència de presos polítics ni exiliats, cosa que va sorprendre més d’un assistent. Una de les feines dels delegats és explicar què passa a Catalunya, com fa qualsevol ambaixador de qualsevol país normal. Alsina va ser escollida després d’un concurs públic que va organitzar la Conselleria d’Exteriors.

LA XIFRA
6 mesos durarà el procés de participació previ a la conversió en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament de València i té un cost previst de 41.745 euros.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de novembre de 1354, Pere III el Cerimoniós va conquerir la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.